Estació de London Waterloo

Estació de London Waterloo
Informació general
Zona tarifària	zona tarifària 1 de Londres
Municipi	Lambeth (Anglaterra)
Operador	Network Rail
Propietari	Network Rail
Nombre vies	22
Data obertura	1848
Enllaços
Intercanvis	; ; ; Waterloo; Waterloo
	51° 30′ 11″ N, 0° 06′ 48″ O / 51.5031°N,0.1132°O
Epònim	Pont de Waterloo
Característiques
Estat d'ús	en funcionament
Altitud	15 m

La London Waterloo station^[1] és una terminal ferroviària i de Metro de Londres, situada a l'àrea de Waterloo, a Lambeth.^[2] És una de les 19 estacions gestionades per l'empresa Network Rail,^[3] i es troba a prop del South Bank del Tàmesi, a la Zona Central de transport de la capital anglesa. La primera construcció ferroviària en aquest emplaçament data del juliol de 1848, tot i que l'edifici actual fou inaugurat el 1922. Una part de l'edificació és considerada com a bé arquitectònic.

Amb uns 100 milions de passatgers, entre entrades i sortides, només entre abril de 2013 i març de 2014, Waterloo és l'estació del Regne Unit amb més tràfic de passatgers.^[4] El complex de Waterloo és la 15a terminal ferroviària de passatgers més freqüentada d'Europa,^[5] i la 91a del món.^[6] Disposa de més plataformes i la planta més gran de tot el Regne Unit (tot i que Clapham Junction, a només 6 quilòmetres, té el rècord en nombre de trens).

Waterloo és la terminal central de Londres per la companyia South West Trains, que proveeix la majoria de serveis regionals cap al sud-oest de Londres, Surrey, Hampshire, Dorset i parts de Berkshire. Les majors destinacions des d'allí són Wimbledon, Epsom, Dorking, Guildford, Woking, Basingstoke, Winchester, Southampton, Salisbury, Portsmouth, Bournemouth, Weymouth i Exeter.

La major part del tràfic ferroviari a Waterloo és local o suburbà. Tots els serveis regulars són operats per l'empresa South West Trains. Adjacent a l'estació hi ha l'estació de London Waterloo East, que està dirigida per separat.

L'estació annexa de Waterloo International, de Nicholas Grimshaw & Partners i guanyadora del Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe de 1994 va ser la terminal londinenca pels trens internacionals Eurostar entre 1994 i 2007, moment en què foren transferits a l'estació de Saint Pancras.

Referències

↑ «Station facilities for London Waterloo». National Rail Enquiries. [Consulta: 29 maig 2013].
↑ «Stations Run by Network Rail». Network Rail. [Consulta: 23 agost 2009].
↑ «Commercial information». Our Stations. Londres: Network Rail, 01-04-2014. Arxivat de l'original el 10 d'abril 2014. [Consulta: 12 abril 2014].
↑ Waterloo still London's busiest station. 158, juny 2012, p. 6.
↑ «Saint-Lazare Terminus des mécontents: La deuxième gare d'Europe» (en francès). Le Monde [París], 8 febrer 2009.
↑ More Countries Join the New List of 100 Busiest Train Stations, Japan Still Claims 82 of Them

Anterior estació	Metro de Londres	Següent estació
Embankment direcció Harrow & Wealdstone	Bakerloo Line	Lambeth North direcció Elephant & Castle
Embankment direcció Edgware, Mill Hill East o High Barnet	Northern Line	Kennington direcció Kennington o Morden
Westminster direcció Stanmore	Jubilee Line	Southwark direcció Stratford
Terminal	Waterloo & City Line	Bank Terminal

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de London Waterloo

[1] «Station facilities for London Waterloo». National Rail Enquiries. [Consulta: 29 maig 2013].

[network_rail-2] «Stations Run by Network Rail». Network Rail. [Consulta: 23 agost 2009].

[3] «Commercial information». Our Stations. Londres: Network Rail, 01-04-2014. Arxivat de l'original el 10 d'abril 2014. [Consulta: 12 abril 2014].

[4] Waterloo still London's busiest station. 158, juny 2012, p. 6.

[5] «Saint-Lazare Terminus des mécontents: La deuxième gare d'Europe» (en francès). Le Monde [París], 8 febrer 2009.

[6] More Countries Join the New List of 100 Busiest Train Stations, Japan Still Claims 82 of Them

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]