Eulàlia Ferrer Ribot

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEulàlia Ferrer Ribot
Dades biogràfiques
Naixement 12 de novembre de 1776
Barcelona
Mort 1850 (73/74 anys)
Activitat professional
Ocupació Impressora
Modifica dades a Wikidata

Eulàlia Ferrer Ribot (Barcelona, 12 de novembre de 1776 - c. 1850) fou una impressora catalana també coneguda com a Eulàlia Brusi per haver-se casat amb Antoni Brusi Mirabent.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

La barcelonina Eulàlia Ferrer Ribot, filla del llibreter Rafael Ferrer Costa i de Maria Ribot, es casà amb Antoni Brusi i Mirabent el dia 5 de maig de 1799. Juntament amb el seu marit, decidiren traslladar aquell mateix any el seu negoci al carrer Llibreteria, inscrit a nom del dos cònjuges.[1]

Durant la invasió napoleònica, mentre estaven al servei de les tropes antifranceses, imprimiren en diferents ciutats la Gazeta militar y política del Principado de Catalunya, el Diario de Barcelona i proclames relatives a la guerra. En compensació reberen la propietat de l'edifici del Diario de Barcelona, que la família va publicar durant generacions. El 1819 van instal·lar una foneria de tipus a la impremta i l’any següent van introduir la litografia a Catalunya.[1]

Mort Antoni Brusi el 1821 víctima de la febre groga, Eulàlia Ferrer assumí la direcció del negoci familiar. Mentre el seu hereu residia a Europa, ella va defensar els interessos de la impremta, especialment en relació a les litografies, el privilegi de l’ús de les quals els havia estat concedit pel Govern Constitucional per un període de cinc anys. Tan bon punt Ferran VII recuperà tota potestat l’any 1823, anul·là tots els acords i actes fets pel govern anterior i altres impressors aprofitaren l’avinentesa per introduir la litografia en les seves publicacions. En una carta a la Junta de Comerç relativa al privilegi exclusiu d’explotació de la premsa litogràfica concedit al seu marit, Eulàlia esgrimia a favor seu que estaven buscant pedres adients a Cervera i si encara no les usaven era per la impossibilitat d'invertir diners en les despeses d’excavació, ja que havia gastat molts diners en la preparació de l’aprenent, mentre que altres cases donaven la feina a fer a estrangers.[1]

El gener de 1825, la "Real Junta de Fomento de la Riqueza del Reino" permeté que Eulàlia pogués continuar gaudint del privilegi abans atorgat fins a completar el termini estipulat, però el mateix any, durant el mes d’agost, el Ministeri d’Hisenda va trametre una reial ordre a la Junta de Comerç de Catalunya on s’anul·lava aquest privilegi. L’abolició d’aquesta prerrogativa podria respondre a les bones relacions que el difunt marit d’Eulàlia mantingué amb liberals, perseguits a partir de la caiguda de Riego l’any 1923. Malgrat les dificultats, Eulàlia Ferrer continuà fent litografies relacionades amb la casa reial.[1]

Convençuda de la necessitat de formació del seu fill Antoni Brusi Ferrer, nascut el 1815, Eulàlia el va animar a viatjar per diversos països europeus abans de posar-se al capdavant del negoci familiar. Entre 1821 i 1838, any en què el fill prengué la direcció de l’empresa sota el segell Viuda e Hijos de D. Antonio Brusi, la impremta va publicar títols literaris, com la novel·la Cecilia o sea El padre y la hija, religiosos com El libro de la oración y meditación de Fray Luís de Granada, i llibres de Carracciolo, geogràfics com Relación de los pueblos de que consta el Principada de Cataluña, corrigimientos y subdelegaciones en que se halla dividido i científics com Tratado de física completo y elemental. A partir del moment en què el seu fill es va fer càrrec del negoci, Eulàlia va desaparèixer de la documentació.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Eulàlia Ferrer Ribot». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Llanas, Manuel (2004). Història de l’edició a Catalunya. L’edició a Catalunya: el segle XIX. Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya.
  • Sanmartí, Montserrat (en premsa). «Burgeses i propietàries». En : Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.
  • Subirana Rebull, Rosa Maria (1991). Els orígens de la litografia a Catalunya. Barcelona: Biblioteca de Catalunya.
  • Arxiu de la Parròquia de sant Just i Pastor. Llibre de baptismes 1776-1780.
  • Arxiu de la Catedral de Barcelona. Fons parroquial de Santa Maria. Llibre de matrimonis, 1798-1800.