Facunda Margenat i Roura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFacunda Margenat i Roura
Facunda Margenat.png
Biografia
Naixement (es) Catalina Margenat Roura
6 setembre 1876
Girona
Mort 26 agost 1936 (59 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Religiosa
Enaltiment
Modifica les dades a Wikidata

Facunda Margenat Roura (Girona, 6 de setembre de 1876 - Barcelona, 26 d'agost de 1936) nascuda com Catalina Margenat Roura. Va ingressar a l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona el 1894, i va professar el 1896.

Fou beatificada el 2015 al costat de les seves companyes Josepa Monrabal Montaner i Fidela Oller Angelats, també assassinades.[1][2] La beatificació fou presidida per el cardenal Angelo Amato.[3]

Biografia[modifica]

Catalina va néixer a Girona el 6 de setembre de 1876. Els seus pares Domingo Margenat i Rosa Roura, que havien contret matrimoni el 24 de septiembre de 1866. El matrimoni va tenir tres fills Domingo, Baldomero y Teresa que van morir sent nens. Després van néixer altres dues nenes que es van dir Teresa i Catalina. Solament aquestes dues van arribar a l'edat adulta.

Catalina va ser batejada als pocs dies del seu naixement en la parròquia de Santa Susana del Mercadal, i va rebre els noms de Catalina, María i Rosa. Al 1875, any anterior al naixement de Catalina Margenat Roura, es restaurà a Espanya la monarquia en la persona del rei Alfonso XII, aconseguint-se signar la pau amb els carlistes en el 1876. A Girona va ser celebrada aquesta pau amb grans festejos, per ser una de les províncies més castigades per aquestes guerres. Paral•lelament al naixement de Catalina, Maria Gay i Tibau i les Germanes de Sant Josep canvien de domicili, i en el mes de setembre es traslladen des del carrer La Força al carrer Portal Nou, número 10. Se'ls feia petit el pis on residien, davant l'afluència de noves vocacions[4]

Catalina era una jove senzilla i piadosa segons es desprèn de la seva pertinença a la confraria de la nostra Senyora dels Dolors. Amb la seva mare i la seva germana atenien a les tasques de la llar, aprenien el que llavors era costum en la dona: ocupacions pròpies com cuinar, cosir i arranjament de la casa.

Catalina va passar bastant temps abans d'ingressar a l'Institut, doncs segons la seva neboda Teresa, va tenir dificultats perquè en la família no acabaven de veure-ho clar. Admirava la labor de les germanes i volia també consagrar-se al Senyor per dedicar la seva vida a la cura dels malalts. Va ingressar el 5 de novembre de 1894 quan tenia 18 anys com a aspirant. El 12 de novembre de 1895 va ser admesa com postulant i la superiora Asunción Pijem la va proposar al Sr. Bisbe de Girona per vestir l'hàbit juntament amb altres tres joves el 6 de març de 1896. Era l'ingrés com a novicia. Era comú en aquella època el canvi de nom en la vida religiosa i així Catalina Margenat va rebre el nom de Facunda; això significava que en certa manera es trencava amb el passat.

El 18 de març de 1896, Facunda, juntament amb les altres companyes: Gracia Cabrafiga, Mª Loreto Brodes i Julita Martí, van vestir l'hàbit segons les normes de la Congregació. Quan va començar la seva formació religiosa hi havia en el noviciado 23 novícies, 12 postulantes i 2 recaderes. Durant el temps com a novicies es van dedicar a formar-se, segons com la mare Mestra María Vinardell les instruïa, sobretot en les virtuts que havia ensenyat i practicat la mare Fundadora. Després d'aquests anys de formació, la germana Facunda va començar la seva activitat apostòlica amb els malalts de Girona, practicant les virtuts de la caritat i abnegació, com li havien ensenyat.

Malgrat de Mar, Palafrugell, Palamós o Sant Feliu de Guixols van ser algunes de les comunitats on fou recordada pel seu tracte amb els malalts. Al 1929 va ser destinada a Barcelona, en concret a la comunidad del carrer Mallorca. A Barcelona ja eren anys difícils i conflictius, es començava a perseguir tot el que tingués sentit religiós, però l'apostolat que exercien les germanes, gairebé sempre en hores de la nit, feia que passessin desapercebudes per a la majoria de la gent.

A la comunitat del carrer Mallorca, les germanes assitien als malalts a les seves pròpies cases per tal de què aquests no haguessin de desplaçar-se. La situació a Barcelona es feia cada vegada més difícil a causa de les revoltes iniciades després de 1931 i agreujades al 1934. El 19 de juliol de 1936 va esclatar la revolució a Barcelona de forma molt violenta, empitjorant-se la persecució cap a tot el religiós. Les germanes van haver de deixar els seus hàbits i vestir-se amb robes seglars que les mateixes famílies dels malalts els prestaven. Finalment el convent va ser assaltat. En produir-se l'assalt, la germana Facunda es trobava atenent a un malalt, en la casa del qual va quedar refugiada, fins que la portera la va denunciar i van venir per portar-la-hi. En sortir, es va acomiadar amablement de la portera. La hi van portar cap a l'hipòdrom de Can Tunis (desaparegut en crear-se la zona franca del port de Barcelona en la postguerra), matant-la en la carretera la nit del del 26 al 27 d’agost de 1936; d'allí la van portar a l'Hospital Clínic, on la portera es va molestar a visitar el cadàver diverses vegades, abans que fos llançat a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc.

Biografia[modifica]

Facunda Margenat Roura va ser reconeguda com a màrtir pel Papa Francesc el gener del 2015, juntament amb 21 religiosos més. Entre aquests, 2 germanes més de la congregació de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona: Fidela Oller Angelats i Josepa Monrabal Montaner.[5][6]

El 23 de gener del 2015, la Catedral de Girona va acollir la beatificació de Facunda Margenat Roura. La cerimònia fou presidida pel Cardenal Angelo Amato.[7]

Referències[modifica]