Estació de London Waterloo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula estacióLondon Waterloo
Underground no-text.svg Waterloo
Waterloo Station Victory Arch.jpg
Entrada a l'estació de Waterloo
Informació general
Zona tarifària Travelcard Zone 1
Municipi Lambeth, Londres (Regne Unit)
Propietari i Operador Network Rail
Nombre andanes 22
Data obertura 1848
Línies i serveis
Enllaços
Intercanvis Waterloo tube station Tradueix (Bakerloo line roundel.svg Jubilee line roundel.svg Northern line roundel.svg W&c line roundel.svg)
London Waterloo East railway station Tradueix ()
Embankment tube station Tradueix (Bakerloo line roundel.svg Circle Line roundel.svg District line roundel.svg Northern line roundel.svg)
 51° 30′ 11″ N, 0° 06′ 48″ O / 51.5031°N,0.1132°O / 51.5031; -0.1132
Epònim Waterloo Bridge Tradueix
Format per Waterloo tube station Tradueix
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

La London Waterloo station[1] és una terminal ferroviària i de Metro de Londres, situada a l'àrea de Waterloo, a Lambeth.[2] És una de les 19 estacions gestionades per l'empresa Network Rail,[3] i es troba a prop del South Bank del Tàmesi, a la Zona Central de transport de la capital anglesa. La primera construcció ferroviària en aquest emplaçament data del juliol de 1848, tot i que l'edifici actual fou inaugurat el 1922. Una part de l'edificació és considerada com a bé arquitectònic.

Amb uns 100 milions de passatgers, entre entrades i sortides, només entre abril de 2013 i març de 2014, Waterloo és l'estació del Regne Unit amb més tràfic de passatgers.[4] El complex de Waterloo és la 15a terminal ferroviària de passatgers més freqüentada d'Europa,[5] i la 91a del món.[6] Disposa de més plataformes i la planta més gran de tot el Regne Unit (tot i que Clapham Junction, a només 6 quilòmetres, té el rècord en nombre de trens).

Waterloo és la terminal central de Londres per la companyia South West Trains, que proveeix la majoria de serveis regionals cap al sud-oest de Londres, Surrey, Hampshire, Dorset i parts de Berkshire. Les majors destinacions des d'allí són Wimbledon, Epsom, Dorking, Guildford, Woking, Basingstoke, Winchester, Southampton, Salisbury, Portsmouth, Bournemouth, Weymouth i Exeter.

La major part del tràfic ferroviari a Waterloo és local o suburbà. Tots els serveis regulars són operats per l'empresa South West Trains. Adjacent a l'estació hi ha l'estació de London Waterloo East, que està dirigida per separat.

L'estació va ser la terminal londinenca pels trens internacionals Eurostar entre 1994 i 2007, moment en què foren transferits a l'estació de Saint Pancras.

Anterior estació   Underground no-text.svg Metro de Londres   Següent estació
Bakerloo Line
Northern Line
direcció Kennington o Morden
direcció Stanmore
Jubilee Line
direcció Stratford
Terminal Waterloo & City Line
Terminal

Referències[modifica]

  1. «Station facilities for London Waterloo». National Rail Enquiries. [Consulta: 29 maig 2013].
  2. «Stations Run by Network Rail». Network Rail. [Consulta: 23 agost 2009].
  3. «Commercial information». Our Stations. London: Network Rail, abril 2014. [Consulta: 12 abril 2014].
  4. «Waterloo still London's busiest station». Falta indicar la publicació [Horncastle, Lincs], 158, juny 2012, pàg. 6.
  5. «Saint-Lazare Terminus des mécontents: La deuxième gare d'Europe» (en fr). Le Monde [París], 08-02-2009.
  6. More Countries Join the New List of 100 Busiest Train Stations, Japan Still Claims 82 of Them
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de London Waterloo Modifica l'enllaç a Wikidata