Filà Al-Xafar
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Comparsa de Moros i Cristians  |
La Filà Al-Xafar és una comparsa del bàndol musulmà que forma part de les Festes de Moros i Cristians de Castelló de Rugat. Des de la seua fundació l’any 2016 és membre de l’associació moro-cristiana de la mateixa localitat i un any més tard es va integrar a la ULDEF (Unió Local d’ Entitats Festeres de Moros i Cristians) per a la recerca i difusió de l'expressió popular de la festa.
La comparsa ha tingut un progressiu creixement des dels seus inicis i es nodreix principalment de músics membres de la Banda Unió Musical Benicadell del mateix municipi, essent aquest un tret que ha caracteritzat des del primer moment el tarannà fester de la filà. Així
doncs, als components de la mateixa se’ls coneix amb el malnom d’al-xafarenques i al-xafarencs, que a la vegada estan dividits ens tres esquadres: Fundadors, Al-Morsars i Del-Mig.
Les esquadres no tenen una indumentària definida encara que les diferents propostes de vestit oficial conjuguen elements decoratius amb el color ocre de l’arena del desert.
La filà té la seu al carrer la Font i subseu a l’Ataque de les Escoles Velles. Tots dos espais pròxims entre si i ubicats a Castelló de Rugat on l’associació organitza la majoria dels seus actes, en vista d’adquirir un espai propi i adequat a la normativa europea.
Història i origen[modifica]
El component humà de la filà Al-Xafar està format per persones què, encara que de diversa procedència, algunes d’elles mantenen el substrat andalusí que va habitar les comarques valencianes al llarg de segles. No debades, el nom de la filà no és casual ja que respon a la derivació del mal nom d’un clan àrab primer i morisc després que visqué a la Vall d’Albaida al llarg de més de huit segles. Estem parlant de la família Pal·lâ.
La primera cita escrita del llinatge la trobem a la relació de danys provocats per l’Exèrcit dels Agermanats al saqueig de Castelló l’any 1521 poc abans de la batalla de Vernissa. Ací, Abdal·là Pal·lâ confesa que els agermanats li han causat 50 lliures de danys a casa on també, Ubaydal Pal·lâ, apareix com a propietari d’un corral de bestiar danyat als afores del lloc.[1] Les referències als diferents llibres de patrimoni que existeixen sobre la baronia de Castelló de Rugat evidencien la importància patrimonial d’aquesta família. Així, els tornem a trobar al cappatró de 1530[2] on apareixen enumerades les propietats de Micael Pal·lâ, o al capbreu de 1576, on hi apareixen les de Joan Pal·lâ[3] o Maria, Francisca i Jerònima Pal·lâ.[4] A més a més, la família anirà acumulant presència i càrrecs municipals, com el de jurat del lloc als anys 1597 i 1604 de la mà de Martí i Miquel Pal·lâ.[5]
Ens centrem però amb Miquel Pal·lâ, de malnom el Coix, que també trobem a l'esmentat capbreu de 1576,[6] i que acumularà un considerable patrimoni al 1597.[7] Per un costat serà un dels moriscos més influent, amb pes polític municipal, i a la vegada disposarà d’un important patrimoni immoble.
Malauradament, aquest pes quedarà en no res ja que el Decret de Felip III publicat el 22 de setembre de 1609 a València condemnava a l'expulsió de tots els moriscos valencians i amb ells a la família Pal·lâ i els seus descendents.
Així doncs, ens centrem de nou amb Miquel Pal·lâ perquè serà el primer d’una dinàstica, els Coix, que perdurarà en terres valencianes fins als nostres dies. Molt hàbilment, en Miquel va aconseguir defugir l'embarcament forçós al port de Dénia d’un dels seus fills, un xiquet de 8 anys també nomenat Miquel adoptat pel notari Jaume Diego(Osarrat I),[8]qui mantindria el malnom de el Coix, i es quedà vivint a la Vall com un més dels morisquets que no embarcà cap a Algèria o Tunísia.[9]
El rastre del darrer Pallâ documentat es perd al llarg dels anys. No serà fins a la fi del segle xix quan tornem a localitzar el llinatge a el Ràfol de Salem. Serà Blai Payà i Orts,[10] amb el malnom de el Coix, qui tornarà a Castelló de Rugat a principi del segle XX per a restablir la família.
