Fariña (sèrie de televisió)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de sèrie de televisióFariña
Modifica el valor a Wikidata
Gènereforma dramàtica i sèrie de televisió de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Temanarcotràfic Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 1980 Modifica el valor a Wikidata
Espai d'ambientacióGalícia Modifica el valor a Wikidata
DirectorCarlos Sedes i Jorge Torregrossa García Modifica el valor a Wikidata
ProductorRamón Campos Sáez, Teresa Fernández-Valdés i Carlos Sedes Modifica el valor a Wikidata
Actors
Tema d'obertura«O que teño que facer para non ter que ir ó mar» d'Iván Ferreiro[1]
Companyia productoraBambú Producciones Modifica el valor a Wikidata
PaísEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalAntena 3 Modifica el valor a Wikidata
Durada dels capítols60 min Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi28 febrer 2018 Modifica el valor a Wikidata
Últim episodi9 maig 2018 Modifica el valor a Wikidata
Temporades1 Modifica el valor a Wikidata
Episodis10 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Web oficialantena3.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt6970710 Filmaffinity: 493464 TMDB.org: 77555
Facebook: FarinaSerie Twitter (X): FarinaTV Instagram: farinatv Modifica el valor a Wikidata

Fariña (que en gallec significa farina, una forma col·loquial d'anomenar la cocaïna) és una sèrie de televisió inspirada en fets reals i basada en el llibre homònim Fariña[2] del periodista corunyès Nacho Carretero sobre el narcotràfic a Galícia i Sito Miñanco, un històric traficant de drogues gallec.[3] La sèrie ha estat produïda per Atresmedia en col·laboració amb Bambú Produccions i emesa pel canal espanyol Antena 3, entre el 28 de febrer i el 9 de maig de 2018.

El seu debut es va avançar degut al segrest cautelar del llibre en què es basa, a petició de l'exalcalde d'O Grove, José Alfredo Bea Gondar, després que aquest hagués demandat l'autor i l'editorial Libros del K.O. per haver vulnerat el seu dret a l'honor.

Argument[modifica]

Ambientada a Galícia a la dècada del 1980, molts pescadors es troben plens de deutes i sense feina. Sito Miñanco, un pescador amb habilitat per manejant la llanxa, comença amb el contraban de tabac de la mà de Terito (Vicente Otero Pérez), cap dels clans de la ria d'Arousa. Més tard s'estableix pel seu compte amb altres companys. Tanmateix, l'escassetat econòmica farà que els que van traficar amb el tabac intenten expandir el seu negoci a un de més perillós: les drogues.

Entre els diferents clans que trafiquen, es comenta la possibilitat d'iniciar-se amb el tràfic d'haixix, una droga que el fill de Manuel Bustelo ja distribueix per la zona. Laureano Oubiña i altres clans són partidaris d'afegir-s'hi, però Terito s'hi oposa. Més tard, en un viatge per blanquejar diners a Panamà, Sito Miñanco es posa en contacte amb els narcotraficants de cocaïna per desembarcar-la a Galícia. D'aquesta manera, es trasllada el negoci de narcotràfic a la costa gallega.[4] Amb l'expansió del negoci, el 80% de la droga europea desembarcarà a les platges gallegues.

La història conclou amb l'operació Nécora, una operació policial sense precedents en la història de l'estat espanyol, amb un contingent de centenars de policies desplaçats des de Madrid, i la primera de les incursions contra el narcotràfic gallec als anys 1990.

Producció[modifica]

Per primer cop en una sèrie espanyola es té respecte per la realitat cultural i lingüística, els personatges parlen castellà amb accent de Galícia, així com es mantenen petits diàlegs i expressions en gallec.[5][6]

La sèrie es va rodar entre el maig i el novembre de 2017 a l'aire lliure real i en les localitats gallegues de Noia (església de San Martiño, Liceu de Noia), drassanes d'Abruñeiras (Noia), Outes, Santiago de Compostel·la (Pazo de Raxoi), Porto do Son (platja das Furnas), Pontevedra (Casa Consistorial, Institut Valle Inclán), l'Illa d'Arousa, Vilanova de Arousa, O Porto de Meloxo, l'Illa da Toxa (Casino A Toxa) i Madrid (escenes de la Hisenda Panamà i la presó de Parda).

