Flos mundi
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Llengua | català |
| Dades i xifres | |
| Gènere | crònica |
Flos mundi és la més extensa de les cròniques universals catalanes i arribava fins als temps del regnat de Martí I d'Aragó. L'únic exemplar que ha arribat fins als nostres dies s'atura, per mutilació, en l'episodi del Desafiament de Bordeus protagonitzat per Pere III d'Aragó "el Gran". L'estil es caracteritza per ser fortament llatinitzant i l'autor ha restat anònim, tot i que pels detalls que facilita, se'l relaciona amb el Llinatge de la Casa de Cervera, que l'hauria escrit vers el 1407.
Fonts[modifica]
Fou redactada a base de la traducció catalana de la Crònica Universal de Guillem de Nangís, i per la part de la Corona d'Aragó, basant-se en la Crònica de Bernat Desclot i la Crònica de Pere el Cerimoniós. També té aportacions d'altres procedències, com la Crònica Universal francesa atribuïda a Gaucher de Denain i la Crònica d'Espanya, de Pere Ribera de Perpinyà.
L'anònim autor explica a l'inici de la seva crònica que vol completar el que han dit sobre «Spanya» autors que no són espanyols i que per tant s'han ocupat de la seva història superficialment,
| « | «yo empero, qui son spanyol, texiré e regalaré la dita ystoria, contemporant uns feyts ab altres, tam com ma industria sostenir porà».[1] | » |
Per Miquel Coll i Alentorn es troba aquí el primer testimoni de la utilització extensiva del terme «espanyol» a Catalunya, com a traducció del llatí «hispanus» i no del diminutiu «hispaniolu», que hauria donat originalment i a la mateixa Catalunya la forma espanyol aplicada als habitants del regne de Castella i Lleó, o «hispans menors».[2]
Manuscrit[modifica]
Aquest exemplar es trobava a l'Arxiu Reial de Barcelona i en temps de l'Arxiver Reial Pere Miquel Carbonell, que en parla, el manuscrit encara era complet. Montfar i Sors ja el trobà mutilat quan el possessor, Jaume Ramon Vila, l'hi deixà examinar.
Bibliografia[modifica]
- «Flos mundi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Notes[modifica]
- ↑ Citado en José Antonio Maravall, El concepto de España en la Edad Media, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 1981, ISBN 84-259-0331-9.
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel, Textos i estudis de cultura catalana. Història, 2., Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, ISBN 84-7826-225-3, «Sobre el mot español», pp. 49 y 55. Peláez, Manuel J.,«Los conceptos França y Espanya en el pensamiento literario y jurídico-político de Francesc de Eiximenis (c. 1340-1409)», Bulletin Hispanique, vol 82 (1980), pp. 353-361, p. 357, indica però que ja Francesc Eiximenis empra el terme espanyol amb caràcter extensiu a tots els habitants de la península almenys en una ocasió, vint anys abans de la seva aparició al Flos Mundi.