De nou, amb anys per davant, seran alguns dels descendents de Blai Payà el Coix qui s’ajuntaran per a fundar la filà Al-Xafar, ja l’any 2016, amb l’objectiu de mantenir viva la memòria d’aquells qui varen ser els predecessors musulmans a Castelló de Rugat.
Amb orígens incerts, conta la llegenda que la idea de formar aquesta filà va sorgir una nit d'Herbero a les festes de Sant Blai de la població de Bocairent, on un xicotet grup de músics que estaven fent gaudir de la seua música a aquesta població, varen formar una primera esquadra on van començar sorgir idees per a aquesta fundació.
Mesos més tard d'aquests músics al costat d'amics de la població i voltant de Castelló de Rugat varen formar la filà amb l'esquadra de Fundadors.
Història del banderí[modifica]
El banderí, guió oficial que encapçala els actes en els quals participa la filà, il·lustra gràficament les característiques i senyes identificatives d’Al-Xafar. Encara que l'emblema conservat és una rèplica de l’històric aquest manté els elements més representatius que tenia el patró antic. Un d’ells és la mitja lluna, al·lusiva del món islàmic, i altre el botí, que evoca no sols l’ofici dels avantpassats espardenyers si més no fa referència a Miquel Pal·lâ, el coix, els descendents de qui fundaren la comparsa. Aquests dos components principals són els clàssics mentre que l’Scan line de Castelló de Rugat, el Benicadell i el nom de la filà han estat incorporats posteriorment, en la darrera de les revisions del banderí, de cara a donar-li un format més representatiu, com a escut heràldic definitori propi, així com també amb la suma dels colors àuric i negre. Cal destacar que, s’ha volgut interpretar que la representació del cordó que envolta circularment l'escut, que apareixia també al vell distintiu, fa esment a alguna mena d’unió clànica però no s’ha pogut arribar a una conclusió determinant i sols és una hipòtesi. Pel que fa a la història de l’antic guió estava conservat a una de les dependències annexes de l'església de Castelló de Rugat i va ser destruït en els fets revolucionaris del 3 d’agost de 1936 1. A partir de les fonts orals, que destacaren els trets més representatius que s’han remarcat, es va poder reconstruir l’actual 2
La música a la filà[modifica]
Des de la seua fundació la música i la filà han seguit un lligam ben important. Aquesta filà compta amb un gran nombre de components que són músic, el fet és que amb la seua fundació l'any 2016 amb l'esquadra de fundadors, el grup musical que tocava a les festes (els Aldarulls), al cap de dos anys serien els integrants de l'esquadra Al-Morsars.
Actualment les diferents esquadres de la filà desfilen al so de la banda de la Lira Musical de Salem i la Contrabanda de Benirredrà, a causa d'aquest alt nombre de components naixen diferents marxes musicals, que presentem a continuació.
