Fantasio

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióFantasio
Forma musical òpera
Compositor Jacques Offenbach
Llibretista Paul de Musset
Llengua original francès
Font literària Fantasio (Alfred de Musset)
Publicació segle XIX
Gènere opéra-comique
Estrena
Data 18 gener 1872
Escenari Teatre Nacional de l'Opéra-Comique, París
Intèrprets Célestine Galli-Marié i Ismaël
Més informació
IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Fantasio és una opéra comique en tres actes i quatre quadres composta per Jacques Offenbach el 1872. El llibret francès és de Paul de Musset, estretament basat en l'obra del mateix nom del seu germà Alfred de Musset.[1] Es va estrenar el 18 de gener de 1872 a l'Opéra-Comique. L'òpera va tenir poc èxit en la vida d'Offenbach, i va ser reviscuda en el 1930 i presentada en una edició crítica en la dècada del 2000.

Origen i context[modifica]

L'obra de Musset va ser publicada a la Revue des deux Mondes el 1834 i estrenada a la Comédie-Française de París el 1866, on va ser vista trenta vegades.[2] Dues "noves" obres estaven previstes per a la Salle Favart (Opéra-Comique) el 1872, ja que va recuperar l'impuls després de la guerra francoprussiana i la Commune; Fantasio d'Offenbach i Les noces de Fígaro, òpera de Mozart basada en Beaumarchais, que van ser les que va entrar en el repertori de l'Opéra-Comique aquell febrer.[3]

L'elecció de Fantasio com a subjecte operístic fou considerat una audàcia, ja que la comèdia d'Alfred de Musset no havia tingut gran èxit a la Comédie-Française com a obra de teatre. Els assajos per a l'òpera havien començat a principis del 1870, però la guerra francoprussiana i les seqüeles de la derrota havien demorat la producció durant dos anys. Al principi, els cantants elegit foren Victor Capoul com a tenor Fantasio, Couderc com a Príncep, Potel com a Marinoni, Gailhard com a Spark, senyoreta Dalti com a Elsbeth i Moisset com a patge. No obstant això, en l'estrena, dos anys més tard, només Moisset i Potel van romandre en les seves funcions; Galli-Marié va assumir el paper protagonista, ara una mezzosoprano, Ismaël va assumir el rol de Príncep, Melchissédec el de Marinoni, i Marguerite Priola el d'Elsbeth.[3]

Des dels seus primers èxits a París, Offenbach havia estat el blanc de molts atacs viciosos en la premsa, i aquests s'havia intensificat durant la guerra francoprussiana. Fins i tot Bizet es va atrevir a atacar l'"infernal Offenbach" quan va estrenar Boule de neige i Le roi Carotte les setmanes prèvies a Fantasio.[4] Amb Fantasio es van intensificar els atacs anteriors. Yon argumenta que la sensibilitat d'Offenbach a la crítica va ser també la causa de la seva identificació amb el personatge del títol de Fantasio, l'amarg pallasso.[2]

Offenbach va quedar afligit quan l'òpera va ser retirada i va escriure una carta de queixa al director de l'Opéra-Comique, Camille du Locle. Més tard va reutilitzar el cor d'estudiants del primer acte de Fantasio a Els contes de Hoffmann, on es converteix en el cor d'estudiants del final del primer acte d'aquesta òpera, i la veu de la mare d'Antonia del terce acte de Hoffmann entra amb un el tema de l'obertura de Fantasio.[5]

L'obra està dedicada a Eduard Hanslick.[2]

Referències[modifica]

  1. Lamb A. Jacques Offenbach (work list). In: The New Grove Dictionary of Opera. Macmillan, London and New York, 1997.
  2. 2,0 2,1 2,2 Yon, Jean-Claude. Jacques Offenbach. Éditions Gallimard, Paris, 2000.
  3. 3,0 3,1 Soubies A, Malherbe C. Histoire de l'opéra comique — La seconde salle Favart 1840–1887. Flammarion, Paris, 1893.
  4. Curtiss M. Bizet and his world. Vienna House, New York, 1958.
  5. Keck J.-C. Guide d'Écoute. In: Avant-Scène Opéra 235, Les Contes d'Hoffmann. Paris, 2006.