Fàbrica de sabó Manning-Cabanellas

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Fàbrica de sabó Manning-Cabanellas
Dades
TipusFàbrica i edifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióArc del Teatre, 63 i Cid, 12 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 32″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.37553°N,2.17313°E / 41.37553; 2.17313
Plànol

Projecte d'obertura de nous carrers als terrenys de Rafael Sabadell. Francesc Renart i Arús (1835)
Quarteró núm. 83 de Garriga i Roca (c. 1860)

La fàbrica de sabó Manning-Cabanellas era un conjunt d'edificis situats entre els carrers de l'Arc del Teatre i del Cid del Raval de Barcelona, actualment enderrocats.

Història[modifica]

Arabet, Gautier, Manning i Cia[modifica]

El 1778 es va reconstituir la companyia de comerç Wombwell, Arabet i Cia com a Arabet, Gautier, Manning i Cia,[1] amb dos socis anglesos, Samuel Manning, natural d'Ipswich i Pere Arabet, de Jersey, a més del francès Jean Guy Gautier, de Cognac.[2] Al voltant d'aquesta societat es va muntar tot un conglomerat d'empreses dedicades a la fabricació i exportació d'aiguardents.[2]

El 1800, Manning va obtenir de Joan Soler de la Torre (vegeu Can Soler de la Torre) l'establiment en emfiteusi d'un hort al carrer de Trentaclaus (actualment de l'Arc del Teatre), davant del carrer de l'Om,[3] on va fer construir una casa-fàbrica de planta baixa, entresòl i dos pisos,[4] que va entrar en funcionament l'any següent, destinada a la fabricació de sabó.[5] Els seus socis eren Joan Andreu Gautier i Pere Lajard.[6]

Els Cabanellas i els Bofarull[modifica]

El 1839, i a conseqüència d'un litigi instat per Teresa Manning contra la societat Arabet, Gautier, Manning i Cia, es va treure a subhasta pública la casa-fàbrica,[7] que el 1846 fou adquirida per Manuel Cabanellas i Casanovas[8] pel preu de 30.000 lliures en brut i 18.804 lliures 3 sous 7 diners en net.[9][10] Posteriorment, va declarar que ho havia fet a utilitat i amb diners del seu pare Antoni Cabanellas i Dorda (que havia establert una fàbrica de sabó a Mataró durant el Trienni Liberal),[11] Josep Bofarull i Carbonell (Mataró, 1792-1871),[12] hereu de Magí Bofarull i Carbonell (Mataró, 1764-1845),[13] i amb l'aval del germà d'aquest darrer, Francesc Josep Bofarull i Carbonell (Mataró, 1769-Barcelona),[14] casat amb Anna Maria Rafart.[15][16] Aquell mateix any, el seu fill Josep de Bofarull i Rafart, nascut a Cartagena, va demanar permís per a instal·lar una màquina de vapor de 16-20 CV en una nova «quadra» a l'interior de l'hort i amb façana al carrer del Cid,[17] de la qual es conserven sengles alçats dels arquitectes Joan Soler i Mestres[18] i Miquel Garriga i Roca.[19][20]

El 1847, Cabanellas va demanar permís per a fer-hi reformes,[21] i novament el 1852 per a aixecar-hi un pis,[22] segons sengles projectes de l'arquitecte Francesc Vila. Sota la regència d'Antoni Cabanellas,[23] la fàbrica es va especialitzar en la producció d'espelmes d'estearina: «Cuanto antes la grande y hermosa fábrica de bugías esteáricas de D. Antonio Cabanellas, del comercio de esta ciudad, podrá proporcionar á los consumidores un gran surtido de todas dimensiones: dicho señor no ha perdonado gasto alguno en la compra de las mas acreditadas máquinas conocidas hasta el dia para ponerla al nivel de las mejores de Europa.»[24]

El 1860, i a instàncies del concurs de creditors de Manuel Cabanellas,[25][26] es van treure a subhasta els utensilis de la fàbrica,[27] i el 1866, la propietat fou adquirida per Josep de Bofarull i el seu cosí Gaspar de Bofarull i Carbonell.[15][28] El 1872, Josep de Bofarull va rebre de mans del rei Amadeu I I la confirmació del títol de baró de Ribelles.[29] A la seva mort el 1878 fou succeït pel seu fill Josep Maria de Bofarull i Olzinelles,[15] que es va fer construir una residència senyorial a la Plaça de Santa Anna (actualment Avinguda del Portal de l'Àngel), obra del mestre d'obres Calixte Freixa i Pla[30][31] i posteriorment enderrocada per a la construcció dels Magatzems Jorba. El 1879, va demanar permís per a remuntar un pis a una «quadra» de planta baixa del carrer del Cid, segons el projecte del mateix Freixa.[32] El 1900, va demanar novament permís per a reformar la façana del carrer de l'Arc del Teatre, tapiant-hi finestres i obrint-hi portes, segons el projecte de l'arquitecte Joan Marsans i Solà.[33]

