Punta Barrow
La Punta Barrow (Nuvuk, en inuktitut, i Point Barrow, en anglès) és un cap de l'Oceà Àrtic. És a l'extrem nord d'Alaska i, per tant, és el punt més septentrional dels Estats Units. És a 2.078 km del Pol Nord. No és el punt més septentrional del continent americà perquè el promontori de Murchison, al Canadà, és 64 km més al nord.
Situació[modifica | modifica el codi]
La Punta Barrow es considera la partió entre el mar dels Txuktxis, a l'oest, i el de Beaufort, a l'est. Les aigües al voltant del cap solen estar habitualment cobertes de gel excepte dos o tres mesos l'any. Uns 14 km al sud-oest hi ha la població de Barrow, amb uns 5.000 habitants.
Història[modifica | modifica el codi]
La zona havia estat habitada per indígenes de la cultura de Thule des del primer mil·lenni però no va ser descoberta per a Occident fins a l'any 1826, quan hi va arribar l'expedició de Frederick William Beechey, a la recerca del famós Pas del Nord-oest. Fou batejada en honor del polític anglès i impulsor de les expedicion àrtiques, John Barrow.
Coord.: 71° 23′ 20″ N, 156° 28′ 45″ O / 71.38889°N,156.47917°O
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Punta Barrow  |
|
