Mar dels Txuktxis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMar dels Txuktxis
Bering Strait.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
TipusMar Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
País de la concaRússia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRússia Modifica el valor a Wikidata
 69° 41′ 19″ N, 171° 27′ 19″ O / 69.68861°N,171.45528°O / 69.68861; -171.45528Coord.: 69° 41′ 19″ N, 171° 27′ 19″ O / 69.68861°N,171.45528°O / 69.68861; -171.45528
Afluent
Dades i xifres
Profunditat1.256 m Modifica el valor a Wikidata
Mapa del mar dels Txuktxis

El mar dels Txuktxis (en rus: Чуко́тское мо́ре Txukótskoie more, en anglès: Chukchi Sea) és la part de l'oceà Àrtic situada entre Txukotka (a l'extrem oriental d'Àsia) i Alaska (a l'extrem occidental d'Amèrica).[1] L'estret de Bering, al sud, el connecta amb el mar de Bering i amb l'oceà Pacífic. A l'oest, limita amb el mar de la Sibèria oriental i l'illa de Wrangel, i a l'est es confon amb el mar de Beaufort, el límit amb el qual se situa arbitràriament a la punta Barrow. El principal port del mar dels Txuktxis és Uelén, a l'estret de Bering. La línia internacional de canvi de dia creua el mar de nord-oest a sud-est. Es desplaça cap a l’est per evitar l’illa de Wrangel i el districte autònom de Txukotka, a la part continental russa.

Geografia[modifica]

El mar té una superfície aproximada de 595.000 km² i només és navegable uns quatre mesos a l'any. Més de la meitat del mar dels Txuktxis (un 56%) té una profunditat inferior als 50 metres. És un mar amb molt poques illes en comparació amb altres mars de l’Àrtic. L'illa de Wrangel es troba al límit nord-oest del mar, l'illa de Herald es troba 70 km a l'est de l'illa Wrangel. Diverses petites illes es troben al llarg de les costes de Sibèria i d’Alaska.

El mar s'anomena així pels txuktxis, que viuen a les seves costes. La regió de l'extrem oriental de Sibèria d'on és originari aquest poble s'anomena Txukotka.

Segons l'Organització Hidrogràfica Internacional els límits del mar dels Txuktxis són:[2]

A l'Oest. El límit oriental del mar de Sibèria Oriental

Al Nord. Una línia des de Point Barrow, Alaska (71° 20′ N, 156° 20′ O / 71.333°N,156.333°O / 71.333; -156.333) fins al punt més septentrional de l’illa Wrangel (179°30'W).

Al Sud. El cercle polar àrtic [66 ° 33′46 ″ N] entre Sibèria i Alaska.

Història[modifica]

El 1648, Semion Dejniov va navegar des del riu Kolimà, a l'Àrtic, fins al riu Anàdir, al Pacífic,[3] però la seva ruta no era pràctica i no es va fer servir durant els següents 200 anys. El 1728 Vitus Bering[4] i el 1779, el capità James Cook,[5] van entrar al mar des del Pacífic.

El 28 de setembre de 1878, durant l'expedició d'Adolf Erik Nordenskiöld, que va recórrer el pas del nord-est per primera vegada a la història, el vaixell de vapor Vega va quedar atrapat en gel fix al mar dels Txuktxis. Atès que era impossible avançar més el vaixell es va preparar per hivernar, tot i saber que tenien el mar obert a molts pocs quilòmetres. L’any següent, dos dies després de ser alliberat, va creuar l’estret de Bering i es va dirigir cap a l’oceà Pacífic.[6]

El 1913 el Karluk, de l'expedició de Vilhjalmur Stefansson, va anar a la deriva durant moltes milles pel mar dels Txuktxis, fins a enfonsar-se prop de l'illa de Herald. Al vaixell hi havia 25 tripulants i els supervivents van arribar a l’illa de Wrangel, on es van trobar en una situació desesperada. El capità Robert Bartlett va recórrer centenars de quilòmetres junt a Kataktovik, un inuit, sobre el gel del mar per tal de buscar ajuda. Van arribar al cap de Vankarem a la costa de Txukotka, el 15 d'abril de 1914. Dotze supervivents de la desafortunada expedició van ser trobats a l'illa de Wrangel nou mesos després pel King&Winge, una goleta de pesca àrtica de nova construcció.[7][8]

El 1933, el vapor Chelyuskin va partir de Murmansk, cap a l'est, amb la intenció de demostrar que es podia recórrer el pas del nord-est en una sola temporada. El vaixell es va veure atrapat pel gel i després d'anar a la deriva durant més de dos mesos, va ser aixafat i es va enfonsar el 13 de febrer de 1934 a prop de l'illa de Koliutxin. Tota la tripulació, formada per 104 homes, va poder ser rescatada amb èxit del refugi que havien creat sobre el gel marí.[9]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Mar dels Txuktxis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization, 1953. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011.
  3. Lydia Black (2004: pàg.18).
  4. Bering: The Russian Discovery of America. New Haven, Connecticut: Yale University Press, 2003, p. 48–55. ISBN 0-300-10059-0. 
  5. G. Obeyesekere. The Apotheosis of Captain Cook (1992)
  6. Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  7. Bartlett, Robert; Ralph Hale. The Last Voyage of the Karluk. Toronto: McLelland, Goodchild and Stewart, 1916. 
  8. Chafe, Ernest F. «The Voyage of the "Karluk," and Its Tragic Ending». The Geographical Journal, 51, 5, maig 1918, pàg. 307–316. DOI: 10.2307/1780073. JSTOR: 1780073.
  9. Hoesli, Eric. L'épopée sibérienne : la Russie à la conquête de la Sibérie et du Grand Nord, 2018, p. 623-656. ISBN 978-2-940523-70-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar dels Txuktxis