Christine Ladd-Franklin
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Christine Ladd 1 de desembre de 1847 Windsor (Connecticut), Estats Units d'Amèrica |
| Mort | 5 de març de 1930 (als 82 anys) Nova York, Estats Units d'Amèrica |
| Lloc d'enterrament | Incinerada al crematori de Fresh Pond (Queens, Nova York). Es desconeix on resten les cendres. 40° 42′ 54″ N, 73° 53′ 48″ O / 40.715052°N,73.896681°O |
| Dades personals | |
| Formació | Vassar College Johns Hopkins University |
| Activitat | |
| Tesi doctoral | On the Algebra of Logic (1882 (defensada), 1926 (atorgat)) |
| Director de tesi | Charles Sanders Peirce |
| Ocupació | Matemàtiques Lògica Psicologia |
| Organització | Johns Hopkins University |
| Influències | |
| Família | |
| Cònjuge | Fabian Franklin |
| Pares | Eliphalet Ladd i Augusta Niles |
Christine Ladd-Franklin, nascuda Christine (o Kitty) Ladd, (1847-1930) va ser una matemàtica i científica estatunidenca.
Vida i Obra[modifica]
Tot i haver nascut als afores de Hartford (Connecticut), Christine Ladd, coneguda familiarment com a Kitty, va passar la seva infància entre Connecticut i Nova York, on el seu pare era comerciant.[1] El 1865 va acabar els seus estudis secundaris a la Welshing Academy de Wilbraham (Massachusetts) i va ingressar al Vassar College, una universitat per a dones fundada pocs anys abans.[2] Malgrat no poder fer tots els cursos seguits per dificultats econòmiques, es va graduar el 1869. La professora que més la va influir va ser l'astrònoma Maria Mitchell.[3] Durant els nou anys següents va ser professora de ciències i matemàtiques a diferents escoles de Nova York, Massachusetts, Washington DC i Pennsilvània. Durant aquest temps també es va dedicar a estudiar matemàtiques pel seu compte i va publicar solucions de problemes i alguns articles a The Analyst i al American Journal of Mathematics.[4]
El 1878, amb una forta oposició del claustre per ser una dona, va començar a estudiar a la universitat Johns Hopkins, tot i que inicialment només estava autoritzada a assistir a les classes del seu mentor, el matemàtic britànic James Joseph Sylvester. El 1880 va començar els seus cursos amb Charles Sanders Peirce, que van significar una influència decisiva en els seus estudis matemàtics.[5] El 1882 va llegir la seva tesi doctoral, però el doctorat no li fou atorgat fins al 1926, quan la universitat va celebrar el seu cinquantè aniversari.[6] Aquesta mena de discriminacions van fer de ella una activa lluitadora per la igualtat de drets entre els sexes.[7]
L'any següent, 1883, va contraure matrimoni amb el professor de matemàtiques de la Johns Hopkins, Fabian Franklin, i a partir d'aleshores va afegir el cognom del seu marit al seu: Ladd-Franklin, cognom amb el que és coneguda. La parella va tenir dos fills, un dels quals va morir a la infantesa.
A partir de 1887, va començar a interessar-se per la visió, publicant estudis matemàtics sobre la visió binocular. El 1891, mentre el seu marit gaudia d'un any sabàtic a Göttingen, ella va anar a Berlín per estudiar amb Hermann von Helmholtz i Arthur König.[8] D'aquests estudis va sorgir la seva teoria de la visió que va refondre finalment en el seu influent llibre Colour And Colour Theories publicat el 1929.
De 1904 a 1909 va estar donant classes de lògica i de psicologia a la universitat Jhons Hopkins i el 1910, quan el seu marit ja havia deixat les matemàtiques pel periodisme i havia estat nomenat redactor en cap del New York Evening Post, es van traslladar a Nova York on va ser professora de lògica i psicologia de la Universitat de Colúmbia fins al 1929.[6]
Les seves contribucions a la lògica simbòlica i el seu treball sobre la visió dels colors, han estat considerats punters.[9] A més de la seva gran obra científica, va ser una incansable lluitadora per l'accés lliure de les dones a les universitats i a les organitzacions científiques.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Stavely, 1998, p. 108.
- ↑ Cadwallader; Cadwallader, 1990, p. 220.
- ↑ Stavely, 1998, p. 109-110.
- ↑ Cadwallader; Cadwallader, 1990, p. 221.
- ↑ Cadwallader; Cadwallader, 1990, p. 221-222.
- ↑ 6,0 6,1 Furumoto, 2001, p. 305.
- ↑ Agler; Durmuş, 2013, p. 299 i ss..
- ↑ Stavely, 1998, p. 111.
- ↑ Stavely, 1998, p. 112.
- ↑ Spillman, 2012, p. 196 i ss..
Bibliografia[modifica]
- Agler, David W.; Durmuş, Deniz «Christine Ladd-Franklin: Pragmatist Feminist» (en anglès). Transactions of the Charles S. Peirce Society, Vol. 49, Num. 3, 2013, pàg. 299-321. ISSN: 0009-1774.
- Cadwallader, Thomas C.; Cadwallader, Joyce V. «Christine Ladd-Franklin (1847-1930)». A: Agnes N. O'Connell, Nancy Felipe Russo (eds.). Women in Psychology: A Bio-bibliographic Sourcebook (en anglès). Greenwood Press, 1990, p. 220-229. ISBN 0-313-26091-5.
- Furumoto, Laurel. «Christine Ladd-Franklin (1847-1930)». A: Marc Rothenberg (ed.). The History of Science in the United States: An Encyclopedia (en anglès). Garland Publishing, 2001, p. 305-306. ISBN 0-8153-0762-4.
- Spillman, Scott «Institutional Limits: Christine Ladd-Franklin, Fellowships, and American Women's Academic Careers, 1880–1920» (en anglès). History of Education Quarterly, Vol. 52, Num. 2, 2012, pàg. 196-221. DOI: 10.1111/j.1748-5959.2011.00388.x. ISSN: 1748-5959.
- Stavely, Homer. «Christine Ladd-Franklin (1847-1930) Birthplace: Connecticut». A: Charlene Morrow, Teri Perl (eds.). Notable Women in Mathematics: A Biographical Dictionary (en anglès). Greenwood Press, 1998, p. 107-113. ISBN 0-313-29131-4.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christine Ladd-Franklin |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Christine Ladd-Franklin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
- «Christine Ladd-Franklin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 23 desembre 2017]. (anglès)
