Vés al contingut

Juan de Camargo y Angulo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuan de Camargo y Angulo
Biografia
Naixement1663 Modifica el valor a Wikidata
Àgreda (província de Sòria) Modifica el valor a Wikidata
Mort1733 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Inquisidor General d'Espanya
1720 – 1733
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1716–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Consell de Castella (1724–1724) Modifica el valor a Wikidata
Consagració18 de desembre de 1716 per Francesco del Giudice
Altres ocupacions
Llista
Bisbe de Pamplona
5 octubre 1716 – 20 març 1725
← Pedro AguadoAndrés Murillo Velarde (en) Tradueix →
Inquisidor general d'Espanya
Modifica el valor a Wikidata

Juan de Camargo y Angulo (Ágreda, 30 de juny de 1663- Madrid, 24 de maig de 1733)[1][2][3] va ser un eclesiàstic castellà, que va esdevenir bisbe de Pamplona (1716-1725) comissari general de Croada (1720) i, després, inquisidor general d'Espanya (1720-1733), càrrec pel qual va ser, el 1724, membre del consell d'estat, assessor del rei Lluís I d'Espanya.

Biografia

[modifica]

De família noble, fou fill de José Antonio Camargo y Pasquier, primer comte i senyor de la vila de Villarrea i d'altres senyories a Castella i França; i de María Teresa de Angulo y Rada, originària de Cervera de Pisuerga.[4][2][5]

Va entrar al Col·legi Major de San Bartolomé de Salamanca el 10 de febrer de 1685 i en va esdevenir rector el 18 d'octubre de l'any següent. El 1688 es va llicenciar en Lleis i el 1696 obté la càtedra d'instituta, i després ascendeix a les de codi, volum i digesta. Ostentant dita càtedra, va ser nomenat canonge i ardiaca a la catedral de Burgos i el 1699 va ser nomenat fiscal de la Inquisició de Granada per Baltasar de Mendoza, càrrec que exercí fins al 1708 quan és nomenat inquisidor de la cort i l'any següent Felip V li atorga el càrrec de fiscal del Consell de la Suprema. Es diu que va ser molt conegut pels ministres, però que portava una vida retirada i només se'l veia a les esglésies, als tribunals i a casa seva.[5]

El 1716, Felip V el promou a bisbe de Pamplona, però en primera instància Camargo refusa l'oferiment. Tornarà a refusar el càrrec una segona vegada, però per insistència del rei, en el tercer decret de nomenament, fou obligat a acceptar el bisbat, del qual pren possessió com a procurador el 12 de desembre del mateix any, li són expedides les butlles papals el 5 d'octubre i és consagrat finalment el 18 de desembre per Francesco del Giudice i entrava en el seu territori diocesà el 9 de febrer de l'any següent i es mantingué de forma efectiva en el càrrec fins al 23 d'agost de 1720, quan el rei el nomena inquisidor general, arribant conjuntament el nomenament amb les butlles i la dispensa de residència a la diòcesi per part del papa. Poc després també ser nomenat Comissari General de Croada.[6][7]

El 1724, Felip V escollia a Camargo per a formar part del consell d'Estat que havia d'assessorar al seu fill Lluís I, en qui acabava d'abdicar.[8][6] L'any següent renunciava al bisbat de Pamplona i tornava a ocupar la Comissaria de Creuada, i a més esdevenia canonge de la Catedral de Toledo.[9] El 1728 va ser proposat en segon lloc per esdevenir cardenal, però el capell el va rebre finalment Diego de Astorga y Céspedes. Va morir a Madrid el 24 de maig de 1733 i fou enterrat a la seva vila natal d'Ágreda.[3]

Referències

[modifica]
  1. Cheney, David M. «Fitxa de Juan de Camargo y Angulo» (en anglès). Catholic Hierarchy. [Consulta: 6 novembre 2014].
  2. 2,0 2,1 De Rojas y Contreras, 1768, p. 526.
  3. 3,0 3,1 De Rojas y Contreras, 1768, p. 536.
  4. Dios, Salustiano de; Torijano, Eugenia (coords.). Cultura, política y práctica del derecho: juristas de Salamanca, siglos XV-XX (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 2012, p. 152. 
  5. 5,0 5,1 De Rojas y Contreras, 1768, p. 527.
  6. 6,0 6,1 De Rojas y Contreras, 1768, p. 529.
  7. De Rojas y Contreras, 1768, p. 528.
  8. Pericot García, Luis (dir.); Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio. Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. La Casa de Borbón (Siglos XVIII a XX) (en castellà). Barcelona: Océano & Instituto Gallach, 1983, p. 45. ISBN 84-7505-725-X. 
  9. De Rojas y Contreras, 1768, p. 535.

Bibliografia

[modifica]



Precedit per:
Pedro Aguado
Bisbe de Pamplona
1716 - 1725
Succeït per:
Andrés Murillo Velarde y Contreras
Precedit per:
Diego de Astorga y Céspedes
Inquisidor General d'Espanya
1720 - 1733
Succeït per:
Andrés de Orbe y Larreátegui