Felip de Cervelló

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFelip de Cervelló
Dades biogràfiques
Naixement segle XV
Mort segle XVI
Activitat professional
Ocupació Lloctinent general
Modifica dades a Wikidata

Felip de Cervelló (? Segle XV - XVI) va ser un noble català, de la família dels Cervelló[1]

Per l'octubre de 1527 la cambreria de la Seu de Tarragona estava vacant per la mort de l'anterior cambrer Joan Bertran, i el papa Climent VII va donar possessió de les rendes de Reus al cavaller Felip de Cervelló i al seu nebot Berenguer de Cervelló. A més, Berenguer era nomenat cambrer de Reus per una butlla papal, amb la meitat de les rendes lligades a la cambreria, mentre l'altra meitat era donada a Felip de Cervelló, que també rebia tota la jurisdicció civil i criminal a perpetuïtat, podent-la transmetre a la seva descendència.[2] Amb aquest acte el papa agraïa les atencions rebudes de Felip de Cervelló quan els soldats de Carles I saquejaren la ciutat de Roma i aquest el defensà al castell de Sant'Angelo.[3]

El Capítol de la Seu de Tarragona va veure minvat el seu poder sobre Reus per aquesta decisió papal, i argumentà que no es podia segregar de la cambreria la jurisdicció civil i criminal ni part de les rendes, i que per nomenar cambrer calia la consulta amb el Capítol. Va decidir apel·lar contra les butlles papals i va nomenar un nou cambrer, Joan de Cardona. El Consell de Reus va decidir fer costat a Berenguer de Cervelló i al seu oncle Felip, però els canonges tarragonins no van reconèixer Berenguer. Felip de Cervelló es va presentar a Reus pel maig de 1529 amb la pretensió de convertir Reus en baronia. Els canonges de la Catedral de Tarragona van dir que el títol de baró venia del Papa i que ells no l'acceptaven. Com a resultat, el Consell de Reus es va negar, el 1531 a fer-se càrrec de les despeses de manutenció i d'estada del bisbe de Tarragona a la ciutat, tal com era costum, i va prohibir anar-lo a rebre. El 1532 Berenguer cedeix a la universitat de Reus els delmes i censos de la vila, a canvi d'una contribució fixa anual. El conflicte durà anys, fins que el 1539 Felip de Cervelló va arribar a una concòrdia amb el Capítol tarragoní, signada pel papa Pau III, on renunciava a la jurisdicció sobre la vila i a la seva part de les rendes, a canvi de rebre anualment 400 lliures de pensió. Berenguer renuncià també a la cambreria de Reus, que quedaria unida al Capítol de la Seu de Tarragona amb totes les rendes i drets.[2] Va desaparèixer així la dignitat de Cambrer vinculada al senyoriu de Reus. Al llarg d'aquest segle XVI totes les rendes i drets que havien estat de la Cambreria van passar al Capítol dels canonges, que finalment les va vendre a l'arquebisbe Joan Terès, qui, quan en va prendre possessió el 1595, incorporà definitivament Reus a la Mitra.[4]

Per altra banda, Felip de Cervelló es pot identificar amb el Felip de Cervelló que va ocupar el càrrec de Lloctinent general del Regne de Mallorca (1538 - 1547).[2]

Referències[modifica]

  1. «Cervelló». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Maristany, Carles. "Els segles XVI i XVII" A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. II, pàg. 84-85. ISBN 8489688133
  3. Feliu de la Penya, Narcís. Anales de Cataluña y epilogo breue de los progressos y famosos hechos de la nacion catalana.... Barcelona: por Juan Pablo Martí, 1709, p. Vol- II p. 168-169. 
  4. Gort, Ezequiel. Els senyors feudals de Reus. Reus: Carrutxa, 1989, p. 71-72.