Transformada de Laplace

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La transformada de Laplace d'una funció f(t) definida (en matemàtiques i, en particular, en anàlisi funcional) per a tot nombre real t, i el transforma en una variable complexa s (freqüència). La transformada de Laplace és similar a la transformada de Fourier. Mentre que la transformada de Fourier és una funció complexa de una variable real, la transformada de Laplace és una funció complexa de una variable complexa. [1]

Aquesta transformada integral té una sèrie de propietats que la fan útil en l'anàlisi de sistemes lineals. Un dels avantatges més significatius radica en què la integració i derivació es converteixen en multiplicació i divisió. Això transforma les equacions diferencials i integrables en equacions polinòmiques, molt més fàcils de resoldre.[2]

Una altra aplicació important en els sistemes lineals és el càlcul del senyal de sortida. Aquesta es pot calcular mitjançant la convolució de la resposta impulsiva del sistema amb el senyal d'entrada. La realització d'aquest càlcul a l'espai de Laplace converteix la convolució en una multiplicació, habitualment més senzilla.

La transformada de Laplace pren el seu nom en honor de Pierre-Simon Laplace.

La transformada de Laplace és al temps continu el que la transformada de Z és al discret.[3]

Perspectiva històrica[modifica | modifica el codi]

La transformada de Laplace rep el seu nom en honor del matemàtic francès Pierre-Simon Laplace, que la va presentar dins de la seva teoria de la probabilitat. El 1744, Leonhard Euler va investigar un conjunt d'integrals de la forma:

i

- Com a solucions d'equacions diferencials, però no va aprofundir en elles i aviat va abandonar la seva recerca. Joseph Louis Lagrange, admirador d'Euler, també va investigar aquest tipus d'integrals, i les va lligar a la teoria de la probabilitat en un treball sobre funcions de densitat de probabilitat de la forma:

- que alguns historiadors interpreten com a autèntiques transformades de Laplace.

Aquest tipus d'integrals van atreure l'atenció de Laplace quan, el 1782, i seguint la idea d'Euler, va tractar d'emprar aquestes integrals com a solucions d'equacions diferencials. Sembla que el 1785 va fer un pas més enllà, i va reenfocar el problema per a en comptes d'usar les integrals com a solucions, aplicar-les a les equacions donant lloc a les transformades de Laplace tal com avui en dia s'entenen. Va usar una integral de la forma:

Definicío formal[modifica | modifica el codi]

per a tots els nombres reals t ≥ 0, és la funció F(s), definida per:

sempre que la integral estigui definida.

La transformada de Laplace F(s) típicament existeix per a tots els nombres reals s > a, on a és una constant que depèn del comportament de creixement de f(t).

Degut a la injectivitat de les transformades de Laplace és possible definir la transformada de Laplace inversa:

On

Propietats[modifica | modifica el codi]

Linealitat[modifica | modifica el codi]


Derivació[modifica | modifica el codi]

(que creix més ràpid que ) no poden ser obtingudes per Laplace, ja que , no és una funció d'ordre exponencial.


Integració[modifica | modifica el codi]

Producte per t^n[modifica | modifica el codi]

Divisió per t^n[modifica | modifica el codi]

Modulació[modifica | modifica el codi]

Translació[modifica | modifica el codi]

Nota: es la funció esglaó o funció de Heaviside.

Escalat[modifica | modifica el codi]

Transformada de Laplace d'una funció amb període p[modifica | modifica el codi]

Transformades comunes[modifica | modifica el codi]

Potencia n-èsima[modifica | modifica el codi]

, si

Sinus[modifica | modifica el codi]

Cosinus[modifica | modifica el codi]


Sinus hiperbòlic[modifica | modifica el codi]

Cosinus hiperbòlic[modifica | modifica el codi]

Logaritme natural[modifica | modifica el codi]

Arrel n-èsima[modifica | modifica el codi]

Funció de Bessel de primera espècie[modifica | modifica el codi]

Funció modificada de Bessel de primera espècie[modifica | modifica el codi]

Funció error[modifica | modifica el codi]

Convolució[modifica | modifica el codi]

Altres transformades de Laplace[modifica | modifica el codi]

Transformada de Laplace Funció en el temps
(delta de Dirac)
(funció esglaó)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. W., Weisstein, Eric. «Laplace Transform» (en anglès). mathworld.wolfram.com. [Consulta: 2 març 2017].
  2. «Laplace transform | Differential equations | Math | Khan Academy» (en anglès). www.khanacademy.org. [Consulta: 2 març 2017].
  3. Bourne, Murray. «2. Definition of the Laplace Transform» (en anglès). www.intmath.com. [Consulta: 2 març 2017].