Colònia Burés d'Anglès
La fàbrica Burés d'Anglès és un dels centres de producció de teixits i filatura de cotó creat el 1887 per la societat "Burés i Salvadó" i que va acabar la seva activitat, sota el nom de Buretex, el 2008.[1] L'any 2010 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per acord publicat al DOGC el 23-12-2010,[2] degut al bon estat de conservació de la seva maquinaria.
El 1895 es creà la raó social "Burés i Salvadó", formada per Francesc Burés i Borràs i els seus oncles. La nova societat era hereva de les indústries creades al Bages per la família Burés des de feia dues generacions. Aquesta societat construí la nova fàbrica de filats i teixits de cotó a la conca del Ter, prop d'Anglès (la Selva).
La fàbrica aprofitava l'energia del riu Ter a través del "Canal de les Indústries". A finals del segle XIX, les irregularitats del cabal fan que s'opti primerament pel carbó d'Osor, fins que es construeix l'edifici del vapor. Més endavant van promoure la construcció del salt del Pasteral per obtenir energia elèctrica des d'on es va subministrar electricitat tant a la fàbrica com a tota la comarca. Fins que l'any 1960 es va explotar conjuntament amb Hidroelèctrica de Catalunya.[3]
A la llarga, aquella indústria, coneguda com a Indústries Burés, canviaria radicalment la vida de la població i es convertí a finals del segle en la més important del grup. La fàbrica d'Anglès es va començar amb una sola nau. La Burés, que els primers anys comptava amb 250 treballadors va aportar l'electricitat a la vila. De fet, per celebrar la inauguració el 13 de novembre de 1887,[4] s'instal·la l'enllumenat públic a la plaça de l'ajuntament i es considera que Anglès va ser el primer poble de Catalunya a tenir-ne. El 1890 es construeix la segona nau i la tercera el 1902. En aquest moment de màxima activitat, la fàbrica compta amb 800 treballadors que suporten condicions laborals deplorables. Per pal·liar aquesta situació, es varen construir habitatges per als obrers.
Durant la guerra civil espanyola va ser col·lectivitzada i convertida en fàbrica d'armament. El mateix any 1939 la indústria torna a produir teixits i arriba a tenir més de 1.000 treballadors fins a finals del segle XX i primers del segle XXI, quan el setembre de 2002, Filatures Burés fa suspensió de pagaments, tanca l'empresa i s'inicia un moviment social per protegir i conservar l'edifici del vapor. El 2003 l'Ajuntament d'Anglès adquireix la propietat de la màquina del vapor en subhasta pública i l'any 2006, per conveni urbanístic, la propietat de diverses naus. [3]
-
Vista exterior de la fàbrica (2008) -
Colònia cases de treballadors -
Interior d'una nau amb un petit museu.
La família disposà d'una residència just davant de la fàbrica d'Anglès, anomenada "Vila Eulàlia", el nom de l'esposa de Francesc Burés. Es tracta d'una casa modernista de 700 m². en dues plantes d'autor desconegut, tot i que sembla que Rafael Masó hi va fer alguna intervenció.[5]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colònia Burés d'Anglès |
- ↑ L'empresa tèxtil Buretex d'Anglès tanca i deixarà 74 treballadors al carrer
- ↑ «Fitxa de la Fàbrica Burés». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Patrimoni.gencat. [Consulta: 15 agost 2011].
- ↑ 3,0 3,1 «Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya (GOV/259/2010, de 14 de desembre), pel qual es declara bé cultural d'interès nacional l'edifici del vapor de la Fàbrica Burés, a Anglès». DOGC, 23-12-2010. [Consulta: 14 agost 2011].
- ↑ Històries d'Anglès
- ↑ Notícia de la venda de "villa Eulàlia"
Vegeu també