Vés al contingut

Eva Ekeblad

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEva Ekeblad

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juliol 1724 Modifica el valor a Wikidata
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 1786 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Lidköping (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEstocolm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAgronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósalonnière, química, botànica, hisendada, agrònoma Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FamíliaDe la Gardie Modifica el valor a Wikidata
CònjugeClaes Ekeblad d.y. Modifica el valor a Wikidata
FillsClaes Julius Ekeblad, Hedvig Catharina Piper Modifica el valor a Wikidata
ParesMagnus Julius De la Gardie Modifica el valor a Wikidata  i Hedvig Catharina Lillie Modifica el valor a Wikidata
GermansHedvig Catharina De la Gardie
Brita Sophia De la Gardie
Pontus Fredrik De la Gardie
Carl Julius De la Gardie
Ulrik Gustaf De la Gardie Modifica el valor a Wikidata

Eva Ekeblad (Estocolm (Suècia), 10 de juliol de 1724-15 de maig de 1786), nascuda Eva De la Gardie, va ser una agrònoma, científica, amfitriona de salons literaris i comtessa sueca. El seu descobriment més conegut va ser l'obtenció de farina i alcohol a partir de patates, el 1746. Va ser la primera dona membre de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia (1748).[1][2][3]

Història i vida privada

[modifica]

Eva De la Gardie era filla de Hedvig Catharina Liljel, amfitriona de salons literaris i aficionada a la política i de Magnus Julius De la Gardie (1668-1741) comte estadista. Va tenir un germà, el capità Carl Julius de la Gardie i una germana, Hedvig Catharina De la Gardie. El seu germà va ser l'espòs de la famosa Cathérine Charlotte De la Gardie i cunyat de Hedvig Taube.[4][3][5][6]

Es va casar als setze anys (1740) amb el comte estadista Claes Claesson Ekeblad i la parella va tenir set fills (un nen i sis nenes): Claes Julius (1742-1808), Hedvig Catharina (1746-1812), Eva Magdalena (1747-1824), Beata Charlotta (1748-1771), Agneta Sofia (1750-1824), Ebba Maria (1752-1839) i Brita Lovisa (1754-1755).[7][8] Residien a Estocolm, tenien una hisenda en Västergötland i pertanyien als cercles més alts de la noblesa sueca.[9][2] Eva Ekeblad era famosa per a la seva caritat als pobres.[3]

El seu espòs solia estar absent i Eva era responsable del maneig de la hisenda i supervisava als administradors de les assemblees rurals de Mariedal i Stola Manor.[10][3][11] A Estocolm era amfitriona d'un saló cultural i va ser descripta com "una de les poques dames aristocràtiques considerades immaculades".[12] Els primers concerts de la música de missa de Johan Helmich Roman van ser duts a terme en el seu saló en el palau Ekeblad.[13]

Activitat científica

[modifica]

Ekeblad va descobrir com fer farina i alcohol usant papes.[14][2] Va començar llavors a conrear plantes de papa, que havien estat introduïdes a Suècia en 1658 però fins llavors solament es conreaven en hivernacles de l'aristocràcia. Això va millorar àmpliament els hàbits alimentosos i va reduir les fams. Prèviament, l'alcohol s'havia obtingut de blat, sègol i ordi. Aquests van poder ser llavors destinats a la fabricació de pa.[2]

També va descobrir un mètode per tenyir cotó tèxtil i llana utilitzant sabó (1751) i va descobrir com reemplaçar els perillosos ingredients dels cosmètics de l'època fent pols derivada de les patates (1752).[15] Es diu que promocionava l'ús de la patatata utilitzant-ne flors de la planta com a guarniment per al cabell.[2]

Eva va escriure a la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia sobre el seu primer descobriment en 1746.[2] En 1748, es va convertir en la primera dona a ser elegida membre de l'Acadèmia, encara que mai va participar de cap de les seves reunions. Després de 1751, l'Acadèmia la va nomenar membre honorari en comptes de membre complet, ja que els seus estatuts només permetien que en fossin membres els homes.[16] Cap altra dona hi va ser admesa fins al segle xx.[17]

Referències

[modifica]
  1. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 [enllaç sense format] http://www.bgf.nu/ljus/u/ekeblad.html
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Anteckningar om svenska qvinnor, P.
  4. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  5. Svenskt biografiskt handlexikon Herman Hofberg et al., 1906. p. 234
  6. Svenskt biografiskt handlexikon Herman Hofberg et al., 1906. p. 492
  7. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  8. [enllaç sense format] http://www.historiesajten.se/visainfo.asp?id=582
  9. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  10. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  11. Gatunamn med historia - Ekebladsvägen – Tore Hartung, sept 2001
  12. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  13. Riksarkivet Band 30 (1998-2000), p.292 - Johan Helmich Roman
  14. Riksarkivet Band 12 (1949), p. 637
  15. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  16. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  17. Neyer, Rita. System of value: Knowledge, Imperialism, and scientific authority in the context of the 18th century Sweden (pdf) (tesi) (en anglès). University of Alberta, 2019 [Consulta: 3 jumy 2021].