Eufràsia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEufràsia
Euphrasia Modifica el valor a Wikidata

Euphrasia officinalis Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaOrobanchaceae
GènereEuphrasia Modifica el valor a Wikidata
L.

Eufràsia (Euphrasia), és un gènere de plantes amb flors amb unes 450 espècies de plantes herbàcies dins la família Orobanchaceae (anteriorment estava inclosa dins la família Scrophulariaceae), amb una distribució cosmopolita. Són plantes semiparàsites sobre les gramínies i altres plantes.[1]

Moltes espècies es troben en prats alpins o subalpins. Les flors normalment es disposen terminalment i són zigomorfes amb el pètal inferior en forma de llavi. Els colors més comuns són el porpra, el blanc blavenc i el viola. Algunes espècies tenen marques grogues en el pètal inferior que són una guia pels insectes pol·linitzadors.

Ús en fitoteràpia[modifica]

Nicholas Culpeper l'assignà al signe del zodíac del lleó dient que enfortia el cervell.[2] També va ser usada per al tractament de la mala memòria i el vertigen.[3] Els remeiers la van emprar per tractar les afeccions de la vista causades per la blefaritis i conjuntivitis o per combatre les inflamacions causades pel refredat, la tos i la febre del fenc.

Taxonomia i identificació[modifica]

El gènere Euphrasia és complicat taxonòmicament degut al fet que moltes espècies són interfèrtils i propenses a hibridar-se. Malgrat haver-hi un gran nombre de revisions taxonòmiques[4][5][6] l'adequat rang de molts dels seus tàxons roman poc clar.

Algunes espècies[modifica]

Euphrasia alpina
Euphrasia gibbsiae subsp. subglabrifolia
Euphrasia minima
Euphrasia cuneata
Plantilla:Col-1-of-2Plantilla:Col-2-of-2

Referències[modifica]

  1. «eufràsia | enciclopedia.cat». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 28 juny 2023].
  2. Howard, 1987, p. 136.
  3. Mercant i Ramírez, Jaume. «CV37 Aqua eufrasia o eufragia». A: La farmàcia monàstica de la Reial Cartoixa de Valldemossa (Mallorca). J.J. de Olañeta, 2009, p. 208. ISBN 978-84-9716-663-8. 
  4. Yeo, P. F. «A taxonomic revision of Euphrasia in Europe» (en anglès). Botanical Journal of the Linnean Society, 77, 4, 1978-12, pàg. 223–334. DOI: 10.1111/j.1095-8339.1978.tb01401.x.
  5. Barker, W. R. «Taxonomic Studies in Euphrasia L. (scrophulariaceae). a Revised Infrageneric Classification, and a Revision of the Genus in Australia». Journal of the Adelaide Botanic Garden, 5, 1982, pàg. 1–304. ISSN: 0313-4083.
  6. Sell, P. D.; Yeo, P. F. «A revision of the North American species of Euphrasia L. (Scrophulariaceae)» (en anglès). Botanical Journal of the Linnean Society, 63, 3, 1970-07, pàg. 189–234. DOI: 10.1111/j.1095-8339.1970.tb02320.x.
  7. També coneguda com Euphrasia sp. 'fabula'; emparentada però no idèntica amb E. fabula.

Bibliografia[modifica]

  • Howard, Michael. Traditional Folk Remedies: A Comprehensive Herbal (en anglès), 1987, p. 160. ISBN 978-0712617314. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eufràsia