Fatma Samoura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFatma Samoura

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 setembre 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Senegal Modifica el valor a Wikidata
Secretary General of FIFA (en) Tradueix
20 juny 2016 – 31 desembre 2023
← Jérôme Valcke Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Lió
Institut d’enseignement commercial supérieur (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtica, primer oficial Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFIFA (2016–2023)
Organització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Participà en
5a edició de la Future Investment Initiative Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter: fatma_samoura Modifica el valor a Wikidata

Fatma Samba Diouf Samoura, coneguda com a Fatma Samoura (1962, Senegal) és una funcionària de les Nacions Unides. El 13 de maig de 2016 es va convertir en la primera dona secretària general de la FIFA.[1] Fins aleshores, era la responsable principal de les Nacions Unides a Nigèria.[2]

Després d'entrar a formar part del Programa Mundial d'Aliments (PMA) el 1995, va servir com a directora de país del PMA a Djibouti i Camerun,[3] a més de treballar a la seu del PMA a Roma. Ha participat en diverses emergències, com ara a Kosovo, Libèria, Nicaragua, Sierra Leone o Timor Oriental.

L'1 de novembre de 2007, el Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, després de consultar-ho amb el subsecretari d'Afers Humanitaris, el diplomàtic britànic John Holmes, va nomenar-la Coordinadora Humanitària pel Txad oriental. La seva seu es trobava a la ciutat d'Abéché, a uns 80 quilòmetres a l'oest de la frontera de la regió sudanesa conflictiva de Darfur. En aquell moment, el Txad acollia uns 280.000 refugiats i al voltant de 170.000 desplaçats interns, la majoria dels quals es troben a la regió oriental, prenent Samoura la responsabilitat d'aconseguir el seu retorn.[4] Les seves funcions oficials consistien en proveir suport i guia a un equip compost per 7 agències de les Nacions Unides i al voltant de 40 ONG que treballaven a la regió.[5]

Referències[modifica]