Eucalyptus salmonophloia
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 133379694 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Myrtales |
| Família | Myrtaceae |
| Tribu | Eucalypteae |
| Gènere | Eucalyptus |
| Espècie | Eucalyptus salmonophloia F.Muell.[1][2] |
Eucalyptus salmonophloia és una espècie de planta de la família de les Mirtàcies, endèmica del central Wheatbelt (Western Australia) d'Austràlia Occidental, és una espècie bastant comuna en les regions meridionals. Un dels seus trets més distintius és la seva fusta suau i de color salmó que pot canviar de color segons l'estacionalitat, tornant-se bronzejada cap a la tardor;[3] i és molt utilitzada com a llenya i per a la construcció de travesses de ferrocarril; l'ús de la qual s'ha vist limitada en l'actualitat.[4] Se´l coneix amb el nom comú de Salmon Gum o goma de salmó, i encara que ocupa una àrea petita del sud-oest d'Austràlia aquesta espècie no es troba en risc de desaparèixer, almenys en l'actualitat.
Descripció[modifica]
Port[modifica]
És un arbre que pot sobrepassar els 30m d'alçada, l'escorça és llisa, caduca i és de color rosat o salmó.
Hàbit[modifica]
Té un hàbit de tipus dispers amb un fullatge moderadament dens. És de tipus "mallee", un multi-troncs derivats d'un lignotúber. Forma un lignotuber, un creixement llenyós arrodonit en o per sota del nivell del sòl en alguns arbustos i arbres que creixen en àrees subjectes a incendis o la sequera, que conté una massa dels brots i les reserves d'aliments. Els branquillons presenten glàndules oleíferes a la medul·la. La medul·la és la part més interna del cilindre central de les tiges i de les arrels.[5]
Fulles[modifica]
Les fulles juvenils són oposades, peciolades i tenen forma ovada-lanceolada, són d'un color verd brillant. Les fulles adultes són alternes, també peciolades, i tenen la forma lanceolada. Fan de 6 a 9 cm de longitud i uns 1 - 1,5 cm d'ample.
Inflorescències[modifica]
Presenten unes grans umbel·les amb unes 3 a 7 flors blanques les quals apareixen des del desembre al març.
Cultiu[modifica]
Es conrea amb èxit en moltes parts d'Austràlia temperada però és difícil de mantenir en àrees tropicals i subtropicals. Les flors i fruites són atractius i la planta és d'una mida adequada per a jardins més petits. El millor és cultivar en sòls ben drenats en ple sol. A causa del seu hàbit lignotuberous, les espècies responen bé a podes a nivell de terra.[6]
Distribució[modifica]
El seu lloc d'origen és l'oest d'Austràlia i, com a tal, prefereix sòls que drenen ràpid, ja que prové d'una zona que rep poc aportació hídrica. És tolerant de les sequeres, la sal, la calç i les glaçades moderades i prefereix els sòls durs, és a dir, que tenen gran quantitat de cations (ions positius) com el Ca++ o el Mg++; que són plantes més aviat calcícoles.
Taxonomia[modifica]
Eucalyptus salmonophloia va ser descrita per Mueller, Ferdinand Jacob Heinrich von i publicada a Fragmenta Phytographiæ Australiæ 11(fasc. 88): 11–12. 1878. (Fragm.)[7]
Etimologia[modifica]
- Eucalyptus: prové del grec kaliptos, "cobert", i el prefix eu-, "bé", en referència a l'estructura llenyosa que cobreix i dona protecció a les seves flors.[8]
- salmonophloia: epítet específic que ve de salmon i de la paraula grega phloios i fan referència al color de l'escorça del tronc.
Referències[modifica]
- ↑ «Eucalyptus salmonophloia a EOL» (en anglès). [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Eucalyptus salmonophloia a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ http://www.australiaplants.com/Eucalyptus_salmonophloia.htm
- ↑ http://www.mswn.com/media/info_sheets/eucalyptus_salmonophloia.pdf Arxivat 2015-05-18 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0087227
- ↑ http://anpsa.org.au/e-pre.html Arxivat 2015-05-18 a Wayback Machine.
- ↑ «Eucalyptus salmonophloia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ Eucalyptus a Etymonline.
Bibliografia[modifica]
- Australian Cultivar Registration Authority, (1977) Australian Wildflower Cultivars. Australian Plants 9(70): 80
- Wrigley, J. & Fagg, M., (2003) Australian Native Plants: cultivation, use in landscaping and propagation Edn. 5: 535
- Elliot, R., (2008) Australian Plants for gardens in the sun: 124 - 125 (photo)
- Corrick, Margaret G.; Fuhrer, Bruce A. (2002), WILDFLOWERS of Southern WESTERN AUSTRALIA, ED. The Five Mile Press Pty Ltd, pàgina 126. ISBN 1 87597 149 1.
