Faules d'Isop

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Il·lustració de l'anguila i la serp.

Par faules d’Isop són un conjunt de faules en prosa atribuïdes a Isop, l'escriptor grec que va viure entre el final del segle vii aC. i el principi del segle vi aC. Probablement originari de la regió de Frígia .

Origen[modifica]

Traducció de 1542 per Gilles Corrozet

Dins de les faules d'Isop s'inclouen aquelles a ell atribuïdes i un grup d'històries que circulaven abans d'ell de manera oral i amb les mateixes característiques[1]

El primer recull de faules de Ésope històricament testificat va ser fet per Démétrios de Phalère al segle IV aC., més de dos-cents anys després de la mort d'Isop. Aquest recull es va perdre, però ha donat naixement a innumerables versions. La més important és el recull anomenat Augustana, que compta amb més de 500 faules, totes en prosa. Chambry, la seva edició crítica d'aquest recull, va recollir 358 faules. Algunes són molt populars, com :

Un èxit durable[modifica]

Aesopus moralisatus, 1485

Les faules d'Isop han inspirat a molts autors que han perfeccionat el gènere durant 2.500 anys, entre ells:

  • Phèdre, fabuliste llatí I segle I
  • Babrius, fabuliste romà de llengua grega del segle II al segle III
  • Avianus, poeta llatí del segle IV
  • Djalâl ad-Dîn Rûmî, místic i poeta persa del segle XIII
  • Maria de França, poeta del segle XII
  • Jean de La Fontaine al segle XVII
  • És una de les primeres obres literàries europees que va ser impresa al Japó, a finals del  segle XVI.[3] Una altra traducció al japonès, les Faules de Isoho, fou realitzada al segle XVII

Efecte Isop[modifica]

De la mateixa manera que a la faula d'Isop, la gent crida « Que ve el llop! » (sobretot els que volen alertar a algú) i els crèduls escolten massa complaents als que ho fan. Aquest efecte de manipulabilitat de les creences fou anomenat "efecte Isop" pel sociòleg Gérald Bronner.[4].

Referències[modifica]

  1. Canvat, Karl. Didier Hatier. La fable, 1993. Canvat 1993. , p. 10.
  2. On peut lire la traduction intégrale de ce recueil par Émile Chambry sur Wikisource.
  3. Ninomiya, Hiroyuki. CNRS Éditions. Le Japon pré-moderne (en français), 2017. ISBN 978-2-271-09427-8. 
  4. Presses universitaires de France. La Démocratie des Crédules, 2013. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]