Fiord Matusevitx

Infotaula de geografia físicaFiord Matusevitx
Imatge
Imatge Landsat de l'illa de la Revolució d'Octubre amb el fiord Matusevitx a la part superior dreta
TipusFiord Modifica el valor a Wikidata
Part deTerra del Nord
mar de Làptev Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativakrai de Krasnoiarsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 79° 58′ 45″ N, 98° 13′ 40″ E / 79.9793°N,98.2278°E / 79.9793; 98.2278

El fiord Matusevitx (en rus Фьорд Матусевича, Fiord Matusevicha)[1] és un fiord de la Terra del Nord, al krai de Krasnoiarsk, Rússia. Durant tot l'any es troba bloquejat per gel i té una gran activitat productora d'icebergs.[2]

Història[modifica]

El fiord Matusevitx va ser cartografiat per primera vegada durant l'expedició de 1931 dirigida pels investigadors soviètics Gueorgui Uixakov i Nikolai Urvántsev que va explorar per primera vegada la Terra del Nord. Un treball cartogràfic més precís de la zona fou realitzat per l'expedició de 1950 dirigida per B.V. Zubov i A.I. Stepanov gràcies a la fotografia aèria.[2]

El fiord va rebre el nom en honor a Nikolai Matusevitx, un destacat investigador de l'Àrtic soviètic.[3]

Geografia[modifica]

Desemboca a la zona nord-est de l'illa de la Revolució d'Octubre, a l'oest del cap Figurny, a la costa del mar de Làptev. És el fiord més gran de la Terra del Nord. L'illa Vollosovitx i la Blizhni es troben al davant de la desembocadura del fiord.[4] S'estén un 60 km en direcció nord-est/sud-oest. La conca del fiord presenta muntanyes costerudes a ambdós costat que s'alcen fins als 590 metres. Les enormes glaceres que hi aboquen gran quantitat d'icebergs.[5]

Dos petits illots es troben a l'interior del fiord, prop de la zona terminal de la glacera, l'illa Trudni, que té un diàmetre d'1 km i l'illa Pregrazhdayushchy, de 1,3 km de llarg, on hi ha un vèrtex geodèsic.[6]

Ecologia[modifica]

El fiord forma part de la Reserva Natural del Nord, una de las set subdivisions de la Reserva Natural del Gran Àrtic. Hi ha nombroses colònies d'aus als penya-segats del fiord, entre les quals destaquen els somorgollaire de Brünnich (Uria lomvia), gavines (Larus hyperboreus) i sits blancs (Plectrophenax nivalis), entre d'altrers.[7][8]

Referències[modifica]