El primer capítol s'inicia el 1981 i l'últim acaba el 1990 amb l'operació Nécora.

Episodis[modifica]

Capítol Títol Director Guionistes Data d'estrena Audiència a Espanya[7]
1 "1981" Carlos Sedes Ramón Campos, Gema R. Neira, Cristóbal Garrido i Diego Sotelo 28 de febrer de 2018 3,4 milions
(43,7 % a Galícia)
2 "1982" Carlos Sedes Ramón Campos, Gema R. Neira, Cristóbal Garrido i Diego Sotelo 7 de març de 2018 3,4 milions
(51,2 % a Galícia)
3 "1983" Carlos Sedes Ramón Campos, Gema R. Neira, Cristóbal Garrido i Diego Sotelo 14 de març de 2018 2,7 milions
(43,3 % a Galícia)
4 "1984" Carlos Sedes Ramón Campos, Gema R. Neira, Cristóbal Garrido i Diego Sotelo 21 de març de 2018 2,8 milions
(44,1 % a Galícia)
5 "1985" Carlos Sedes Ramón Campos, Gema R. Neira, Cristóbal Garrido i Diego Sotelo 4 d'abril de 2018 2,6 milions
(46,7 % a Galícia)
6 "1986" Jorge Torregrossa Ramón Campos, Gema R. Neira, Cristóbal Garrido i Diego Sotelo 11 d'abril de 2018 2,4 milions
(38,9 % a Galícia)
7 "1987" Jorge Torregrossa Ramón Campos, Gema R. Neira, Cristóbal Garrido i Diego Sotelo 18 d'abril de 2018 2,2 milions
(37,2 % a Galícia)
8 "1988" Jorge Torregrossa Ramón Campos, Gema R. Neira, Cristóbal Garrido i Diego Sotelo 25 d'abril de 2018 2 milions
(40,8 % a Galícia)
9 "1989/1990" Jorge Torregrossa Ramón Campos, Gema R. Neira, Cristóbal Garrido i Diego Sotelo 2 de maig de 2018 2,15 milions
(39,7 % a Galícia)
10 "1990" Carlos Sedes Ramón Campos, Gema R. Neira, Cristóbal Garrido i Diego Sotelo 9 de maig de 2018 2 milions
(36,8 % a Galícia)

Repartiment[modifica]

Excepte en el cas dels líders dels diferents clans, els noms dels personatges de la ficció difereixen dels noms de les persones en què estan inspirats. La majoria dels més de 120 actors i actrius que els interpreten són gallecs,[8][9] participant, entre d'altres, els següents:[10]

Personatges principals[modifica]

Actor/Actriu Personatge Inspirat en
Manuel Lourenzo Vicente Otero Pérez "Terito" Ell mateix
Javier Rey Sito Miñanco Ell mateix
Tristán Ulloa Sargent Darío Castro Enrique León Calviño [11]
Antonio Durán "Morris" Manuel Charlín Ell mateix
Carlos Blanco Laureano Oubiña Ell mateix
Monti Castiñeiras Luis Colón "Colombo" Luís Falcón "Falconetti"
Isabel Naveira Pilar Charlín Pomares Josefa Charlín Pomares
Xulio Abonjo Ramón "Moncho" Charlín Pomares Manuel "Manolito" Charlín Pomares
Xosé Antonio Touriñán Francisco "Paquito" Charlín Pomares Melchor Charlín Pomares
Tamar Novas Roque Ramiro Martínez Señoráns
Jana Pérez Camila Reyes Odalys Rivera (segona dona de Sito Miñanco)
Eva Fernández Esther Lago Ella mateixa
Fran Lareu Oli Olegario Falcón Piñeiro
Alfonso Agra Manuel Bustelo Manuel Baúlo
Carlos Sante Varela Modesto Loval
Miquel Fernández García Baltasar Garzón Real Ell mateix

Personatges recurrents[modifica]

