Mar de Làptev

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMar de Làptev
(ru) Лаптевых Море
(sah) Лаптевтар байҕаллара Modifica el valor a Wikidata
Анабарский залив.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusMar marginal Modifica el valor a Wikidata
EpònimDimitri Làptev i Khariton Làptev Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaRússia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRússia Modifica el valor a Wikidata
 76° N, 125° E / 76°N,125°E / 76; 125Coord.: 76° N, 125° E / 76°N,125°E / 76; 125
Afluent
Riu Anabar, Khara-Ulakh (en) Tradueix, Omoloy River (en) Tradueix, Chondon (en) Tradueix, Dzhagaryn (en) Tradueix, Muksunuokha (en) Tradueix, Sanga-Jurjach (en) Tradueix, Sellyakh (en) Tradueix, Uele (en) Tradueix, Bludnaya (en) Tradueix, Lena Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Profunditat3.385 m Modifica el valor a Wikidata
Perímetre1.300 km Modifica el valor a Wikidata
Superfície700.000 km² Modifica el valor a Wikidata

El mar de Làptev o mar de Laptev[1] (en rus, мо́ре Ла́птевых, more Làptevikh) és la part de l'oceà Àrtic que banya les costes de la Sibèria oriental, entre la península de Taimir i l'arxipèlag de la Terra del Nord a l'oest, on comunica amb el mar de Kara, i les illes de Nova Sibèria a l'est, que el separen del mar de la Sibèria oriental. Els límits septentrionals van des del cap Àrtic (situat a 79°N i 139°E) fins al cap Anisi. Té una extensió aproximada de 672.000 km². És navegable durant els mesos d'agost i setembre, ja que la resta de l'any està glaçat. Rep el nom dels exploradors russos Dmitri Làptev i Khariton Làptev.[2]

Geografia[modifica]

Hi desemboquen, entre d'altres, els rius Lena (un dels principals de Sibèria, que hi forma un gran delta), Oleniok i Khàtanga, aquest darrer en forma d'estuari del mateix nom que el riu. Els principals golfs de la seva costa son el Los principales golfos de la costa del mar Laptev son el golf de Khatanga, el golf d'Oleniok, el golf de Buor-Jaia i la badia del Iana.

Clima[modifica]

El mar té un clima sever amb temperatures inferiors a 0 °C durant més de nou mesos a l’any, baixa salinitat de l’aigua, escassetat de flora, fauna i població humana, i profunditat inferior a 50 metres. Es congela la major part del temps, encara que generalment és clar a l’agost i al setembre.

Per primer cop des que es tenen registres, en octubre de 2020 el gel encara no s'havia format pel calor estranyament prolongat al nord de Rússia i la intrusió de les aigües de l'Atlàntic, i aquest fet podria tenir efectes col·laterals en la regió polar amb estius sense gel.[3]

Fauna[modifica]

La biodiversitat del mar és baixa i varia en funció de la profunditat de l’aigua, la salinitat i els sediments de gel marí.[4] La capa d’aigua situada directament sota el gel està habitada per un gran nombre de larves naupli i dos grups ecològics, la fauna pelàgica subglaçada que s’origina a partir del plàncton d’aigües superficials, i la fauna de gel que migra cap al límit de la capa des de l’interior del gel. La més abundant és la pelàgica, tant en nombre d’espècies com en l’abundància. Tots dos grups comprenien principalment copèpodes petits, i també foraminífers i els pteròpodes, per exemple, també es produïen regularment.[5]

Presència humana[modifica]

La costa del mar de Laptev va estar habitada durant segles pels pobles nadius del nord de Sibèria com els yukaghirs i els chuvans (sub-tribu dels yukaghirs), que es dedicaven a la pesca, i la caça i la cria de rens, ja que els trineus de rens eren essencials per al transport i la caça. Van ser units i absorbits per evens i evenks cap al segle II i més tard, entre els segles IX i XV, per iakuts molt més nombrosos. Totes aquestes tribus es van desplaçar cap al nord des de la zona del llac Baikal evitant els enfrontaments amb els mongols.[6] Mentre que tots practicaven el xamanisme, parlaven idiomes diferents. Finalment, els russos van desplaçar als iakuts.

Durant l'època soviètica, les zones costaneres de la mar de Laptev van experimentar un limitat auge a causa dels primers combois de trencaglaç que navegaven la Ruta al Mar de el Nord i per la creació de la Direcció de la Ruta de la Mar de el Nord. Tiksi va tenir un actiu aeroport i el port de Nordvik, a l'oest, es va convertir en una «creixent ciutat» però després de la dissolució de la Unió Soviètica, la navegació comercial a l'Àrtic siberià va entrar en declivi en el decenni de 1990, i ha quedat reduït a les rutes entre Múrmansk i Dudinka a l'oest, i entre Vladivostok i Pevek, al llunyà est de país, i els ports entre Dudinka i Pevek estan pròxims a veure desaparèixer tota navegació. Logashkino i Nordvik van ser abandonats i ara són poble fantasma.[7]

Exploració[modifica]

Les exploracions russes de la zona van començar al segle XVII des del sud, pels grans rius que desemboquen al mar, com el Lena, el Khatanga, l'Anabar, l'Oleniok, l'Omoloi i el Iana. El mar conté diverses dotzenes d'illes, moltes de les quals contenen restes de mamuts ben conservats.[8]

Referències[modifica]

  1. «Mar de Laptev». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Laptev Sea | sea, Arctic Ocean» (en anglès). [Consulta: 29 juliol 2021].
  3. Palou, Neus. «Alarma científica porque el mayor vivero de hielo del Ártico sigue sin congelarse» (en castellà). La Vanguardia, 23-10-2020. [Consulta: 27 agost 2021].
  4. Matthias Steffens, Dieter Piepenburg, Michael K Schmid «Distribution and structure of macrobenthic fauna in the eastern Laptev Sea in relation to environmental factors» (en anglès). Polar Biology, 29, setembre 2006, pàg. 837-848. DOI: 10.1007/s00300-006-0122-9 [Consulta: 27 agost 2021].
  5. Iris Werner & Pedro Martinez Arbizu «The sub-ice fauna of the Laptev Sea and the adjacent Arctic Ocean in summer 1995» (en anglès). Polar Biology, 21, 1999, pàg. 71–79.
  6. Василевич, Г. М.. Народы Сибири, 1956. 
  7. Leif Christian Jensen, Geir Hønneland. Handbook of the Politics of the Arctic (en anglès). Edward Elgar Publishing, 2015, p. 571. ISBN 0857934740. 
  8. «The New Siberian Islands: A disappearing archipelago» (en anglès). The Arctic, 18-05-2016. [Consulta: 27 agost 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de Làptev