Emeric d'Hongria

Emeric d'Hongria
	; Pintura del s. XIV
Nom original	(hu) Imre
Biografia
Naixement	Imre; 1000 (Gregorià) ; Székesfehérvár (Hongria)
Mort	2 setembre 1031 (30/31 anys); Sălard (Romania) (en)
Causa de mort	Mort accidental (Accident de caça )
Sepultura	Catedral de Székesfehérvár (destruïda al s. XVI)
Dades personals
Es coneix per	Príncep hereu d'Hongria; fill d'Esteve I d'Hongria
Activitat
Ocupació	aristòcrata
príncep, confessor
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització	1083 , Roma nomenat per Gregori VII
Pelegrinatge	Székesfehérvár
Festivitat	4 de novembre
Iconografia	Amb corona i armadura, sostenint un lliri blanc
Altres
Títol	Príncep
Família	Dinastia Árpád
Pares	Esteve I d'Hongria i Gisela de Baviera

Aquest article tracta sobre el sant del segle XI. Si cerqueu al rei d'Hongria del segle XII, vegeu «Emeric I d'Hongria».

Emeric d'Hongria o Imre (Székesfehérvár, 1000 - Hegyközszentimre, 2 de setembre de 1031) va ser un príncep hereu d'Hongria, proclamat sant el 1083.

Emeric va néixer l'any 1000 o el 1007, segon fill d'Esteve I d'Hongria i Gisela de Baviera. Va ser l'únic dels tres fills de la parella que va arribar a adult. La seva educació va ser confiada, entre els quinze i els vint-i-tres anys, al bisbe de Csanád, Gerard Sagredo, que va fer del noi un caràcter ascètic i espiritual.

Es va casar, però no se sap ben bé la identitat de la seva muller: probablement va ser la romana d'Orient Irene, parent de Basili II, o Patricissa de Croàcia o, potser, Adelaida de Polònia. Destinat a succeir el seu pare, que estudiava associar-lo al tron i governar junts, no arribà mai al poder, ja que va morir prematurament per les ferides que li va provocar un senglar mentre era de caça, el 2 de setembre de 1031.

Va ser sepultat en l'església de Székesfehérvár. En poc temps, va esdevenir un lloc visitat, ja que es deia que s'hi produïen guaricions miraculoses i conversions d'infidels. Ladislau I d'Hongria en va ordenar l'exhumació el 5 de novembre de 1083 per a la canonització que va tenir lloc conjuntament amb la del seu pare i el seu educador, pel papa Gregori VII.