Eva Ekeblad

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEva Ekeblad
Evadelagardie.gif
Biografia
Naixement 10 juliol 1724
Estocolm
Mort 15 maig 1786 (61 anys)
Lidköping
Activitat
Camp de treball Agronomia
Ocupació Física, salonnière, terratinent i botànica
Família
Família De la Gardie Tradueix
Cònjuge Claes Ekeblad the Younger Tradueix
Fills Claes Julius Ekeblad Tradueix
Hedvig Catharina Piper Tradueix
Pares Magnus Julius De la Gardie TradueixHedvig Catharina Lillie Tradueix
Germans Hedvig Catharina De la Gardie Tradueix, Brita Sophia De la Gardie Tradueix, Pontus Fredrik De la Gardie Tradueix, Carl Julius De la Gardie Tradueix i Ulrik Gustaf De la Gardie Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Eva Ekeblad (Suècia10 de juliol de 172415 de maig de 1786), nascuda Eva De la Gardie, va ser una agrònoma, científica, amfitriona de salons literaris i comtessa. El seu descobriment més conegut va ser obtenir farina i alcohol utilitzant papes (1746). Va ser la primera integrant femenina de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia (1748).[1][2][3]

Història i vida privada[modifica]

Eva De la Gardie era filla del comte estadista Magnus Julius De la Gardie (1668-1741) i de la política amateur i amfitriona de salons literaris Hedvig Catharina Lilje; germana del capità Carl Julius de la Gardie i Hedvig Catharina De la Gardie i tia de Hans Axel de Fersen. El seu germà va ser l'espòs de la famosa Cathérine Charlotte De la Gardie i cunyat de Hedvig Taube.[4][3][5][6]

Eva va ser casada als 16 anys (1740) amb el comte estadista Claes Claesson Ekeblad i es va convertir en la mare de set fills (un nen i sis nenes).[7][8] La parella residia a Estocolm, tenia una hisenda en Västergötland i pertanyien als cercles més alts de la noblesa sueca.[9][2] Eva Ekeblad era famosa per a la seva caritat als pobres.[3]

El seu espòs solia estar absent i Eva era responsable del maneig de la hisenda i supervisava als administradors de les assemblees rurals de Mariedal i Stola Manor.[10][3][11] A Estocolm era amfitriona d'un saló cultural i va ser descripta com "una de les poques dames aristocràtiques considerades immaculades".[12] Els primers concerts de la música de missa de Johan Helmich Roman van ser duts a terme en el seu saló en el palau Ekeblad.[13]

Fills[modifica]

  • Claes Julius Ekeblad (1742-1808).
  • Hedvig Catharina (1746-1812).
  • Eva Magdalena (1747-1824).
  • Beata Charlotta (1748-1771).
  • Agneta Sofia (1750-1824).
  • Ebba Maria (1752-1839).
  • Brita Lovisa (1754-1755).

Activitat científica[modifica]

Ekeblad va descobrir com fer farina i alcohol usant papes.[14][2] Va començar llavors a conrear plantes de papa, que havien estat introduïdes a Suècia en 1658 però fins llavors solament es conreaven en hivernacles de l'aristocràcia. Això va millorar àmpliament els hàbits alimentosos i va reduir les fams. Prèviament, l'alcohol s'havia obtingut de blat, sègol i ordi. Aquests van poder ser llavors destinats a la fabricació de pa.[2]

També va descobrir un mètode per tenyir cotó tèxtil i llana utilitzant sabó (1751) i va descobrir com reemplaçar els perillosos ingredients dels cosmètics de l'època fent pols derivada de les papes (1752).[15] Es diu que promocionava l'ús de les papes utilitzant flors de la planta com a adorns pel cabell.[2]

Eva va escriure a la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia sobre el seu primer descobriment en 1746.[2] En 1748, es va convertir en la primera dona a ser triada per l'Acadèmia, encara que mai va participar de cap de les trobades de l'entitat. Després de 1751, l'Acadèmia la va esmentar com a membre honoraris en comptes de com a membre complet, ja que l'estatut limitava la membresia als homes.[16]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eva Ekeblad Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 http://www.bgf.nu/ljus/u/ekeblad.html
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Anteckningar om svenska qvinnor, P.
  4. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  5. Svenskt biografiskt handlexikon Herman Hofberg et al., 1906. p. 234
  6. Svenskt biografiskt handlexikon Herman Hofberg et al., 1906. p. 492
  7. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  8. http://www.historiesajten.se/visainfo.asp?id=582
  9. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  10. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  11. Gatunamn med historia - Ekebladsvägen – Tore Hartung, sept 2001
  12. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  13. Riksarkivet Band 30 (1998-2000), p.292 - Johan Helmich Roman
  14. Riksarkivet Band 12 (1949), p. 637
  15. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637
  16. Riksarkivet Band 12 (1949), p.637