- Al-Xafar, Vicent Cuquerella, finalista en el II Concurs de Composició de Música Festera de Mutxamel. Aquesta marxa està basada a partir del motiu "Som d'Al-Xafar, i tu no", arran d'aquest vers trobem un exercici de composició ben complex. Comença amb una fanfàrria del metall que dona pas a una marxa d'estil romàntic. Un segon element s'afegeix a formar d'una trista melodia dels clarinets seguint el ritme de la marxa. Tota aquesta primera secció es repeteix de forma variada. La fanfàrria inicial dona inici al primer trio. Un episodi violent que acaba en tornar la fanfàrria inicial i els temes de la marxa. Un redoblament dels timbals seguint el motiu de la fanfàrria, dona inici al segon trio, que s'inicia pels saxòfons i pren elements del primer tema de forma variada. Acaba amb un crescendo, després del qual retorna la fanfàrria inicial fins a deixar a la secció de metalls que inicia una secció violenta. A la coda apareixen elements de la marxa barrejant amb motius de John Williams. Des del punt de vista rítmic, abunden les síncopes, principalment en l'acompanyament, i alguna nota a contratemps en el farciment harmònic de la peça. Es fan servir negres pesades com a cèl·lula rítmica en tots els temes. La percussió amb el característic ritme de marxa mora, no cessa durant tota la composició. Són freqüents els trinats sobre negra o blanca com adorns en totes les melodies. Harmònicament, la peça utilitza les escales menors: natural, melòdica i harmònica alterant els graus corresponents per fer sensació més modal que tonal i introduir-nos així en un ambient oriental. Comença en el to de Sol menor i acaba en la subdominant, però de la manera major (Do major). La textura és clarament de melodia acompanyada i aquest acompanyament és sincopat en moltes ocasions. Juga amb el canvi de modalitat en els finals de seccions i en al final de la peça. Enllaç de l'audio. Al-Xafar, Vicent Cuquerella
- Filà Al-Xafar, Jaume Gil, finalista al Concurs Internacional de Música Contemporània de Hèlsinki. Peça amb estil dodecafonista. Comença de manera agitada i expressionista, els clarinets presenten una torturada melodia que és detinguda pels metalls. Després la banda queda totalment inestable, fins que apareix el segon tema, basat en la melodia principal. Es torna a l'ambient agitat del principi del moviment, sent detingut per una àmplia cantarella dels clarinets a la qual van afegint altres elements. Segueix un desenvolupament complicat on es barregen els elements anteriors en atrevits contrapunts, portant a la música a un estat d'excitació creixent fins a la recapitulació amb la torturada melodia inicial dels clarinets aquesta vegada amb el cos total dels metalls. Segueixen cites dels temes següents i comença una lluita entre ells fins que és detinguda per un coral en forma de solemne himne en dues parts, separades per una fanfàrria. Es retorna a l'agitació expressionista inicial que culmina en un clímax. Torna la calma, acabant amb la dissolució dels elements de la marxa.
- Himne de la Filà, compost de forma esporàdica pels components de la comparsa en els primers mesos de la seua fundació.
Referències[modifica]
- ↑ ARV, Governació 2479, fs. 488-492.
- ↑ Archivo Histórico de la Nobleza, Osuna, C. 713, doc. 21, f. 45.
- ↑ Archivo Histórico de la Nobleza, Osuna, C. 1220, doc. 6, f. 22.
- ↑ Archivo Histórico de la Nobleza, Osuna, C. 1220, doc. 6, f. 186.
- ↑ PASTOR ALBEROLA, E., Castellón de Rugat. Estudio histórico-geográfico, Castelló de Rugat, 1973, p. 78.
- ↑ Archivo Histórico de la Nobleza, Osuna, C. 1220, doc. 6, f. 25.
- ↑ Archivo Histórico de la Nobleza, Osuna, C.1407, doc. 1, capbreu de Castelló, cinquena mà, f. 13v.
- ↑ GIRONÉS GUILLEM, I., Els morisquets de la vall, dins Almaig. Estudis i Documents, 16, Ontinyent, 2000, ps. 35-40.
- ↑ SOLER MOLINA, A., Castelló, refugi dels Borja. Història de Castelló de Rugat del segle XI al XVII, Ajuntament de Castelló de Rugat, Castelló de Rugat, 2009, p. 152.
- ↑ PASTOR ALBEROLA, E., Castellón de Rugat. Estudio histórico-geográfico, Castelló de Rugat, 1973, p. 43.