Vés al contingut

Esteve Pedrol i Albareda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEsteve Pedrol
Biografia
NaixementEsteve Pedrol i Albareda
20 de novembre de 1905
Tortosa, Catalunya
Mort3 de setembre de 1976(1976-09-03) (als 70 anys)
Vilassar de Mar, Catalunya
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol, jugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Activitat1926 Modifica el valor a Wikidata - 1941 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol
escacs Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Clubs professionals
Anys Equip
1923-1924 CD Amèrica
1924-1926 FC Terrassa
1926-1937 FC Barcelona 86 (1)
1940-1941 FC Barcelona 1 (0)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1926-1936[1] Catalunya Catalunya 4 (2)
1935 Espanya Espanya 1 (0)

BDFutbol: 11163
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
FC Barcelona
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
  Catalunya
1935–1935   Espanya

Esteve Pedrol i Albareda[2] (Tortosa, 20 de novembre de 1905[3][4][5] - Vilassar de Mar, 3 de setembre de 1976)[5] fou un futbolista català dels anys 1920 i 1930. Va ser internacional amb la selecció catalana i amb la selecció espanyola. Fou també entrenador i president del sindicat de futbolistes professionals. Posteriorment va destacar com a jugador d'escacs.

Trajectòria

[modifica]

Pedrol començà la seva carrera futbolística al CD Amèrica[4][6] passant el 1924 al FC Terrassa.[4][6] Fitxà pel FC Barcelona el 1926,[6] però una fractura de tíbia el 1927 l'apartà diversos mesos dels terrenys de joc, reapareixent el 1928. Fou un dels integrants de l'equip que es proclamà campió de la primera lliga espanyola la temporada 1928-29. Debutà en partit de lliga enfront de la Reial Societat de Sant Sebastià el 30 de maig de 1929. Durant la Guerra Civil espanyola aprofità una gira que realitzà el club per Amèrica per exiliar-se a Mèxic.[6] Poc després retornà a Barcelona, però el nou règim franquista l'imposà una sanció d'un any i no pogué tornar als terrenys de joc fina la temporada 1940-41.[6]

Disputà un partit amb la selecció espanyola el dia 5 de maig de 1935, enfrontant-se a Portugal. El partit finalitzà amb empat a tres gols.[7] També defensà els colors de la selecció catalana.[6]

Palmarès

[modifica]
FC Barcelona

Escacs

[modifica]

Després de la seva retirada com a futbolista, va destacar com a jugador d'escacs, especialment al club barceloní Club de Ajedrez Ruy López-Tívoli, amb el qual fou finalista en diverses ocasions dels campionats de Catalunya i d'Espanya per equips.[8] Va formar part de la selecció espanyola a l'històric Matx Radiofònic entre l'Argentina i Espanya de 1946.[9]

Referències

[modifica]
  1. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  2. Mundo Deportivo, 5 agost de 1932, http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1932/08/05/pagina-3/1391666/pdf.html
  3. Sobre l'any de naixement les fonts el situen l'any 1909, però segons El Mundo Deportivo tenia 21 anys el 1927 i segons La Vanguàrdia morí amb 70 anys, fet que situaria l'any de naixement cap al 1905.
  4. 4,0 4,1 4,2 Mundo Deportivo, 7 octubre de 1927, http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1927/06/05/pagina-1/619288/pdf.html
  5. 5,0 5,1 La Vanguardia, 4 setembre 1976, http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1946/09/27/pagina-26/33622812/pdf.html
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  7. Todo sobre la selección española, Autor Félix Martialay, Pàgina 69
  8. «Finalizará el Campeonato de España por equipos de club». La Vanguardia, 28-09-1960, pàg. 31.
  9. «Espanya i l'Argentina disputaran un matx radiotelefònic d'escacs». La Vanguardia, 27-09-1946, pàg. 12 [Consulta: 6 octubre 2019].

Enllaços externs

[modifica]