Ferran Soriano i Compte: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de: 217.127.133.241 (discussió) fins l'última edició de: Catalaalatac |
m Contingut no s'ajusta a la realitat. Senyors Deshacedor, presenten FONTS per provar que aquest senyor té la nacionalitat catalana abans de tornar a canviar l'article. |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
| coordenades_lloc_enterrat = <!-- {{coord|LAT|LONG|display=inline,title}} --> |
| coordenades_lloc_enterrat = <!-- {{coord|LAT|LONG|display=inline,title}} --> |
||
| residència = |
| residència = |
||
| nacionalitat ={{ |
| nacionalitat ={{ESP}} |
||
| altres_noms = |
| altres_noms = |
||
| conegut_per = Ex-vicepresident econòmic del [[Futbol Club Barcelona]] (2003-2008) |
| conegut_per = Ex-vicepresident econòmic del [[Futbol Club Barcelona]] (2003-2008) |
||
Revisió del 17:58, 3 nov 2010
 Ferran Soriano | |
| Nom original | (ca) Ferran Soriano i Compte  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 16 juny 1967 (57 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Espanya |
| Formació | Universitat Catòlica de Lovaina Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses ESADE Business School |
| Es coneix per | Ex-vicepresident econòmic del Futbol Club Barcelona (2003-2008) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari |
| Esport | futbol |
| Participà en | |
World Government Summit 2014 (en)  |
|
Ferran Soriano Compte (Barcelona, 16 de juny de 1967) és un empresari català, president de la línia aèria Spanair des de l'abril de 2009. És també conegut, entre d'altres causes, per haver ocupat el càrrec de vicepresident econòmic del Futbol Club Barcelona entre els anys 2003 i 2008.
Va néixer al barri del Poble Nou on la seva mare feia de perruquera i el pare era comerciant de pollastres al mercat del mateix barri. Assegura haver-ne après el valor de l'esforç i la cultura del treball.
De caràcter catalanista, cosmopolita i culer, és soci del F.C. Barcelona des dels 13 anys.
La faceta empresarial
Ferran Soriano és llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE, per la RPI Nova York i per la UCL de Bèlgica. Parla català, castellà, anglès, francès i portuguès. Ha viscut i treballat en ciutats de tres continents diferents.
Compta amb més de 20 anys d'experiència professional a les indústries de productes de gran consum, telecomunicacions i entreteniment, i ha ocupat càrrecs de responsabilitat a The Mac Group, ReckittBenckiser i Cluster Consulting, empresa de la que va ser un dels socis fundadors l'any 1993, conjuntament amb Marc Ingla, Javier Rubió, Marcel Rafart i Jordi Viñas,[1] i que esdevingué en líder del mercat en serveis de consultoria estratègica en el sector de les telecomunicacions amb 500 consultors i 10 oficines (Barcelona, Boston, Dusseldorf, Lisboa, Londres, Madrid, Munic, Paris i Sao Paulo).[2]
En l'actualitat Soriano presideix la línia aèria Spanair. La companyia va ser comprada per un grup d’empresaris i institucions catalanes, que van decidir nomenar-lo president amb la missió de donar un gir estratègic a la companyia per a treure-la de la seva crisi i dotar-la d'un pla de viabilitat i de futur como a línia aèria de xarxa líder a Barcelona.[3]
Ferran és també president i soci fundador de Leqtor.com i 36L, una editorial innovadora i la primera plataforma de llibres digitals (e-books) d'Espanya.[4]
Ferran continua lligat al món de les telecomunicacions com a soci de Nauta Capital, firma de capital-risc amb base a Barcelona i Boston i especialitzada en la indústria de les telecomunicacions.[1]
L'etapa com a directiu del Barça
L'any 2003 va guanyar les eleccions a la Junta Directiva del FC Barcelona amb l'equip de Joan Laporta i va ser vicepresident responsable de l'economia del club entre l'any 2003 i el 2008.
