Falcó mostatxut europeu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Falcó mostatxut)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «albanell (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuFalcó mostatxut europeu
Falco subbuteo Modifica el valor a Wikidata
Eurasian Hobby (14574008925) (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes24 g (pes al naixement)
181,5 g (pes adult, mascle)
240,5 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,74 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou29 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22696460 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreFalconiformes
FamíliaFalconidae
GènereFalco
EspècieFalco subbuteo Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Endèmic dePench National Park (en) Tradueix, Asan Conservation Reserve (en) Tradueix, Namdapha National Park (en) Tradueix, Nameri National Park (en) Tradueix, Petit Rann de Kachchh, Thol Lake (en) Tradueix, Baidyabati DVC Canal (en) Tradueix, Purbasthali (en) Tradueix, Neora Valley National Park (en) Tradueix, Mahananda Wildlife Sanctuary (en) Tradueix i Singalila National Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El falcó mostatxut o albanell o falconet o milà guatlerer[1][2] a les Balears) (Falco subbuteo) és semblant al falcó pelegrí i al falcó de la reina, però més petit.

Morfologia[modifica]

  • Fa 30-35 cm de llargària.
  • Té la cua més curta i les ales molt més llargues que el falcó pelegrí.
  • Té una taca blanca al clatell i les franges fosques del pit són més nombroses.
  • Igual que el falcó pelegrí, però encara més accentuat, si hom el mira de front, sembla que llueixi un magnífic bigoti negre.

Costums[modifica]

És més àgil que el falcó pelegrí i molt ràpid. És migratori, però també nidifica als Països Catalans.

Alimentació[modifica]

Caça ocells menuts (orenetes, etc.) i insectes al capvespre, a les zones lleugerament arbrades, on viu, per tot Catalunya.

Distribució geogràfica[modifica]

Cria a Euràsia i hiverna a Àfrica.

Reproducció[modifica]

Cerca nius abandonats de còrvids a dalt d'un arbre. Al maig-juny hi pon els 3-5 ous corresponents que triguen 28 dies a descloure's. Després de 28-32 dies d'ésser alimentats pels pares, els falconets deixen el niu.[3]

Referències[modifica]

  1. Ortega i Gonzàlez, Enric; Institut d'Estudis Catalans; Secció de Ciències Biològiques Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans: Enric Ortega i Gonzàlez ; revisió etimològica de Mercè Grané Ortega. Institut d'Estudis Catalans, 1 juny 2017, p. 70–. ISBN 978-84-9965-362-4. 
  2. Freds, ocells, volcans, i capellans: crònica dels ocells menorquins a la primera meitat del XIX. Xavier Ferrer
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 39. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]