Vés al contingut

Estats hausses

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaEstats hausses
Imatge
Tipusestat històric i grup Modifica el valor a Wikidata
Lloc
lang=ca Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Llengua utilitzadahaussa Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creaciósegle IX Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1808 Modifica el valor a Wikidata
Següentsultanat de Sokoto Modifica el valor a Wikidata

Els estats hausses, també coneguts com a Regne Haussa, foren una sèrie de ciutats estats independents a la regió entre el riu Níger i el llac Txad (actualment el nord de Nigèria). Es trobaven entre els regnes sudànics occidentals de l'antiga Ghana i Mali i els regnes sudànics orientals de Kanem-Bornu.

Història

[modifica]

Daura fou la primera ciutat hausa i la llar espiritual del poble hausa, fundada per una reina i va ser governat per dones als segles IX i X es va convertir en un centre de caravanes de sal i potassa del desert del Sàhara i de roba, esclaus, cuir i productes agrícoles del sud.

Les llegendes dels estats de l'Àfrica Occidental anteriors al segle XIX, diuen que el fundador dels estats hausses fou Bayajidda, un príncep de Bagdad exiliat que va recórrer Àfrica amb els seus soldats. Bayajidda va arribar primer a Bornu, on li van donar una de les filles dels Mai com a esposa, i després va viure un temps en terra haussa, on es va casar amb la reina de Daura, que també li va donar una amant gwari com a recompensa per matar "Sarki", que es diu que és una gran serp que privava el seu poble de l'accés a l'aigua. Amb la reina de Daura, Bayajidda va tenir un fill anomenat Bawo, un altre anomenat Biram per la princesa de Borno, i un altre fill, Karbagari, per la seva amant gwari. Es diu que Bawo va succeir el seu pare i va tenir sis fills que es van convertir en els governants de Daura, Katsina, Zazzau, Gobir, Kano i Rano. Aquests, juntament amb Biram, que estava governat pel fill de Bayajidda i de la princesa de Borno, van formar els "Hausa Bakwai". Tanmateix, Karbagari, el fill de l'amant Gwari, també va tenir set fills que van governar Kebbi, Zamfara, Gwari, Jukun, Ilorin, Nupe i Yauri, que en aquesta tradició es coneixen com els "Banza Bakwai".[1]

La barreja de la població negra sudanesa amb amazics i àrabs va originar el poble haussa, que va crear una organització política de ciutats estat dedicades al comerç de sal, or i esclaus amb els estats del nord d'Àfrica, estaven subjectes principalment a tributs a grans imperis com l'Imperi de Kanem al llac Txad, i que van arribar al seu apogeu entre els segles XV i XVII. Van prendre forma com a regió política i cultural durant el primer mil·lenni com a resultat de l'expansió cap a l'oest dels pobles haussa, que tenien una llengua, lleis i costums comunes. Arribaren a aquesta regió quan el terreny s'anava convertint de boscós a sabana i van començar a conrear cereals, fet que provocà una població camperola més densa.

Els haussa van passar per un procés gradual d'evolució política i cultural basada en ciutats emmurallades (birini), una economia agrària i uns poderosos governants o sarakuna. Els habitants de les viles properes als birini, on també hi havia mercat, tenien dret a refugiar-s'hi a canvi de tribut i taxes. Entre el segle IX i el segle XI, els birane van viure diversos canvis dinàstics i institucionals que van provocar l'aparició dels set ciutats estat hausses.[2] En la Crònica de Kano, la història dels estats hausses es remunta a l'any 999.[3]

L'Islam va arribar a Nigèria a través de l'Imperi de Kanem el 1086[4] i en els estats hausses durant el segle XI.[5]

Al segle XIV, la influència islàmica de l'imperi de Mali va arribar a terres dels hausa i el 1349, el rei Ali Yaji I de Kano va establir el Sultanat de Kano i dissoldre el culte de Tsumbubura,[6] el poderós culte teocràtic de la religió animista hausa, provocant una onada de rebel·lió a tot el regne. Els grans sacerdots del culte es van reunir a la muntanya de Santolo, una important seu de l'animisme hausa. Dinamitzat pel zel religiós, Ali Yaji I amb el suport dels musulmans Wangara va iniciar una guerra civil, que va culminar amb la batalla de Santolo.[7] Després de la seva victòria, Ali Yaji va iniciar una onada de conquestes. Va conquerir Rano, ampliant l'abast de Kano, i va llançar una expedició reeixida a la regió de Kwararafa.