Actor/Actriu Personatge Inspirat en
Juan Pablo Shuk José Nelson Matta Ballesteros Ell mateix
Marta Larralde Nieves Rosa Pouso (primera dona de Sito Miñanco)
Celso Bugallo Pare de Sito Miñanco
Mela Casal Mare de Sito Miñanco
Patricia Vázquez Ana María Josefa Pomares Martínez (dona de Manuel Charlín)
Pepo Suevos Di Stéfano Manuel Durán Somoza "Kubala"
Adrián Ríos Miguel Abad "Petete" Manuel Abal Feijóo "Patoco"
Chechu Salgado Javi Bustelo Daniel Baúlo (fill de Manuel Baúlo)
Cristina Iglesias Leticia Charlín Yolanda Charlín (neboda de Manuel Charlín)
Mariana Carballal Dona de "Terito"
Antonio Mourelos Xuíz Beigbeder José Luis Seoane Spiegelberg (jutge)
Jesús Noguero Javier Zaragoza Aguado Ell mateix (fiscal)
Tito Asorey Pedro Ventura Pablo Vioque (advocat)
Milo Taboada José Luis Montáñez José Luis Orbáiz Picos (Guarda Civil de trànsit)
Machi Salgado Figueroa (Guarda Civil)
Ricardo de Barreiro Montilla (Guarda Civil)
Javier Varela Aldán
Iván Marcos Braulio Montes
María Vázquez Maruxa (dona de Braulio Montes)
Nacho Castaño Ricardo Portabales Ell mateix
Alberte Montes Manuel Fernández Padín Ell mateix
Xosé Manuel Esperante Cándido Silva Celestino Suances
Susana Dans Mare de Cándido Silva
Miro Magariños Nino Balbín José Ramón "Nené" Barral (alcalde de Ribadumia 1983-2001)
Evaristo Calvo Miguel Boyer Salvador Ell mateix (ministre d'Economia i Hisenda 1982-85)
Ernesto Chao Xerardo Fernández Albor Ell mateix (president de la Xunta de Galícia 1982-87)
Harlys Becerra Jorge Luis Ochoa Ell mateix
Mario Bolaños Elde "El Pelao"
Jason Trigueros Gilberto Rodríguez Orejuela Ell mateix
Iolanda Muíños Carmen Avendaño Ella mateixa
Xoel Fernández Xulio Braña
Mara Sánchez Couto Fina
Víctor Mosqueira Director de l'oficina bancària
Salvador del Río Caporal de Marina
Brais Yanek Chino
Suso Pando Aurelio
Marcos Viéitez Mossèn de Cambados
Cristina Fuentes Directora de la residencia

Banda sonora[modifica]

A part de la cançó d'obertura de cadascun dels capítols, "O que teño que facer para non ter que ir ó mar" d'Iván Ferreiro[1][12] i la música original de Federico Jusid, la banda sonora està formada per les següents cançons:[13]

Capitol 1[modifica]

  • "Algún dia caeré", del grup Los Cafres, inclosa al disc S.F. 13 Tractor Cerebral (1988). Versió de «Sometimes Good Guys Don't Wear White» (The Standells).
  • "Non che teño medo", del grup Heredeiros da Crus, inclosa al disc Jard rock con fe (2013).
  • "Into de army", de Kidedo, Klooz i Lionel Wendling.
  • "Live life 1", de David Lowe i Phil Pickett.
  • "Floating away", de Robby Poitevin.
  • "La fiesta", de Brian Flores feat. Carlos Christian Chavarria, John Hunter jr, Jonathan Camacho i Jonathan Slott.

Capítol 2[modifica]

  • "No volveré", del grup Kokoshca, inclosa al disc Hay una luz (2013).
  • "Galicia caníbal", del grup Os Resentidos, inclosa al disc Fai un Sol de Carallo (1986).
  • "No na na", d'Stephen Phillips i Tim Paruszkiewicz.
  • "Vete de aquí", de David Cabrera i Phil McArthur.
  • "Yeah Yeah (Only one who gets me)"

Capítol 3[modifica]

  • "A Midsummer Night's Dream" - Wedding march, de Felix Mendelssohn.
  • "If you ever", de Christian Krebs.
  • "Port out starboard home", de Martin Kershaw.
  • "Nordsee" -Walzer, de Hans-Günter Wagener.

Capítol 4[modifica]

Capítol 5[modifica]

  • "Galicia, sitio distinto", del grup Os Resentidos, inclosa al disc Fai un Sol de Carallo (1986).
  • "Ciudades y cicatrices", del grup Mujeres, inclosa al disc Un sentimiento importante (2017).
  • "En Verano, Ornitofilia", del grup Carolina Durante, inclosa al disc Necromántico (2017).
  • "Dashing through snow", d'Adam Dennis i Bob Bradley.
  • "A moment in time", d'Anthony Phillips.

