Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióExèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors
Dades
Tipusorganització armada Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1977 Modifica el valor a Wikidata

L'Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors (ERAT) (en castellà: Ejército Revolucionario de Ayuda a los Trabajadores) fou un grup armat format durant el 1977 per alguns treballadors de la SEAT i alguns delinqüents comuns. Esdevingué un dels pocs exemples d'autonomia obrera als Països Catalans durant la Transició espanyola, ja que la UGT, alineada amb el PSOE, i sobretot Comissions Obreres, amb el PSUC-PCE, s'erigien com a forces hegemòniques.[1]

Els seus fundadors foren Manuel Nogales Toro, Gabriel Botifoll i José Hernández Tapias. Pretenien, davant la ineficàcia del govern de la transició i la incertesa existent en el món laboral, dur a terme una lluita revolucionària ajudant els treballadors en atur i els sectors afectats per la repressió capitalista. El mitjà era atacar les institucions bancàries.[1]

Amb aquesta finalitat cometeren un atracament a l'hipermercat Catalsa del barri de Sants (Barcelona) el 28 de febrer de 1978. Tanmateix, el 21 d'abril de 1978 foren detinguts gairebé tots els seus membres: Manuel Nogales Toro, Gabriel Botifoll, José Hernández Tapias, José Ramón Sánchez Ramos, Agustín García Coronado, José Fernández, Antonio Mateos López, Gregorio Zabala Ramírez, Héctor Álvarez González i Diego Santos García. Foren acusats d'intentar organitzar un grup semblant a les Brigades Roges o el FRAP.[1]

El 30 de juny de 1980 foren jutjats a l'Audiència Nacional espanyola sota l'amenaça de ser condemnats a penes de presó que oscil·laven entre els dos i els cinquanta anys en funció que cada membre.[2] Els acusats acceptaren que els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) exercissin la defensa política, així com que el grup s'havia situat dins l'estratègia independentista de resistència i d'enfrontament amb l'Estat.[3] Finalment, foren condemnats, aquell mateix any, a set anys de presó.[1] El 1984 foren alliberats i pogueren reincorporar-se laboralment a SEAT.[1]

L'any 2019, el grup Fuerza Nueva, format per Los Planetas i El Niño de Elche, publicaren la cançó «Canción para los obreros de Seat», una adaptació de l'himne d'Els Segadors en homenatge a les accions armades de l'ERAT.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Viadel, Francesc «ERAT: l'exèrcit fantasma de Seat». El Temps, núm. 617, abril 1996, pàgs. 42-46 [Consulta: 18 febrer 2015].
  2. «Juicio a antiguos trabajadores de Seat acusados de formar un grupo armado» (en castellà). ElPais.com, 01-07-1980. [Consulta: 18 febrer 2015].
  3. Diversos Autors. De l'esperança al desencís. La Transició als Països Catalans. 1a ed.. Lleida: edicions El Jonc, 2006, pàg. 188 (col. Muixeranga, 8). ISBN 978-84-933721-2-9. 
  4. «Niño de Elche y Los Planetas reinventan 'Els Segadors' como un himno proletario y anticatalanista». [Consulta: 12 setembre 2019].