Evolució cultural

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'evolució cultural és el progrés en els costums i coneixements per part de l'ésser humà, uns canvis que superen l'evolució biològica i que fan que les diferències a l'espècie siguin causades per la socialització i els aprenentatges adquirits per cada comunitat i no pas alteracions anatòmiques, molt més lentes.

Història[modifica | modifica el codi]

El concepte d'evolució cultural va sorgir al segle XIX influït per les teories de Darwin però també per l'optimisme de la Il·lustració, que considerava que la humanitat anava assolint progressivament cotes més altes de civilització (en oposició al concepte de caiguda des de l'edat d'or primigènia, més freqüent a les civilitzacions antigues). Un autor destacat de l'època va ser Auguste Comte, amb la seva teoria dels trets estats. Posteriorment es va matisar aquest suposat progrés, afirmant que l'evolució no és lineal i que pot patir altibaixos.

Al segle XX l'antropologia cultural va posar en dubte el concepte clàssic d'evolució, que menyspreava altres pobles com a primitius. El relativisme cultural i els atacs a l'etnocentrisme van fer trontollar la idea d'una progressió cap a una humanitat culta i avançada, concepte que es va qüestionar encara més amb l'arribada de les dues Guerres Mundials i l'existencialisme. En contra d'una suposada evolució lineal va aparèixer el concepte de difusionisme, que explica la interrelació entre cultures.

La sociobiologia va assumir el llegat de l'evolució cultural, analitzant les relacions entre aquesta i el món físic, la part genètica de l'ésser humà i va convertir-se en el paradigma dominant a la dècada dels 70, amb l'obra cabdal d'Edward Osborne Wilson.

Tipus de canvis[modifica | modifica el codi]

Seguint l'herència de Karl Marx, es poden classificar els canvis culturals en tres grans grups: canvis infraestructurals, estructurals i superestructurals. Els canvis a la infraestructura es veuen analitzant l'evolució dels sistemes econòmics, de creixent complexitat, arribant a la globalització al segle XXI. Aquest marc condiciona l'estructura social, que preveu nous rols per als individus. La conquesta dels drets humans seria un exemple d'aquesta línia evolutiva. Per últim, els canvis superestructurals afecten a les creences i es poden apreciar en el paper canviant de la religió i en l'aparició de noves formes de lleure, fortament condicionades per la tecnologia.

Els canvis també poden dividir-se segons la direcció d'irradiació o el seu abast i així es parla d'evolució planetària (quan s'imposa un model únic, com l'occidental des de l'imperialisme), local o lligada a una cultura concreta. El canvi en el centre de poder geopolític (primer a Orient Mitjà, després a la Mediterrània, posteriorment a Europa, més endavant Estats Units i en un futur proper potser la Xina) és una mostra de com afecta la geografia a l'explicació de l'evolució cultural.