Ferriol de Viena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Ferriol de Viena
Sant Ferriol 044.JPG
Plafó de rajoles amb el sant màrtir
màrtir
Naixement Ferreolus
Segle III
Gàl·lia
Mort 250 o 304
Vienna Allobrogum (actual Viena del Delfinat, Isère, França)
Sepultura Saint-Férreol (Viena del Delfinat)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 18 de setembre
Fets destacables Militar
Iconografia Com a soldat, amb espasa i palma de martiri
Patronatge Sant Ferriol (Garrotxa); copatró de Ceret; lladres
Modifica dades a Wikidata

Ferriol (Gàl·lia, segona meitat del segle III - Viena del Delfinat, ca. 250 o 304) fou un militar romà, mort màrtir per la fe cristiana. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ferreolus va ser un tribú militar de l'exèrcit romà, a la guarnició de Vienna Allobrogorum (actual Viena del Delfinat), prop de la ciutat de Lió. Durant la persecució de l'emperador Deci, a mitjan segle III (altres fonts parlen de Dioclecià, cap al 303 o 304), el governador Crispí ordenà que tothom fes sacrificis als déus. Quan Ferriol va negar-s'hi, fou detingut com a cristià i torturat. Empresonat, va escapar del calabós i fugí; fou detingut, però, quan anava a travessar el riu Ger i fou decapitat al mateix lloc on fou trobat.

Els cristians de la zona l'enterraren en aquell lloc, a la confluència del Roine i el Ger. Les seves relíquies es troben avui a l'església edificada en aquell, lloc, Saint-Férreol, al lloc de Saint-Romain-en-Gal.

Venerat com a sant, la seva festivitat és el 18 de setembre.

Llegenda catalana: Ferriol de Besalú[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment, s'explica la història d'en Ferriol com a cap d'una colla de bandolers de la vila de Besalú, a la Garrotxa.[1] Ferriol tenia el costum d'anar a la taverna després de robar, on s'apostava qui podia mantenir l'equilibri havent begut força vi. Com que en Ferriol era molt creient també anava a confessar-se després de delinquir; un sacerdot li digué: "El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú".

El lladre va reflexionar i va decidir deixar de robar; en dir-ho, els seus companys lladres el prengueren per traïdor, es barallaren i el mataren. Aleshores, l'enterraren al celler de la taverna sota una bóta de vi.[2] Miraculosament, el vi d'aquella bóta mai deixava de rajar, fins que un dia el taverner el va descobrir enterrat i es va adonar que en Ferriol tocava amb la punta del dit la misteriosa bóta. Des d'aquell moment en Ferriol es convertí en sant i diu la llegenda que els companys de la taverna li dedicaren un ball per agrair-li el vi que mai no s'acabava, el conegut ball de Sant Ferriol.

La dita ésser com la bóta de Sant Ferriol es basa en aquesta llegenda, referint-se a qualsevol cosa que dura molt, que dóna molt de si o que sembla que no s'acabi mai.

Amb sant Dimes, és considerat el patró dels lladres: es deia que per celebrar-ho el dia 18 de setembre, dia de la seva festa, no feien cap robatori.

A set kilòmetres de Besalú hi ha el lloc de Sant Ferriol, on s'originà la llegenda. Hi ha una ermita dedicada al sant on hi ha una relíquia que se li atribueix. Se'n tenen notícies des del segle XIII, tot i que l'edifici actual és del XV. El tercer diumenge de setembre s'hi fa un aplec.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Joan Amades narra una variant de la llegenda que situa el lladre al carrer de les Carretes de Barcelona.
  2. Una variant diu que el van ficar dintre la bóta.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]