Espurneig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Descàrrega elèctrica que mostra la forma de cinta dels fils de plasma d'una bobina Tesla .

L'espurneig, dins de l'entorn de l'electricitat o enginyeria elèctrica, és un fenomen que es produeix en un aïllant quan el camp elèctric és més fort del que pot suportar aquest aïllament i com a conseqüència es forma un arc elèctric.[1]

Fallada d'aïllament elèctric[modifica]

El espurneig està sovint associat amb la fallada dels materials aïllants sòlids o líquids utilitzats a l'interior dels transformadors d'alta tensió o bé dels condensadors de les xarxes de distribució d'electricitat, en general a causa d'un curtcircuit o un fusible cremat. L'espurneig també pot ocórrer a través dels aïlladors que suspenen els cables aeris de transmissió d'energia elèctrica, a una subestació elèctrica, dins dels cables d'alimentació subterranis o en les línies properes als arbres.[2]

Tensió de ruptura en el buit[modifica]

En condicions estàndards de temperatura i pressió atmosfèrica, els gasos són un bon material aïllant, és necessari l'aplicació d'una gran diferència de potencial per arribar a superar la tensió de ruptura. En el buit aquest potencial de ruptura disminueix fins al punt que dues superfícies no aïllades amb diferent potencial poden induir la perforació dielèctrica del gas que les envolta. Això té algunes aplicacions importants en la indústria, com en el cas de la fabricació de microprocessadors, però també pot ser un problema per als aparells atès que una perforació dielèctrica és similar a un curtcircuit.

La tensió de ruptura en el buit es pot representar com:

on:

  • és el potencial de ruptura en volts, en corrent continu,
  • i són constants que depenen del gas,
  • és la pressió del gas,
  • és la distància en centímetres entre els elèctrodes,
  • és un coeficient

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. J. M. Meek and J. D. Craggs, Electrical Breakdown of Gases, John Wiley & Sons, Chichester, 1978.
  2. Emelyanov, A.A., Izv.

Bibliografia[modifica]

  • S. Flügge (edited by). Handbuch der Physik/Encyclopedia of Physics band/volume XXI - Electron-emission • Gas discharges I. Springer-Verlag, 1956. First chapter of the article Secondary effects by P.F. Little.
  • R. Kenneth Marcus (Ed.). Glow Discharge Spectroscopies. Kluwer Academic Publishers (Modern Analytical Chemistry), 1993. ISBN 0306443961.
  • J.D. Cobine, JR Curri, "generadors de soroll elèctric", Actes del IRE, 1947, p.875

Enllaços externs[modifica]