Fassinaïta
 Fassinaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb₂(S₂O₃)(CO₃) |
| Epònim | Bruno Fassina (en)   |
| Descobridor | Bruno Fassina (en) |
| Localitat tipus | mina Trentini, Contrada Trentini, Monte Naro, Torrebelvicino, Província de Vicenza, Vèneto, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 16,343(1) Å; b = 8,760(2) Å; c = 4,592(3) Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pnma |
| Color | incolor, blanc |
| Macles | no observades |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 6,084 g/cm3 (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2011-048 |
| Any d'aprovació | 2011 |
| Símbol | Fas |
| Referències | [1] |
La fassinaïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom de Bruno Fassina (n. 1943), col·leccionista de minerals italià, qui va descobrir el mineral.
Característiques[modifica]
La fassinaïta és un òxid de fórmula química Pb₂(S₂O₃)(CO₃). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011, sent publicada per primera vegada el mateix any. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2. Visualment pot ser similar a una anglesita allargada.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Itàlia, concretament a la mina Trentini, que es troba al Monte Naro, a Torrebelvicino (Província de Vicenza, Vèneto). També ha estat descrita en una altra mina italiana propera, així com a Espanya, Àustria, Alemanya, Noruega, Escòcia i els Estats Units.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita per primera vegada a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Fassinaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 setembre 2021].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, novembre 2019, pàg. 3-46 [Consulta: 23 novembre 2023].