Fabian Franklin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 gener 1853 Eger (Hongria) |
| Mort | 9 gener 1939 (85 anys) Nova York |
| Sepultura | Cementiri de Ferncliff 41° 01′ 39″ N, 73° 49′ 57″ O / 41.0275°N,73.8325°O |
| Formació | Columbian College of Arts and Sciences (en)  Universitat Johns Hopkins |
| Tesi acadèmica | Bipunctual Coordinates (1878 ) |
| Director de tesi | James Joseph Sylvester |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, periodista, enginyer, escriptor |
| Ocupador | New York Post (1909–1919) Baltimore News (1895–1908) Universitat Johns Hopkins (1879–1901) Ajuntament de Baltimore (1873–1879) |
| Família | |
| Cònjuge | Christine Ladd-Franklin |
| Pares | Morris Joshua Franklin i Sarah Heilprin |
 | |
Fabian Franklin (Eger, 18 de gener de 1853 - Nova York, 9 de gener de 1939) va ser un matemàtic, enginyer i periodista estatunidenc d'origen hongarès que va ser el marit de Christine Ladd-Franklin.
Vida i Obra
[modifica]La família Franklin (els seus pares havien nascut a Polònia) va emigrar des d'Hongria a Filadèlfia (Estats Units) quan Fabian Franklin només tenia quatre anys i després, el 1861, es van traslladar a Washington, D.C.. Franklin va estudiar al Columbian College (actual Universitat George Washington) en la qual es va graduar bachelor el 1869. Franklin va treballar els següents set anys com topògraf i enginyer de l'ajuntament de Baltimore.[1]
Quan es va fundar al Universitat Johns Hopkins el 1876, va tenir l'oportunitat d'estudiar matemàtiques, que era la seva verdadera passió. Va obtenir el doctorat el 1878 i va ser professor assistent de James Joseph Sylvester fins que aquest va retornar a Anglaterra el 1883, aplicant les noves tècniques de càlcul per computar les formes binàries.[2] El 1882 es va casar amb Christine Ladd-Franklin; el matrimoni va ser un matrimoni entre iguals, basat en les seves aspiracions compartides, tant socials com intel·lectuals.[3] Durant el seu curt període a la universitat, uns quinze anys, va publicar una trentena d'articles, la majoria al American Journal of Mathematics, fundat per Sylvester.[4]
El 1895 va deixar la universitat per iniciar una nova carrera com periodista i escriptor.[1] Primer com a editor del Baltimore News (de 1895 a 1908) i després com a editor associat del New York Evening Post (de 1909 a 1919). També va escriure uns quants llibres remarcables sobre temes socials, econòmics i polítics des d'una perspectiva lliberal, per exemple: Cost of living (1915),[5] What Prohibition Has Done to America (1922) i Plain Talks on Economics: Leading Principles and Their Application to the Issues of Today (1924) entre d'altres. També va col·laborar en el llançament de la The Weekly Review (1919-1922), una revista dedicada a la consideració de la política, de les tendències socials i econòmiques i de la història, la literatura i l'art.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics.
- ↑ Parshall i Rowe, 1994, p. 107.
- ↑ Walton, 2014, p. 163.
- ↑ Murnaghan, 1939, p. 283.
- ↑ Rauchway, 2001, p. 899-902.
Bibliografia
[modifica]- Murnaghan, F.D. «Obituary» (en anglès). Science, Vol. 89, Num. 2309, 1939, pàg. 284. DOI: 10.1126/science.89.2309.282. ISSN: 1095-9203.
- Parshall, Karen Hunger; Rowe, David E. The Emergence of the American Mathematical Research Community, 1876-1900 (en anglès). American Mathematical Society, 1994. ISBN 0-8218-9004-2.
- Rauchway, Eric «The High Cost of Living in the Progressives' Economy» (en anglès). Journal of American History, Vol. 88, Num. 3, 2001, pàg. 898-924. DOI: 10.2307/2700392. ISSN: 0021-8723.
- Walton, Andrea. «More Valuable Than Even Radium: Christine Ladd-Franklin's Perspective on Intellect and the Life of the Mind». A: Linda C. Morice; Laurel Puchner (eds.). Life Stories: Exploring Issues in Educational History Through Biography (en anglès). Information Age Publishing, 2014, p. 155-176. ISBN 978-1-62396-490-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Fabian Franklin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)