Felisa de Castro San Pedro

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Felisa de Castro)
Infotaula de personaFelisa de Castro San Pedro
Biografia
Naixement1898 Modifica el valor a Wikidata
Belver de los Montes (província de Zamora) Modifica el valor a Wikidata
Mort1981 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaFeminisme i anarquisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
PartitConfederació Nacional del Treball Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Felisa de Castro San Pedro (Belver de los Montes, 1898 - Caracas, 1981) va ser una feminista, anarcosindicalista i membre fundadora del Grupo Social Femenino de Barcelona,[1] integrat més tard a Mujeres Libres.[2]

Biografia[modifica]

Filla de Grimaldo de Castro Ramos, agricultor, i de Flora San Pedro Bratos, va néixer a Belver de los Montes (Zamora). El seu segon llinatge apareix erròniament en molts documents com Sampedro.[3] El 1934 residia a Barcelona i treballava amb el seu company sabater. La seva germana Apolonia de Castro i el seu company eren conserges del Sindicat de la Construcció. En un ambient molt polititzat, dominat pels homes, es reunien sovint a la seu del sindicat i als ateneus llibertaris.[4]

Malgrat que la Segona República Espanyola havia dictat lleis molt progressistes per a les dones,[5] en les reunions, llurs problemes quedaven minimitzats i fins i tot menystinguts pels companys. Per això, les germanes Felisa i Apolonia de Castro, Nicolasa Gutiérrez (Nic), Maria Cerdán, Maruja Boadas, Soledad Estorach, Elodia Pou i altres, van decidir crear, només per a elles, el Grupo Cultural Femenino,[6] al qual es van adherir més tard Àurea Cuadrado, Pilar Grangel i Libertat Ródena.[7]

Les primeres trobades es van fer en un local del carrer de la Riera Alta i tenien una funció social, cultural i educativa. Les dones rebien informació sobre llurs drets civils i laborals, cursos d'alfabetització, cultura general, capacitació professional i educació sexual. Es fomentava la solidaritat i, per torns, cuidaven els fills de les companyes, per proporcionar-los una certa llibertat i la possibilitat d'assistir a les reunions sindicals. Durant les vagues de 1934 a Saragossa, moltes militants catalanes es van oferir per acollir els fills dels vaguistes, creant forts vincles entre companyes d'ambdues regions.[4]

El maig de 1936, la CNT va organitzar a Saragossa el IV Congrés, que va reunir 988 sindicats en representació de 559.294 afiliats.[8] Van assistir-hi representants del Grupo Cultural Femenino i de l'agrupació de dones Anarcofeministes de Madrid que acabaven d'editar el primer número de la revista Mujeres Libres, fundada un mes abans per Lucia Sánchez Saornil, Amparo Poch Gascón i Mercè Comaposada Guillén. El segon número, es va editar a Barcelona i se'n van publicar tretze, fins al 1938.[9]

L'endemà del cop d'estat del 18 de juliol de 1936,[10] molts militants de la CNT, entre els quals Felisa i Apolonia de Castro, Soledad Estorach, Conxa Liaño Gil, Sara Berenguer i altres, van sortir al carrer per defensar la República. Algunes dones van marxar amb els milicians al Front d'Aragó, altres es van quedar a la rereguarda,[11] ocupant els llocs de treball que havien deixat els combatents. En aquell context, el novembre de 1936, el Grupo Cultural Femenino va decidir fusionar-se definitivament amb l'agrupació madrilenya de Mujeres Libres i els va cedir el seu local de les Corts.[4][12]

Durant la Guerra civil, Mujeres Libres va desenvolupar programes d'acolliment per a refugiats, escoles, asils, visites i assistència als soldats del front i atenció als ferits dels hospitals. Moltes dones, fossin o no d'algun partit, van col·laborar en organitzacions humanitàries com ara la Solidaritat Internacional Antifeixista, creada després dels Fets de maig de 1937 o l'Agrupació de Dones Antifeixistes i el Socors Roig Internacional, d'inspiració comunista.

Amb la desfeta del bàndol republicà, Felisa de Castro es va exiliar a França, on va coincidir amb Pilar Grangel, Pepita Carpena, Conxa Liaño Gil i altres. Va viure una temporada a Bordeus i el 1943 va emigrar a Veneçuela. Va morir a Caracas el 1981.[13]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Felisa de Castro, anarcofeminista, anarcosindicalista, fundadora del Grupo Cultural Femenino» (en castellà). School of feminism. [Consulta: 17 gener 2024].
  2. ↑ Asuar Gallego, Beatriz. «Mujeres Libres: las anarquistas que revolucionaron la clase obrera». Público, 24-12-2017. [Consulta: 12 gener 2024].
  3. ↑ «Anarcoefemèrides del 16 de novembre». Ateneu Llibertari Estel Negre. [Consulta: 11 gener 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Berenguer, Sara. Entre el sol y la tormenta, revolución guerra y exilio de una mujer libre (en castellà). segona. València: L'Eixam Edicions, 2004, p. 211-214. 
  5. ↑ Benavent, Neus. «Els drets de les dones durant la Segona República». Eix Diari, 14-04-2020. [Consulta: 17 gener 2024].
  6. ↑ «Mujer organizada, mujer liberada» (en castellà), 02-04-2018. [Consulta: 20 gener 2024].
  7. ↑ Rodríguez, Bonnie. «Empar López: “estas mujeres fueron vanguardistas para el tiempo que les tocó vivir, son un gran referente, fueron extremadamente valientes”». AmecoPress, 18-10-2007. [Consulta: 12 gener 2024].
  8. ↑ «IV Congreso de CNT - CGT - Confederal» (en castellà). CGT. [Consulta: 14 gener 2024].
  9. ↑ «REVISTA MUJERES LIBRES». [Consulta: 17 gener 2024].
  10. ↑ «Barcelona, 19 de juliol de 1936: un cop d'Estat fracassat». UAB Divulga, febrer 2010. [Consulta: 16 gener 2024].
  11. ↑ Tusell Latorre, Tura. «Les dones a la Guerra Civil: al front o a la rereguarda? (II)». Ab Origine Magazine, 15-04-2018. [Consulta: 17 gener 2024].
  12. ↑ Garcia, Cristina. «Mujeres Libres (1936-1939) «Un sentiment de què realment podíem fer alguna cosa junts»», 25-06-2019. [Consulta: 14 gener 2024].
  13. ↑ «2102». [Consulta: 20 gener 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Felisa_de_Castro_San_Pedro&oldid=33431065»