Família Robafaves

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaFamília Robafaves
Gegants i Cap-grossos de Mataró.jpg
Tipus gegant
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme
MunicipiMataró
Modifica les dades a Wikidata

La Família Robafaves és un grup de gegants de Mataró que participa en les comparses de Les Santes. Està formada per en Robafaves, el cap de família; la seva dona, la Geganta; la seva filla, la Toneta i el marit d'aquesta, en Maneló, a més de tota una cort de nans que sempre els acompanyen ballant alegrement i que contrasten amb la solemnitat dels gegants.[1]

Es té coneixement dels Gegants de Mataró des del s. XVII. El relat del baró de Malda de l’any 1799 proporciona la primera gran descripció dels tres gegants a la processó, on coincideixen per primera vegada els tres gegants històrics, i esmenta el nom Manueló com a fill de la parella, (un fet molt curiós i distintiu en el panorama geganter català)i l’Àliga, després d'una etapa llarga d’absència a causa de les prohibicions de les autoritats. Gràcies a la concessió d'un permís especial, aquests entremesos reapareixeren per Corpus, encapçalant la processó de les Santes i tornaren a sortir per la Mare de Déu d'agost.[1]

La primera dada coneguda sobre els nans de Mataró, inseparables de la família Robafaves, és de 1864 apareguda en el periòdic local Pensament Maria de la Costa de Llevant, de 26 de juliol de 1921, on reprodueix íntegre, en un article titulat Cinquanta-set anys enrere, el programa oficial de les Santes de l’any 1864: "Dia 26. En la tarde de este día después de un repique general de campanas saldrán a recorrer las calles de la población los gigantes y comparsa de enanos...". Actualment són divuit els capgrossos que entretenen al públic amb les seves corredisses i balls: el Bufó, el Pagès, la Bruixa, el Macer seriós, el Macer rialler, el Follet, el Pierrot, el Xino, la Mulata, el Comte, el Moro, en Carrau, la Vella Blava, la Vella Verda, en Patufet, en Jonàs, en Mataties i en Biada.[1]

En Robafaves és un gegant de rostre ferreny, alt i gros, amb indumentària de guerrer medieval (casc, capa, cota de malles, espasa...), que s'inspira en la figura i caràcter del rei Jaume I el Conqueridor. Té el pit engalanat de medalles i duu a la mà esquerra el pergamí amb el privilegi reial d'afranquiment de Mataró de 1485 conservat a l'Arxiu Comarcal del Maresme,[2] al cinturó hi duu fermada l'espasa mentre s'agafa la capa amb la dreta.[3]

A la Família Robafaves i als Nans els acompanya la música dels flabiolaires. Les figures també tenen uns balls propis: el ball de Grossos (en Robafaves i la Geganta), el ball de Petits (la Toneta i en Maneló), el ball de Quatre (els quatre Gegants alhora) i el ball de Nans.[1]

Les peces són patrimoni cultural de la ciutat de Mataró, i és per aquest motiu que tenen un protocol de funcionament específic, aprovat pel Ple de l'Ajuntament.[4] Actualment, l'Institut Municipal d'Acció Cultural és qui té cura de la seva gestió i del seu manteniment. La Família Robafaves no fa gaire sortides fora de Mataró, encara que si llueix en les diverses festes dels barris i carrers.

Referències[modifica]