Vés al contingut

Estret de Kalmar

Plantilla:Infotaula indretEstret de Kalmar
(sv) Kalmarsund Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipussi Modifica el valor a Wikidata
Part deGotland Basin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativamunicipi de Oskarshamn (Suècia), municipi de Mönsterås (Suècia), municipi de Kalmar (Suècia), Torsås Municipality (Suècia) (en) Tradueix, municipi de Karlskrona (Suècia), Mörbylånga (Suècia) i Borgholm Municipality (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 56° 43′ 57″ N, 16° 26′ 57″ E / 56.732388888889°N,16.449280555556°E / 56.732388888889; 16.449280555556
Afluent
Alsterån (en) Tradueix ,Emån (en) Tradueix ,Bruatorpsån (en) Tradueix ,Hagbyån (en) Tradueix ,Ljungby River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Mida25 (amplada) km

L'estret de Kalmar (en suec: Kalmarsund) és un estret de la mar Bàltica, situat entre l'illa sueca d'Öland i la província de Småland, al continent. L'estret té uns 130 quilòmetres de llargada i entre 5 i 25 quilòmetres d'amplada. A la part nord de l'estret hi ha la petita illa granítica de Blå Jungfrun, un dels parcs nacionals de Suècia.

Hi ha un pont de carretera a través de l'estret, el pont d'Öland, inaugurat el setembre de 1972.[1][2]

Història

[modifica]

Les àrees al llarg de l'estret de Kalmar tenen evidències d'assentaments del Neolític i l'edat del bronze.[3] Els pobles mesolítics van creuar l'estret per un pont de gel a principis de l'Holocè, quan les glaceres van començar a retrocedir d'Öland. A la localitat d'Alby hi va haver el primer assentament mesolític d'Öland, els habitants del qual van emigrar a través de l'estret de Kalmar aproximadament el 6.000 aC i van establir un dels pobles mesolítics més antics coneguts al nord d'Europa.[4]

Referències

[modifica]
  1. Aktuellt 1973. K G Bertmarks förlag, 1973. ISSN 0343-6993. 
  2. «Öland Bridge (Kalmar, 1972)» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2024].
  3. Thomas B. Larsson, The Bronze Age Metalwork in Southern Sweden, 1986, University of Umeå, Dept of Archaeology, 200 pages ISBN 91-7174-229-8
  4. C.Michael Hogan (2007) Alby Mesolithic Village, The Megalithic Portal, ed. Andy Burnham