Ateneu llibertari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un ateneu llibertari és una agrupació cultural i política d'ideologia llibertària o anarquista, sorgida de la tradició educativa del moviment obrer. Van néixer durant la revolució industrial, com a lloc de reunió per als obrers de tots els tipus per estudiar, opinar i parlar.

La seva proliferació durant el primer terç del segle XX, i especialment durant la Segona República Espanyola, es va veure afavorida en bona part per la manca d'infraestructures educatives oficials per a la classe treballadora. Els ateneus sorgeixen com a centres de difusió cultural i dinamitzadors de l'educació popular.[1] Es van convertir en una escola per a milers de persones sense recursos per a poder pagar un ensenyament privat. A més l'ateneu llibertari era un focus d'expansió de les idees llibertàries, mitjançant els seus butlletins informatius, conferències i biblioteques de lliure accés. Aquest model associatiu va tenir gran èxit i prestigi entre els treballadors espanyols fins a la Guerra Civil espanyola.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

El funcionament dels ateneus sol ser assembleari. Es regeix per una assemblea on es proposen, debaten o prenen els acords. Aquesta horitzontalitat democràtica en la manera de funcionar s'oposa a la pràctica habitual de certs ateneus obrers antics, i d'alguns ateneus populars actuals, en les que existia o existeix una junta directiva que és la que pren les decisions. De la mateixa manera hi ha diferència quant a l'autonomia econòmica dels ateneus. Els més vinculats al moviment anarquista, són partidaris de l'autogestió total dels recursos i per a finançar-se recorren a activitats solidàries i a quotes; també fomenten l'okupació d'espais per a fer ateneus. Tanmateix, altres ateneus populars, que solen estar vinculats a organitzacions de l'esquerra, accepten subvencions.

Per últim, encara que la cultura i l'oci són clares característiques de l'ateneu, se sol intentar que l'espai transcendeixi al mer entreteniment, convertint-se en lloc de trobada i debat per a la transformació social, essent utilitzat amb freqüència pels moviments socials i polítics de la zona. L'ateneu cerca arribar a la societat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • CUADERNOS DE PEDAGOGÍA (revista). En nº 341 (diciembre 2004) monográfico sobre "educación alternativa"; y en nº 351 (noviembre 2005) sobre "las cooperativas de enseñanza".
  • CUEVAS NOA, Francisco José: "Anarquismo y educación". Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 2003.
  • FEDERACION LOCAL DE SEVILLA DE CNT-AIT: "Anarcosindicalismo básico". Edita la mateixa F.L., Sevilla, 2001.
  • MILLÁN, Pako: "Ateneos Libertarios". Periódico Solidaridad Obrera, especial centenario CNT.
  • NAVARRO NAVARRO, Francisco Javier: "Ateneos y grupos ácratas. Vida y actividad cultural de las asociaciones anarquistas valencianas durante la Segunda República y la guerra civil". Biblioteca Valenciana, Valencia, 2002
  • NOJA RUIZ, Higinio: "La armonía o la escuela en el campo (Alginet, 1923)". Editorial Virus, Barcelona, 1996.
  • PEIRATS, José: "La CNT en la Revolución Española" (3 vol.). Ediciones Madre Tierra, Móstoles, 1988.
  • REBOLLO, Abel: "La Barcelona rebelde". Editorial Octaedro, Barcelona, 2003.
  • RIBAS, José: "Los 70 a destajo. Ajoblanco y libertad". Ediciones RBA, Barcelona, 2007.
  • SOLÁ, Pere: "Las escuelas racionalistas en Cataluña (1909-1939)". Ediciones Tusquets, Barcelona, 1976.
  • SOLÀ, Pere: "Educació i moviment llibertari a Catalunya (1901-1939). Edicions 62, Barcelona, 1980.
  • SALANOVA, Juan: "La Escuela rural: Mesones de Isuela, una experiencia en libertad". Editorial Zero-Zyx, Madrid, 1983.
  • TIERRA Y LIBERTAD (periódico anarquista de la FAI). Monográfico sobre "pedagogía libertaria" de Agosto de 2009 (nº 253), elaborado por Ana Sigüenza.
  • TIERRA Y LIBERTAD: En el nº 257 (diciembre de 2009). Artículo titulado "Los ateneos libertarios (escuelas de la anarquía)" realizado por Pascual (en las páginas 14 y 15).
  • TOMASSI, Tina: "Breviario del pensamiento educativo libertario". Ediciones Madre Tierra, Madrid, 1988.
  • VV.AA.: "Vivir la utopía" y "¡Viva la Escuela Moderna!" (DOCUMENTALES), producidos por TVE 2. Se pueden descargar fácilmente de internet.
  • ZAMBRANA, Joan: "La alternativa libertaria. Catalunya 1976-1979". Ediciones Fet a má, Barcelona, 2000. (Extraído de la web [www.cedall.org www.cedall.org]).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]