A finals del segle XIV havien emergit com els estats més poderosos Kano, Katsina i Zaria,[2] i totes les elits governants dels estats hausses eren musulmans, encara que la majoria de la població no es va convertir fins al segle XVIII. A partir de l'any 1400, els primers documents escrits amb cartes de Nigèria es van produir al nord del país. Formaven part de l'obra missionera islàmica i estaven escrites en ajami, una escriptura basada en àrab, però complementada amb cartes especials per a les llengües locals (hausa, fula, ioruba).[8] Els hausa van començar a escriure història en la Crònica de Kano.[3]

Els Estats hausses durant l'auge de l'Imperi Songhai

Muhammadu Kanta, un immigrant haussa esdevingué governador militar de facto de la sub-província de Kebbi de l'Imperi Songhai i va declarar la seva independència el 1516.[9] Kebbi esdevingué un poder important en la regió, resistint els atacs de l'Imperi Songhai i expandint-se cap al Yauri i Nupe, terres més al sud, i derrotant els intents del Sultanat de Bornu per envair i ocupar els estats hausses. Tanmateix, després de la mort de Kanta el 1556 els estats haussa van deixar de pagar tribut, i el seu fill i successor Ahmadu no va intentar obligar-los per força. Al final del segle xvi Kebbi havia esdevingut un regne menor.[9] La caiguda de l'Imperi Songhai a mans d'Àhmad al-Mansur a la batalla de Tondibi en 1591[10] va deixar un buit de poder a gran part de l'Àfrica central, que van propiciar l'establiment de sultanats hausa, destacant els sultanats de Gobir, i l'Emirat de Kebbi a la vall del riu Rima i l'Emirat de Zamfara, que guerrejaven entre ells fent batudes d'esclaus, i per finançar la guerra constant, van imposar impostos elevats als seus ciutadans.[11]

Els estats de Nigèria al segle XVI

La reina Amina de Zazzau va ampliar el seu domini durant el segle XVI per nombroses conquestes, entre elles les dels nupes i els regnes jukuns; va obligar fins i tot als poderosos estats de Kano i Katsina a retre-li homenatge.[12]

Malgrat el creixement relativament constant des del segle XV fins al segle XVIII, els estats eren vulnerables per les guerres constants interna i externa i al segle XVIII estaven esgotats econòmicament i políticament. Les fams es van fer molt comunes durant aquest període i els sultans es van dedicar a impostos pesats per finançar les seves guerres. En 1680 Katsina i Zazzau, que havia estat rebatejada Zaria, havien caigt sota el control de Kwararafa.[13]

Guerra fulani: El final dels estats hausses

[modifica]

A finals de 1803, el rei Yunfa de Gobir va capturar alguns musulmans a Gimbana, però quan els captius van passar per Degel, el peul Osman Dan Fodio, un destacat erudit i professor islàmic va alliberar-los, i quan les seves demandes de tornar els captius van ser ignorades, Yunfa va amenaçar amb destruir Degel.[14] En resposta, dan Fodio i els seus seguidors van fugir a Gudu el febrer de 1804 i Osman va predicar la guerra santa, va ser elegit amir al-muminín o "comandant dels fidels" pels seus seguidors i va reunir un exèrcit islàmic per dirigir una gihad contra els regnes haussa del nord de Nigèria. Abdullahi dan Fodio i Abdullahi dan Fodio es van enfrontar i derrotar a la numèricament superior cavalleria de Gobir a la batalla de Tabkin Kwatto.[15]

Osman dan Fodio va crear llavors una sèrie de banderes entre els que el seguien, creant una estructura política primerenca de l'imperi. Malgrat les pèrdues a la batalla de Tsuntua,[16] les forces de dan Fodio van començar a prendre algunes ciutats clau a partir de 1805. Els fulani van utilitzar la guerra de guerrilles per girar el conflicte al seu favor, i van reunir el suport de la població civil, que havia arribat a ressentir-se del domini despòtic i dels alts impostos dels reis haussa. Fins i tot alguns Fulani no musulmans van començar a donar suport a dan Fodio. La guerra va durar des de 1804 fins a 1808, i va provocar milers de morts.

El 1805 el fulani Mallam Ishaku, després d'un setge reeixit va conquerir el regne Habe de Daura i el va convertir en l'emirat de Daura[17] i el líder fulani Umaru Dallaji va capturar la ciutat de Katsina el 1806 establint l'emirat de Katsina,[18] l'important regne de Kano va caure el 1807, l'estat de Kebbi en 1808[19] i finalment van conquerir Gobir el 1809. El mateix any, Muhammed Bello, fill de dan Fodio, va fundar la ciutat de Sokoto, que es va convertir en la capital del Sultanat de Sokoto.

Els estats de la gihad fulani d'Àfrica occidental, vers 1830.

