Fiança

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Una fiança és un terme jurídic relatiu a les garanties d'obligacions, que pot tenir diferents significats, que s'indiquen a continuació.

Fiança com a garantia o penyora que presta el propi deutor o obligat[modifica]

En aquest sentit, la fiança, o també ferma o fermança, consisteix en la garantia o penyora que hom dóna en seguretat que complirà una obligació.[1]

Regulació legal a Espanya[modifica]

Un supòsit de fiança en aquest sentit és la que preveu l'article 36.1 de la Llei espanyola 29/1994 d'arrendaments urbans quan estableix que a la celebració del contracte d'arrendament serà obligatòria l'exigència i prestació de fiança en metàl·lic per quantitat equivalent a una mensualitat de renda, quan es tracti del lloguer d'un habitatge, i de dues mensualitats, quan es tracti d'arrendament per a ús diferent del d'habitatge.[2] Aquesta fiança la presta l'arrendatari per a respondre del compliment per part seva de les obligacions derivades de la llei i del contracte d'arrendament i cal dipositar-la en l'òrgan que tingui designat a tal fi la corresponent Comunitat auyònoma; en el cas de Catalunya l'Institut Català del Sòl.[3]

Fiança com a assegurament per un tercer del compliment de l'obligació[modifica]

En aquest sentit, fiança, fiançament o contracte de fiança fa referència a l'obligació subsidiària contreta per assegurar el compliment d’una obligació principal, per la qual un tercer, diferent del deutor, es compromet a complir-la, en el cas que aquest no ho faci.[4]

Regulació legal a Espanya[modifica]

La fiança està regulada al Codi civil espanyol. Segons el seu article 1822, pel contracte de fiança hom (el fiador) s'obliga a pagar o complir per un tercer (el deutor principal) en el cas de no fer-ho aquest.[5] L'obligació del fiador pot ésser subsidiària, en quin cas aquest només estarà obligat a complir pel tercer (pel deutor principal) quan aquest no hagi complert, és a dir, quan estigui en situació de mora; o bé pot constituir-se la fiança com a solidària, en quin cas el fiador pot ésser instat a complir tan bon punt l'obligació principal garantida estigui vençuda i sigui exigible, sense necessitat que el deutor principal hagi encara incomplert en sentit propi.[6]

Referències[modifica]

  1. «fiança, ferma, fermança». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Art. 36 de la Ley 29/1994, de arrendamientos urbanos
  3. «Fiances de Lloguers - Institut Català del Sòl». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 octubre 2017].
  4. «fiança». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Carrasco et al. - 2002, pàg. 67-68
  6. Carrasco et al. - 2002, pàg. 68

Bibliografia[modifica]

  • Carrasco Perera, Ángel; Cordero Lobato, Encarna; Marín López, Manuel Jesús. «Parte Primera - Garantías personales». A: Tratado de los Derechos de Garantía. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Editorial, 2002, p. 67-306. 
  • Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG «Art. 36 - Fianza» (html) (en castellà). Ley 29/1994, de arrendamientos urbanos; a: Norm@Civil. Universitat de Girona / Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia [Consulta: 24 octubre 2017].