Essouk
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Mali | ||||
| Regió | Regió de Kidal  | ||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 405 m | ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Data | 8 setembre 1999 | ||||
| Identificador | 1349 | ||||
Essouk és una comuna i petit poble de la regió de Kidal de Mali. El poble és a 45 km al nord-oest de Kidal al massís d'Adrar des Ifoghas. Les ruïnes de la ciutat medieval de Tadmekka o Tadmakka són a dos mil metres al nord-est de la població actual. Entre els segles IX i XV Tadmekka va servir com una factoria important per al comerç trans-saharià. La comuna té una superfície molt gran, però escassament poblat. El cens de 2009 va registrar només 2.383 persones[1] en una àrea d'uns 25.000 km².[2] El poble d'Essouk només té una petita població permanent. La pluja és molt baixa per a l'agricultura de secà i gairebé tota la població de la zona són pastors nòmades.[3]
Història[modifica]
Tadmakkat, Tadmakka, Tadimakka o Tadmak en transcripció àrab; Tadmăkkăt en tamazight modern) fou un encreuament de la ruta principal de comerç entre l'Àfrica del Nord i l'Àfrica negra. Fou governada pels amazics tanmak que formaven un estat anomenat segons Yaqut al-Hamawi «regne de Tadmak» amb capital a Zakram (potser Akram); Tadmakkat es tradueix per "Aquí la Meca". Les ruïnes de la necròpolis principal són a Adagh-Ifoghas a Mali, i inclouen nombroses inscripcions en tifinagh amb algunes inscripcions àrabs només a partir del 1013/1014. Entre el segle viii i el XI hi van anar sovint els mercaders magrebins ibadites de Tahart, Jabal Nafusa, Sadrata i Warglan als que abastia d'esclaus i marfil. La intervenció del regne de Ghana (1083/1084) i dels almoràvits (1109/1110). Després d'una interrupció temporal al segle xiv, va restar com a centre de la ruta fins a la meitat del segle xvii. Fou abandonada arran de la conquesta marroquina de Songhai que facilitava la ruta de Gao, i a causa de sequeres i conflictes entre tribus.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Resultats Provisoires RGPH 2009 (Région de Kidal) (en francès). République de Mali: Institut National de la Statistique.
- ↑ No hi ha dades fiables sobre l'extensió relativa a la comuna d'Essouk respecte al conjunt Anefif, Essouk i Kidal vegeu: Programme de renforcement des capacités nationales pour une gestion stratégique du développement (PRECAGED): Schéma d'aménagement et de développement du Cercle de Kidal (en francès). République du Mali: Ministère de l'économie programme des nations unies et des finances, 2002.
- ↑ Plan de Securite Alimentaire Commune Rurale de Essouk 2007-2011 (en francès). Commissariat à la Sécurité Alimentaire, République du Mali, USAID-Mali, 2007.
- ↑ Enciclopèdia de l'Islam, X, 81 i 82
Enllaços externs[modifica]
 |
Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet. |
- Moraes Farias, Paulo Fernando de «Local Landscapes and Constructions of World Space: Medieval Inscriptions, Cognitive Dissonance, and the Course of the Niger». Afrique (on-line). OpenEdition, revues.org, 2, 2010. DOI: 10.4000/afriques.896 [Consulta: 23 agost 2011]..
- Nixon, Sam; Murray, M.A.; Fuller, D.Q. «Plant use at an early Islamic merchant town in the West African Sahel: the archaeobotany of Essouk-Tadmakka (Mali)». Vegetation History and Archaeobotany, 20, 3, 2011, p. 223–239. DOI: 10.1007/s00334-010-0279-6..
- El-Bekri. Description de l'Afrique septentrionale (en francès). A. Jourdan, 1913..
- Nixon, S. Excavations at Essouk-Tadmakka (Republic of Mali): new archaeological investigations of Early Islamic trans-Saharan trade. University College London, Institute of Archaeology..
- Moraes Farias, Paulo F. de «The oldest extant writing of West Africa: medieval epigraphs from Essuk, Saney, and Egef-n-Tawaqqast (Mali)». Journal des Africanistes, 60, 1990, p. 65–113.. Link is to a scan on the Persée database that omits some photographs of the epigraphs. Page 90 contains a map of the archaeological site.
- Nixon, Sam «Excavating Essouk-Tadmakka (Mali): new archaeological investigations of early Islamic trans-Saharan trade». Azania: Archaeological Research in Africa, 44, 2, 2009, p. 217–244. DOI: 10.1080/00671990903047595..