Després de la caiguda de Kano el 1807, Kebbi en 1808 i Gobir el 1809, el moviment es va estendre en menys de vint anys a l'est fins a Bornu, Adamawa i Baguirmi, i a l'oest a Macina.[20]

Hausa Bakwai

[modifica]

Segons la tradició, els estats hausses van ser fundats per Bayajidda. Inicialment foren set estats coneguts com els bakwai hausses (set hausses):

Banza Bakwai

[modifica]

Posteriorment es van fundar altres estats originats tradicionalment en els fills d'una concubina del fundador Bayajidda i coneguts com a bakwai banza (set bastards). Aquestos estats (no tots ètnicament hausses) foren:

Els estats hausses van dominar la regió del que després fou nord de Nigèria del segle xiii al XVIII. Entre 1804 i 1808 els estats foren conquerits pels guerrers musulmans fulbes d'Osman Dan Fodio, que va fundar el sultanat de Sokoto.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Daura» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 gener 2025].
  2. ↑ 2,0 2,1 Adeleke, Ademola «Islam and Hausa Culture» (en anglès). Lagos Historical Review, 5, 1, 2005, pàg. 165. DOI: 10.4314/lhr.v5i1.32526.
  3. ↑ 3,0 3,1 Hiskett, M. «The Kano Chronicle» (en anglès). Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, 1/2, 1957, pàg. 79–81. ISSN: 0035-869X. JSTOR: 25201990.
  4. ↑ Palmer, Herbert Richmond. The Bornu Sahara and Sudan (en anglès). Londres: J. Murray, 1936, p. 90-95. ISBN 978-0-598-94097-1. 
  5. ↑ Balogun, Ismail A. B.. The Penetration of Islam Into Nigeria (en anglès). Khartum: University of Khartoum, Sudan Research Unit, 1969. OCLC 427362. 
  6. ↑ Barkindo, Bawuro M. Studies in the History of Kano (en anglès). Kano: Bayero University. Department of History, 1983, p. 195. ISBN 9789781299568. 
  7. ↑ Palmer, H. R. «The Kano Chronicle» (en anglès). The Journal of the Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, 38, 1908, pàg. 72. JSTOR: 25201990.
  8. ↑ Ngom, Fallou; Rodima-Taylor, Daivi; Kurfi, Mustapha Hashim. «The social and commercial life of African Ajami» (en anglès). Africa at LSE. London School of Economics, 01-10-2019. [Consulta: 19 novembre 2024].
  9. ↑ 9,0 9,1 Africa from the twelfth to the sixteenth century. University of California Press, 1984, p. 270ff. ISBN 0-435-94810-5 [Consulta: 8 octubre 2010]. 
  10. ↑ Idrissa, Abdourahmane; Decalo, Samuel. Historical Dictionary of Niger (en anglès). Scarecrow Press, 2012, p. 174. ISBN 0810860945. 
  11. ↑ «Impact of the Transatlantic Slave Trade» (en anglès). Statewide Dual Credit World History. OER Commons. [Consulta: 20 novembre 2022].
  12. ↑ Hogben, S.J.. Emirates of Northern Nigeria: A Preliminary Survey of Their Historical Traditions (en anglès). London: Oxford University Press, 1966, p. 215–255. 
  13. ↑ Shillington, Kevin. Encyclopedia of African History (en anglès). Fitzroy Dearborn, 2005, p. 144. ISBN 1-57958-245-1. 
  14. ↑ Waldman, Marilyn Robinson «The Fulani Jihād: a Reassessment» (en anglès). The Journal of African History, 6, 3, 1965, pàg. 333–355. DOI: 10.1017/s0021853700005843. ISSN: 0021-8537 [Consulta: 29 març 2025].
  15. ↑ Smith, Robert Sydney. Warfare & Diplomacy in Pre-colonial West Africa (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1989, p. 129. ISBN 9780299123345. 
  16. ↑ «The Jihad and the Formation of the Sokoto Caliphate». Islamic Studies, 38, 1, 199 9, pàg. 119–131. Arxivat de l'original el 2018-01-02. JSTOR: 20837029 [Consulta: 15 novembre 2022].
  17. ↑ Olaniyan, Richard. Nigerian History and Culture (en anglès). Longman, 1985, p. 71. ISBN 9780582644328. 
  18. ↑ «Umaru Dallaji» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 gener 2025].
  19. ↑ Collins, Robert O. Western African History (en anglès). M. Wiener Pub., 1990. ISBN 978-1-55876-015-8. 
  20. ↑ Njeuma, M. Z.. Fulani Hegemony in Yola (Old Adamawa) 1809-1902 (en anglès). Langaa Research, 2012, p. 1. ISBN 9789956726950. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estats_hausses&oldid=35235507»