Eugeni Molero i Pujós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEugeni Molero i Pujós
Biografia
Naixement 1943
Barcelona
Mort 1984 (40/41 anys)
Es coneix per periodista i escriptor
Activitat
Ocupació Periodista
Modifica les dades a Wikidata

Eugeni Molero i Pujós (Horta, Barcelona, 1943 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 6 d'agost del 1984) va ser periodista i escriptor.[1]

A causa de la professió del seu pare, ferroviari, havia residit a Sant Vicenç de Calders. El 1956 la família es va traslladar a viure a l'estació de Vilanova.[2] Des de molt jove, quan encara estudiava el batxillerat al col·legi Samà, ja mostrà les qualitats com a escriptor i periodista. Des de 1962 fou redactor del setmanari local Villanueva y Geltrú. Tenia una ploma àgil i prolífica i era molt incisiu en els comentaris. A més de les gasetilles publicà nombrosos articles, sovint firmant amb pseudònims, un dels quals era Martirian. Algun temps va mantenir una secció amb el títol de Callar o decir la verdad. Era capaç d'omplir ell sol un diari. El 1975 fou un dels promotors i dels principals redactors del Setmanari de Vilanova i la Geltrú, una publicació característica de l’època, exponent del neguit de la joventut més inquieta, i alhora d'una qualitat molt notable. Tenia al seu càrrec, entre altres seccions, els articles d'opinió, que firmava amb el pseudònim de L'home de la ballesta, des dels quals llançava les opinions com una espècie de fuet que fustigava sense pietat les possibles injustícies socials de l’època, des d’una òptica local.

Era molt aficionat a la música, i de forma especial a la sardana, i coneixia bé el món de les cobles i dels compositors. El 1963 va escriure una biografia d'Eduard Toldrà, en castellà, i contribuí a l'organització d'un homenatge local. També en promogué un altre al pintor Alexandre de Cabanyes, amb l'edició d’un opuscle amb col·laboracions diverses. A més d'articles, fou l'autor d'alguns llibres monogràfics, sobre la cobla La Principal de la Bisbal (1981), sobre el músic i director d’orquestra Rafael Ferrer (1974), i altres. Una de les seves facetes fou la d'animador cultural, amb capacitat notable per generar projectes, aplecs, conferències, homenatges, etc. Va tenir una part activa en la primera comissió promotora del monument a Francesc Macià a Vilanova.

Fou responsable de la secció musical de la revista Canigó des de 1971, redactor a Presència i Tramuntana, director del diari de la mostra Expocultura (1982) i col·laborador a Serra d'Or, Àncora, El Correo Catalán, Avui i a la premsa comarcal; cal destacar-ne les entrevistes i els reportatges a Diario de Barcelona (1974-1975) i Full de Cultura (1982-1983).

Entre els nombrosos premis d'assaig, periodisme, poesia i narració obtinguts destaquen el Pau Casals d'assaig musical català als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili, en cinc edicions. Va tenir una incidència rellevant en l'àmbit de la música de cobla, terreny en el que realitzà la seva principal tasca de d'investigació, a més d'impartir conferències, presentació de concerts i comentaris al dors dels enregistraments d'LP.

Periodista de vocació, amb un esperit crític accentuat contra l'anquilosament i la falta de renovació de les institucions, i sovint contra els seus responsables, treballà en circumstàncies bastant adverses. Va morir en plena joventut, a Sant Pere de Ribes, on residia des de cinc anys abans. En memòria de la seva tasca d'estudi i de divulgació de les facetes de la comarca, el Consell Comarcal del Garraf patrocina uns premis anuals que porten el seu nom.

El seu fill, Esteve Molero i Olivella és historiador i músic.

Obra[modifica]

Referències[modifica]

  1. Barceló, Maria Carme «Eugeni Molero i Pujós». Amics de la sardana de l'A.E.Talaia, núm. 128 - 20 aniversari, desembre 1986, pàg. 11.
  2. Molero, Esteve. Esbós per a la biografia d'Eugeni Molero i Pujós (en català). Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes, 2010, p. 31. 
  • Tom X, pàg. 76 de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear Consepció Ramió i Diumenge. Edicions 62

Bibliografia[modifica]

  • PUIG ROVIRA, Francesc. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003.