Rocamora i Illa[modifica]

El 1861, el candeler de séu Marc Rocamora i Laporta i Joan Illa i Mestres van constituir la societat Rocamora i Illa, que hi va instal·lar la seva fàbrica d'estearina, bugies esteàriques i sabó,[34] anomenada «La Catalana»:[35] «Arco del Teatro, 63, frente á la del Olmo, La Catalana. Gran fábrica de bugias esteáricas superiores; estearina y jabon blanco y amarillo. Las bugias se expenden á 5 ½ reales paquete de peso mayor, y 5 de peso menor, y tomando de 100 paquetes para arriba se descuenta el 4 por 100; la estearina superior á 450 rs. quintal catalan. Espediciones á todos puntos. Sres Rocamora é Illa.»[36]

El 1867, Rocamora va enviar a Marsella un dels seus fills, Antoni Rocamora i Pujolà (vegeu Cases Rocamora), per a establir contactes amb els fabricants d'aquella ciutat i conéixer els seus mètodes.[37] El 1876, la raó social Marc Rocamora i Fills (posteriorment Rocamora Germans)[38] va iniciar els tràmits per a construir una nova fàbrica en uns terrenys de Sant Martí de Provençals[39] (actualment La Vila Olímpica del Poblenou).

Altres usos i enderrocament[modifica]

Entre 1904 i 1924, l'edifici del carrer del Cid va acollir un alberg municipal,[40] i posteriorment, la casa de dormir Cal Jaume,[41] i finalment fou expropiat el 1951 per l'Ajuntament de Barcelona.[42][43] Per la seva part, el del carrer de l'Arc del Teatre va acollir la taverna La Mina i la casa de dormir Cal Ventura,[41] i a la dècada del 1960 fou expropiat per a construir-hi el nou Mercat del Carme.[44][43]

Referències[modifica]

