Fàbrica de xocolata La Ultramarina

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFàbrica de xocolata La Ultramarina
Dades
Tipusfàbrica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixxocolata Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

La fàbrica de xocolata La Ultramarina fou una indústria de Barcelona a la segona meitat del segle xix.

Història[modifica]

A finals del segle xviii i principis del xix, el teixidor de seda o «velers» Onofre Peracaula (o Perecaula)[1] era establert al carrer del Call, 4.[2][3][4] El seu fill Onofre Peracaula i Comas (1815-1864)[1] va continuar l'ofici[5] i el 1837 va adquirir a Gaspar Carafí la seva casa-fàbrica al carrer Nou de la Rambla, 69.

Antoni Peracaula i Damians, fill de l'anterior, fou un advocat[6] vinculat a la inversió en ferrocarrils[7] i l'autor d'un diccionari sobre dret mercantil.[8] El seu nebot Antoni Peracaula i Armengol[9] fou enginyer de material i tracció de la companyia de ferrocarril de Medina a Zamora, Ourense i Vigo (MZOV).[10]

Onofre Peracaula i Damians era fabricant de xocolata i va desenvolupar-ne una tècnica d'elaboració en fred, de la que va obtenir un privilegi d'invenció.[11][12][13] La seva fàbrica, anomenada «La Ultramarina»,[14] inicialment al carrer Nou de la Rambla, 69,[15] es va traslladar al carrer dels Escudellers, 41 cantonada amb el de n'Aglà, 9 (vegeu Can Damians), i es va presentar a l'Exposició de París de 1867[16] i a la de Barcelona del 1872: «Nùm. 44 D. ONOFRE PERECAULA. (Barcelona, Escudillers, 41). Chocolates de diferentes clases. Estos chocolates se elaboran con máquina sin fuego; habiendo adquirido el expositor privilegio de invencion.»[17]

El 1874 va obtenir permís per a construir un nou edifici (actualment desaparegut) al carrer d'Aragó, 392[18][19] (antic 464)[20][21] segons el projecte del mestre d'obres Rafael Palet i Torra,[22] i el 1884, va demanar permís per a instal·lar-hi una caldera de vapor.[23] La fàbrica es va presentar a les exposicions de 1877[24] i 1888: «2708 - Perecaula (Onofre), Barcelona, Aragón, 464. Chocolates. LA ULTRAMARINA Fábrica de chocolates elaborados en frio por un sistema de propia invención (con patente de invención), distinto de todos los demás.»[25] Va morir cap al 1893,[26] i el negoci va passar a mans de Lluís Anglada, que tenia la botiga al carrer del Vidre, 7 (vegeu casa Joan Cabot).[27][28]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Molas Ribalta, Pere. Los gremios barceloneses del siglo XVIII. La estructura corporativa ante el comienzo de la revolución industrial. Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970, p. 495. 
  2. ↑ «Onofre Peracaula. Teixidor de vels. Call. Casa. Engrandir obertures, enderrocar i refer una paret». C.XIV Obreria C-58/1791-035. AHCB, 15-02-1791.
  3. ↑ «Onofre Perecaula. Call, 9. Engrandir una finestra i tapiar-ne 2 a la planta baixa». C.XIV Obreria C-86. AHCB, 26-11-1823.
  4. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 361. 
  5. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 53. 
  6. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 294. 
  7. ↑ Cañellas, Cèlia; Toran, Rosa. El personal polìtic de l'Ajuntament de Barcelona (1877-1923). Del provincialisme corporatiu al cosmopolitisme classista. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, p. 182. 
  8. ↑ Perecaula, Antonio. Diccionario de derecho mercantil español, 1871. 
  9. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1884, p. 761. 
  10. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1905, p. 2608. 
  11. ↑ Perecaula y Damians, Onofre. «PROCEDER PARA LA ELABORACION DE CHOCOLATE EN FRIO, ASI EN POLVO HOJAS Y LAMINA, COMO EN PASTILLAS Y LADRILLOS». Privilegio de invención 2681. Oficina Española de Patentes y Marcas, 26-03-1863.
  12. ↑ El Eco del Panadés. Periódico de intereses materiales: agricultura, industria, comercio, amena literatura, avisos y noticias, 29-1-1865, p. 4. 
  13. ↑ Boletín Oficial de la Propiedad Intelectual é Industrial, 16-2-1887, p. 7. 
  14. ↑ Diario de Barcelona, 20-10-1864, p. 10034. 
  15. ↑ Martí Escanyol, Maria Antònia. El plaer de la xocolata. La història i la cultura de la xocolata a Catalunya, 2004, p. 57. 
  16. ↑ Cataluña en la Exposicion Universal de París de 1867. Catálago detallado, 1867, p. 223. 
  17. ↑ Urgellés de Tovar, Agustín. Exposiciones marítima, agrícola y artistica celebradas en Barcelona en 1872, 1872, p. 51. 
  18. ↑ La Imprenta. Diario de avisos, noticias y decretos (edición tarde), 30-1-1874, p. 634. 
  19. ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 1087. 
  20. ↑ Garcia Fària, Pere. Plano detallado de la urbanización de Barcelona y de su alcantarillado (full 2). Fons del Centre Excursionista de Catalunya dipositat a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, 1891. 
  21. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1880, p. 672. 
  22. ↑ AMCB, Q127 Foment 2533 bis C, 6-5-1873.
  23. ↑ La Dinastía, 18-12-1884, p. 7951-7952. 
  24. ↑ Catálogo general de los objetos que figuran en la manifestación de productos catalanes, 1877, p. 81. 
  25. ↑ Exposición Universal de Barcelona. Catálogo oficial especial de España, 1888, p. 83. 
  26. ↑ La Dinastía, 10-2-1893, p. 4. 
  27. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 261. 
  28. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1896, p. 850. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica_de_xocolata_La_Ultramarina&oldid=33370443»