Extreme-G 2
Publicació | ||||
---|---|---|---|---|
Gènere | videojoc de combat amb vehicles | |||
Disponible en | ||||
Característiques tècniques | ||||
Plataforma | Nintendo 64 i Windows | |||
Modes | multijugador i un jugador | |||
Format | cartutx i distribució digital | |||
Dispositiu d'entrada | controlador de videojoc | |||
Equip | ||||
Desenvolupador(s) | Acclaim Studios London | |||
Editor | Acclaim Entertainment | |||
Distribuidor | Steam | |||
Qualificacions | ||||
| ||||
Més informació | ||||
Lloc web | web.archive.org… | |||
MobyGames | extreme-g-xg2 | |||
Steam | 582260 | |||
| ||||
|
Imatges externes | |
---|---|
Portada |
Extreme-G 2, també conegut com a Extreme G: XG2, és un videojoc de curses futurístic del 1998 desenvolupat per Probe Entertainment i publicat per Acclaim Entertainment. La versió per la Nintendo 64 va ser llançat a tot el món cap a finals de 1998, i portat al Japó per al llançament el 10 de setembre de 1999;[1] de la mateixa manera, la versió per a PC es va llançar a tot el món el 1999. És la seqüela de Extreme-G.
Jugabilitat
[modifica]Aquesta iteració, com amb tots els jocs Extreme-G, tracta de curses futurístiques: els pilots competeixen en motocicletes mogudes amb plasma semblants a Tron en un Gran Premi intergalàctic a velocitats superiors als 750 km/h. Cadascuna de les màquines té les seves pròpies característiques de maneig, amb diferents velocitats màximes, valors d'armadura i de tracció. Totes les màquines del joc tenen un comptador d'energia—amb dos magatzems d'energia separats per a escuts protectors i una arma primària bàsica. Si una màquina perd tota la seva energia d'escut, explotarà al contacte, fent que el jugador perdi una vida o la cursa. També és possible que els jugadors caiguin de les pistes quan circulin per salts o obstacles similars. En aquest cas, el jugador simplement es teletransporta a la pista. Als jugadors se'ls donen tres impulsos "Nitro" per cursa. Extreme-G té un mode de campionat que va des de principiants fins a experts, el mode shoot-em-up (anomenat "Arcade Mode" a XG2), carreres multijugador, i deathmatch. Al mode shoot-em-up/arcade, els drons de l'ordinador segueixen un camí lunar mentre el jugador intenta destruir-los amb l'arsenal d'armes d'Extreme-G.
Rebuda
[modifica]Anàlisi | |
---|---|
Anàlisis d'agregadors | |
Agregador | Puntuació |
GameRankings | 67%[2] |
Resultats anàlisis | |
Publicació | Puntuació |
Allgame | |
Electronic Gaming Monthly | 6.67/10[4] |
Game Informer | 8.25/10[5] |
GamePro | |
Game Revolution | B−[7] |
GameSpot | 5.5/10[8] |
Hyper | 69%[9] |
IGN | 6.9/10[10] |
N64 Magazine | 85%[11] |
Nintendo Power | 7.7/10[12] |
PC Gamer US | 76%[13] |
El joc va rebre anàlisis "mixos" en ambdues plataformes d'acord amb el lloc web dedicat GameRankings.[2] L'editor de N64 Magazine Jes Bickham va declarar que Extreme-G 2 era millor que el seu predecessor, però pitjor que F-Zero X i Wipeout 64.[11] IGN va criticar el joc, afirmant que la versió N64 era "no està a prop de la seva completesa" malgrat els "controls i pistes millorades". Els gràfics van ser criticats per la seva "intercal·lament de fotogrames i filtratge excessiu".[10]
Referències
[modifica]- ↑ «エクストリームG2 [NINTENDO64]» (en japonès). Enterbrain. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Extreme-G 2 for Nintendo 64». CBS Interactive. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ Michael L. House. «Extreme-G 2 (PC) - Review». All Media Network. Arxivat de l'original el 15 novembre 2014. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ EGM staff (Jan 1999). «Extreme-G 2 (N64)». Electronic Gaming Monthly (114) (Ziff Davis).
- ↑ Andy McNamara; Paul Anderson; Andrew Reiner (Dec 1998). «Extreme-G2 - Nintendo 64». Game Informer (68) (FuncoLand). Arxivat de l'original el 1999-09-08. Consulta: 2019-01-26.
- ↑ Dr. Zombie (1998). «Extreme G 2 Review for N64 on GamePro.com». GamePro (IDG Entertainment). Arxivat de l'original el 2005-02-09. Consulta: 2019-01-26.
- ↑ Colin. «Extreme-G 2 Review (N64)». CraveOnline, 01-12-1998. Arxivat de l'original el 8 setembre 2015. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ Joe Fielder. «[Extreme G: XG2 (N64)]». CNET, 02-12-1998. Arxivat de l'original el 17 març 2005. [Consulta: 17 març 2005].
- ↑ Cam Shea (Dec 1998). «Extreme-G 2 (N64)». Hyper (62) (Next Media Pty Ltd): 50. Consulta: 2019-01-26.
- ↑ 10,0 10,1 Peer Schneider. «Extreme-G 2 (N64)». Ziff Davis, 17-11-1998. Arxivat de l'original el 4 novembre 2012. [Consulta: 4 setembre 2018].
- ↑ 11,0 11,1 Jes Bickham (Jan 1999). «Extreme-G 2». N64 Magazine (23) (Future plc): 50–52.
- ↑ «Extreme-G 2». Nintendo Power 114 (Nintendo of America). Nov 1998: 125. Consulta: 2019-01-26.
- ↑ Joshua Sheridan (Sep 1999). «Extreme-G 2». PC Gamer 6 (9) (Future US). Arxivat de l'original el 2006-03-15. Consulta: 2019-01-26.
Enllaços externs
[modifica]- Extreme-G 2 a MobyGames (anglès)