  1. ↑ BC, Junta de Comerç, lligall LIX, C-83, núm. 4
  2. ↑ 2,0 2,1 Valls Junyent, Francesc. La Cataluña atlántica. Aguardiente y tejidos en el arranque industrial catalán, 2020, p. 174-175. 
  3. ↑ «Establiment emfitèutic d'un hort i set cases situats al carrer de Trenta Claus, de Barcelona, atorgat per Joan Soler de la Torre, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Sant Boi de Llobregat, a favor de Samuel Manning, comerciant». ANC2-65-T-517. AHPB, notari Josep Ubach, 08-10-1800.
  4. ↑ «Samuel Manning. Comerciant. Trenta Claus (davant del carrer de l'Om). Enderrocar i reedificar amb 2 pisos, entresòl i balcons una casa-fàbrica». C.XIV Obreria C-85/1800-1181. AHCB, 23-10-1800.
  5. ↑ BC, Junta de Comerç, lligall LIV, C-73, núm. 42
  6. ↑ «Reconeixement atorgat per Samuel Manning a favor de Joan Andreu Gautier i Pere Lajard, que el terreny del carrer de Trenta Claus i la fàbrica de sabó pertanyen a la societat per ells constituïda, en la què cada soci té la tercera part». ANC2-65-T-520. AHPB, notari Josep Ubach, 09-10-1801.
  7. ↑ Diario de Barcelona, 19-06-1839, p. 2592. 
  8. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 37. 
  9. ↑ «Liquidación del precio de la venta de la casa fábrica situada en la calle de Trenta Claus propia de los sucesores de D. Samuel Manning, D. Juan Andrés Gautier y Pedro Lajard». ANC2-65-T-523, 23-06-1846.
  10. ↑ «Venda d'una fàbrica de sabó situada al carrer de Trenta Claus, de Barcelona, atorgada pel liquidador de la societat Arabet Gautier Manning y Compañía, a Manuel Cabanellas i Casanovas». ANC2-65-T-521. AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, 30-06-1846.
  11. ↑ «Antoni Martí Cabanellas i Casanovas». Galeria de Metges Catalans.
  12. ↑ Costa i Oller, 1992, p. 148-149.
  13. ↑ Costa i Oller, 1992, p. 144-147.
  14. ↑ «Declaració de Manuel Cabanellas i Casanovas que la fàbrica de sabó del carrer de Trenta Claus de Barcelona, comprada a la societat Arabet Gautier Manning y Compañía, pertany a Josep de Bofarull i Carbonell i Antoni Cabanellas i Dorda». ANC2-65-T-524. ANC, 01-07-1846.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Fluvià i Escorsa, Armand de «La pretesa noblesa dels Bofarull de Savallà del Comtat i de Santa Coloma de Queralt traslladats a Mataró». Paratge, 12, 2000, pàg. 21-22.
  16. ↑ Costa i Oller, 1992, p. 143.
  17. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-138.
  18. ↑ «Fachada que se propone para la fábrica de vapor que D. José Bofarull desea construir en el huerto detrás de su casa de la calle de Trentaclaus, cuya nueva fachada mirará a la calle de Vista Alegre». Gràfics 03678. AHCB, 09-06-1846.
  19. ↑ «Trentaclaus 29. Projecte de fàbrica. Façana principal. Alçat». Gràfics 03679. AHCB, 09-06-1846.
  20. ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 91.
  21. ↑ AMCB, Q127 Foment 289 C.
  22. ↑ AMCB, Q127 Foment 609 bis C.
  23. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 392. 
  24. ↑ Diario de Barcelona, 17-06-1848, p. 2815. 
  25. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 133, 298, 311. 
  26. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 19-05-1860, p. 4633-4634. 
  27. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 23-10-1860, p. 9779. 
  28. ↑ «Venda judicial de la fàbrica de sabó del carrer de l'Arc del Teatre de Barcelona, abans de Trenta Claus, atorgada pels creditors de Manuel Cabanellas i Casanovas a favor de Josep de Bofarull i Rafart i Gaspar de Bofarull i Carbonell». ANC2-65-T-526. AHPB, notari Josep Gros, 13-02-1866.
  29. ↑ Diario de Barcelona, 04-09-1872, p. 8920. 
  30. ↑ «José M. de Bofarull. Santa Ana 8 (ara Portal de l'Angel 19-21). Reconstruir casa». Q127 Foment 1471 H. AMCB.
  31. ↑ Roca i Roca, Josep. Barcelona en la mano. Guía de Barcelona y sus alrededores, 1895, p. 241. 
  32. ↑ «Llicència d'obres atorgada per l'Ajuntament de Barcelona a favor de Josep Maria de Bofarull i d'Olzinelles, baró de Ribelles, per a construir una planta sobre un magatzem del carrer del Cid, de Barcelona». ANC2-65-T-537. ANC, 31-05-1879.
  33. ↑ AMCB, Q127 Foment 2291 AH.
  34. ↑ Ramon i Muñoz, 1999, p. 162.
  35. ↑ El consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 263 46 (anuncis). 
  36. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 441, 451, 613, 959, 113 (anuncis). 
  37. ↑ Ramon i Muñoz, 1994, p. 156-157.
  38. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1894, p. 965. 
  39. ↑ «"Marcos Rocamora e Hijos" sol·licita edificar una fàbrica de sabó al Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària)». 911/1876. AMDSM, 28-05-1876.
  40. ↑ «Reparació dels danys causats en el local del carrer del Cid de Barcelona, propietat de Josep Maria de Bofarull i d'Olzinelles, baró de Ribelles, i Teresa Tous, que l'Ajuntament de Barcelona ha arrendat per a destinar-lo a alberg nocturn d'indigents». ANC2-65-T-539. ANC, 1924.
  41. ↑ 41,0 41,1 «Arco del Teatro. Tercera parte. La taberna La Mina y las casas de dormir de su patio trasero». No te quejarás por las flores que te he traído (blog). José March, 15-03-2016.
  42. ↑ «Expropiació de la finca num. 63 del c. de l'arc del Teatre, propietat de Teresa Tous Forcada, Dolores de Bofarull i de Tous i Jose Mª de Bofarull i Vilaragut». Q118 Gestió urbanística 3900. AMCB, 10-11-1951.
  43. ↑ 43,0 43,1 «MERCAT DEL CARME. Carrer de l'Arc del Teatre 63. (1972-2006)». Barcelofília (blog), 17-11-2018.
  44. ↑ «Expropiació finca del carrer Arc del Teatre afectada per l'emplaçament del nou mercat de Nostra Senyora del Carme, propietaris Concepción i Mercedes Bofarull Vilaregut i Manuel Bofarull Tous». Q118 Gestió urbanística 19617. AMCB, 1965.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica_de_sabó_Manning-Cabanellas&oldid=33422650»