Durant aquest període el club va multiplicar per tres els seus ingressos, va passar de tenir pèrdues a beneficis i es va col•locar en la part més alta de tots els rànquings esportius, econòmics i socials. Ferran Soriano va ser el director de la campanya el 2003 i va exercir, immediatament després, de director general del club. Va tenir un rol principal en les decisions i la seva execució durant aquest període. Va participar activament juntament amb el Director Tècnic Txiki Beguiristain en la negociació de contractes de nombrosos futbolistes, cosa que el va portar també a establir relacions amb tots els grans clubs de futbol del món.
El 6 de juliol del 2008, la Junta Directiva liderada per Joan Laporta va patir un vot de censura, que es va resoldre amb un resultat del 60% de vots en contra de la gestió de la directiva. Els estatuts del club marquen la necessitat d'un 66% de vots favorables per a que la moció prosperi, però Ferran Soriano, juntament amb uns altres set membres de la junta, van prendre la decisió de dimitir.[5]
La representació del club
A més del seu rol com a vicepresident i, durant un temps, Director General del FC Barcelona, Ferran Soriano va ser membre del Comitè Executiu del G-14, grup que englobava els clubs de futbol més poderosos d'Europa, en el període més actiu d'aquesta associació i que va acabant transformant-se en el que en l'actualitat es coneix com a ECA (European Clubs Association).[6]
Soriano també va representar el F.C.Barcelona a l'European Club Forum de la UEFA i va ser membre del Comitè de Competició de la UEFA Champions League.
Candidatura a la presidència del FC Barcelona 2010
L'any 2010 Ferran Soriano considerà que la seva tasca a Spanair no era compatible amb una possible presidència del Futbol Club Barcelona, i finalment s'integrà en la candidatura liderada per Marc Ingla a les eleccions a la presidència del Club, que se celebraran el 13 de juny de 2010. En la candidatura hi figuren els també vicepresidents Alfons Godall i Albert Vicens.[7]
La tasca comunicativa
Gràcies a la seva experiència empresarial en el món del futbol, Soriano ha ofert conferències a tot el món sobre futbol i gestió, i ha escrit diversos articles sobre el tema:
- El rumbo ya está cambiado. La Vanguardia (març del 2004).
- Más que una victoria. La Vanguardia (maig del 2005).
- La pelota no entra por azar. Expansión (febrer del 2006).
- Tres años de unidad. La Vanguardia (maig del 2006).
- Un model de creixement sostenible i propi del Barça. Diari del Camp Nou (gener del 2007).
- El regulador que compite. La Vanguardia (octubre del 2007).
- El regulador consensuado. El Periódico (gener del 2008).
- Recursos econòmics... per guanyar. Diari del Camp Nou (febrer del 2008).
- ¿Como afectará la crisi económica a los clubs de futbol?. La Vanguardia (octubre del 2008).
Durant l'abril del 2009 va publicar el llibre La pilota no entra per atzar que conté les seves idees de gestió al món del futbol, adquirides durant la seva etapa al FC Barcelona. El llibre s'ha publicat a Espanya en català i castellà i també ha tingut èxit a d'altres països, a Mèxic i al Japó, on ha arribat al número 1 del rànquing de Business books. Durant els propers mesos es publicarà en diversos països més, com ara el Brasil, Portugal, Corea del Sud i la República Txeca.[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 www.acc10.cat, Nauta Capital. Company introduction (anglès)
- ↑ Diamond Technology Partners to combine with leading pan-European digital strategy consulting firm Cluster Consulting (anglès)
- ↑ Notícia al diari Expansión del seu nomenament com a president d'Spanair
- ↑ Notícia a El Periódico de la constitució de l'empresa editorial Leqtor.com
- ↑ Dades sobre la moció de censura a la web del club
- ↑ Article al diari Cinco días sobre el G14
- ↑ Equip de la candidatura de Marc Ingla
- ↑ Notícia al diari Sport de la publicació de La pelota no entra por azar