Juliusz Schauder
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pl) Juliusz Paweł Schauder 21 setembre 1899 Lviv (Imperi austrohongarès) |
| Mort | 1943 (43/44 anys) Lviv (Polònia) |
| Causa de mort | Homicidi (Assassinat massiu ) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Formació | Universitat de Lviv (1919–1923) |
| Tesi acadèmica | Teoria pomiaru powierzchni Ziemi (1923 ) |
| Director de tesi | Hugo Steinhaus |
| Activitat | |
| Camp de treball | Equació diferencial en derivades parcials |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat de Lviv (1928–1941) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial, Segona Guerra Mundial i Guerra polonesosoviètica |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Emilia Löwenthal |
| Fills | Ewa Schauder |
| Pares | Zygmunt i Regina Schauder[1] |
Juliusz Schauder (Lviv, 21 de setembre de 1899 - Lviv, 1943) va ser un matemàtic polonès.
Vida i Obra[modifica]
Schauder va néixer en una família jueva a Lemberg, quan aquesta ciutat formava part de l'Imperi Austrohongarès (actualment es diu Lviv i forma part d'Ucraïna). El 1917 va acabar els seus estudis secundaris i va ser mobilitzat durant la Primera Guerra Mundial, combatent a Itàlia, on va ser fet presoner. Acabada aquesta guerra es va allistar en l'exèrcit del general Józef Haller per combatre en la guerra poloneso-soviètica.[2] El 1919 va començar els seus estudis de matemàtiques a la universitat de Lwów (la mateixa Lviv o Lemberg, aleshores polonesa), en la qual va obtenir el doctorat el 1923.[3]
A partir de l'any següent va començar a treballar de professor de secundària i el 1928 va obtenir l'habilitació docent universitària. Però tot i que va començar a donar classes a la universitat, els seus ingressos de la universitat eren tan magres que va necessitar continuar fent de professor de secundària.[4] El curs 1932-33 va obtenir una beca per estudiar a la universitat de Leipzig i a la universitat de París amb Jacques Hadamard.[5] Mentre era a París va conèixer el matemàtic Jean Leray, amb qui va iniciar una fructífera col·laboració.[6] El 1935 va ser reconegut com assistent senior del professor Hugo Steinhaus,[7] però el seu ple reconeixement com professor titular només va arribar el 1939 amb l'ocupació soviètica de la ciutat.[8]
Malauradament aquesta nova situació va durar poc: l'ocupació de la ciutat per l'exèrcit nazi el 1941, va iniciar la persecució dels jueus.[9] Schauder després d'amagar-se durant dos anys va ser detingut per la policia nazi i va ser mort en circumstàncies no aclarides la tardor de 1943.[10] La seva dona va ser deportada al camp de concentració de Majdanek, on va morir, i la seva filla va escapar del mateix destí, perquè va se amagada per unes monges en un convent.[11]
La major part de la seva recerca matemàtica va ser en el camp de l'anàlisi funcional, com ho va ser gran part de l'obra dels matemàtics de l'escola de Lwów.[12] Schauder és recordat pel seu teorema del punt fix de Schauder[13] (una eina important per demostrar l'existència de solucions en diversos problemes), per la base de Schauder[14] (generalització d’una base ortonormal dels espais de Banach) i pel principi de Leray-Schauder (una manera d'establir solucions de les equacions diferencials parcials a partir d'estimacions a priori).[15]
Referències[modifica]
- ↑ Ingarden, 1993, p. 2.
- ↑ M., 2020, p. 7.
- ↑ Ingarden, 1993, p. 3.
- ↑ Duda, 2014, p. 79-80.
- ↑ Ben-Menahem, 2009, p. 3880.
- ↑ Mawhin, 2018, p. 233.
- ↑ Ingarden, 1993, p. 4.
- ↑ Ingarden, 1993, p. 9.
- ↑ Ingarden, 1993, p. 11.
- ↑ Mawhin, 2018, p. 240.
- ↑ Ingarden, 1993, p. 12.
- ↑ Duda, 2014, p. 123.
- ↑ Mawhin, 2018, p. 243.
- ↑ Mawhin, 2018, p. 248.
- ↑ Giaquinta i Modica, 2007, p. 342 i ss.
Bibliografia[modifica]
- Ben-Menahem, Ari. Historical Encyclopedia of Natural and Mathematical Sciences (en anglès). Springer, 2009. ISBN 978-3-540-68831-0.
- Duda, Roman. Pearls from a Lost City (en anglès). American Mathematical Society, 2014. ISBN 978-1-4704-1076-6.
- Giaquinta, Mariano; Modica, Giuseppe. Mathematical Analysis: Linear and Metric Structures and Continuity (en anglès). Birkhäuser, 2007. ISBN 978-0-8176-4374-4.
- Ingarden, R.S. «Juliusz Schauder - personal reminiscences» (en anglès). Topological Methods in Nonlinear Analysis, Vol. 2, Num. 1, 1993, pàg. 1-14. ISSN: 1230-3429.
- M., R. «Notatka historyczna» (en polonès). Informator Wydziałowy - Wydział Matematyki i Informatyki UAM, Vol. 27, Num. 5, 2020, pàg. 7-8.
- Mawhin, Jean «A tribute to Juliusz Schauder» (en anglès). Antiquitates Mathematicae, Vol. 12, Num. 1, 2018, pàg. 229-257. DOI: 10.14708/am.v12i1.6400. ISSN: 1898-5203.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juliusz Schauder |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Juliusz Schauder» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Forster, Walter. «Schauder, Juliusz Pawel». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 1r març 2021]. (anglès)
- Sroka, Stanislaw. «JULIUSZ PAWEŁ SCHAUDER». iPSB - Polskiego Słownika Biograficznego, 1994. Arxivat de l'original el 14 de juny 2021. [Consulta: 1r març 2021]. (polonès)
- «Juliusz Paweł Schauder». I Liceum Ogólnokształcące im. Marszałka Józefa Piłsudskiego w Garwolinie. [Consulta: 1 maeç 2021]. (anglès)