Capítol 6[modifica]

  • "España se droga", del grup Siniestro Total, inclosa al disc Policlínico miserable (1995).
  • "Siempre eterno", del grup Mujeres, inclosa al disc Un sentimiento importante (2017).
  • "Un atasco", del grup La Plata, inclosa al disc Un atasco (2017).
  • "Marte", del grup Tigres Leones, inclosa al disc La Catastrofía (2015).
  • "Look at me now 1", de Phil Pickett.
  • "Tragedy", de Letitia Caye Meeks.

Capítol 7[modifica]

  • "Celluloid mannequin 1", de David Lowe i Phil Pickett.

Capítol 8[modifica]

  • "No sé ligar", del grup Aerolíneas Federales, inclosa al disc Aerolíneas Federales (1986).
  • "No mires atrás", del grup Kokoshca, inclosa al disc Algo real (2016).
  • "El año de la victoria", del grup Tigres Leones, inclosa al disc El año de la victoria (2017).
  • "Ainhoa", del grup Juventud Juché, inclosa al disc Juventud Juché (2012).
  • "Early alert", de Ruben Ayala.

Capítol 9[modifica]

  • "Non chas quero", del grup Os Diplomáticos de Monte-Alto, inclosa al disc Arroutada Pangalaica (1991).
  • "Ciudades y cicatrices", del grup Mujeres, inclosa al disc Un sentimiento importante (2017).
  • "Me voy", del grup La Plata, inclosa al disc Desorden (2018).

Capítol 10[modifica]

  • "De hoy no pasa", del grup Siniestro Total, inclosa al disc De hoy no pasa (1987).
  • "La noche criminal", del grup Sierra, inclosa al disc A ninguna parte (2017).
  • "Amiga extraña", del grup Sierra, inclosa al disc A ninguna parte (2017).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Redacció «Iván Ferreiro pone voz a la cabecera de 'Fariña'». Faro de Vigo, 27-02-2018 [Consulta: 31 agost 2018].
  2. «Set claus de ‘Fariña’, segons el seu autor». El Temps, 15-07-2018 [Consulta: 31 agost 2018].
  3. «Fariña: Todo lo que necesitas saber de la serie de Antena 3» (en castellà). La Vanguardia, 28-02-2018 [Consulta: 31 agost 2018].
  4. Nash, Elizabeth «Cocaine fleets bring wealth and death to the end of the earth» (en anglès). Independent, 24-11-1996 [Consulta: 31 agost 2018].
  5. «‘Fariña’ e o acento galego en Madrid» (en gallec). BiosBardia, 01-03-2018 [Consulta: 14 setembre 2018].
  6. Yáñez, María «"Púxose máis esforzo en coidar a lingua de ‘Fariña’ do que se ve en moitos produtos actuais da TVG"» (en gallec). Praza Pública, 02-04-2018 [Consulta: 14 setembre 2018].
  7. Lombao, David «O éxito de 'Fariña', desacougo polo regreso do pasado incómodo de Galicia» (en gallec). Praza Pública, 13-05-2018 [Consulta: 12 setembre 2018].
  8. «'Fariña': actores gallegos para dar vida en la tele a la historia del narcotráfico en Galicia» (en castellà). Faro de Vigo, 13-06-2017 [Consulta: 31 agost 2018].
  9. Lázaro, Margarita «Auténtico acento gallego: el acierto de 'Fariña' celebrado por los espectadores» (en castellà). Huffpost, 02-03-2018 [Consulta: 31 agost 2018].
  10. «Descubre al elenco de 'Fariña'» (en castellà). Antena3 Tv. [Consulta: 31 agost 2018].
  11. "Enrique León con Darío Castro: Una dosis de realidad para Fariña", Diario de Arousa, 30 de abril de 2018 (castellà)
  12. G. Liste, Ana «Iván Ferreiro: "La gente quiere que cante en gallego pero se me tienen que ocurrir cosas"» (en castellà). Faro de Vigo, 01-03-2018 [Consulta: 14 setembre 2018].
  13. «Descubre las canciones que suenan en la serie ‘Fariña’». Dod magazine, 14-04-2018 [Consulta: 14 setembre 2018].

Vegeu també[modifica]

Playlist de Fariña a Spotify