Font de Sant Just

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Font de Sant Just
Font st.just-1417-01.jpg
Dades
Tipus font
Característica
Estil arquitectònic Gòtic, neoclassicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Pl. Sant Just. Barcelona
41° 22′ 58″ N, 2° 10′ 43″ E / 41.382828°N,2.178528°E / 41.382828; 2.178528Coord.: 41° 22′ 58″ N, 2° 10′ 43″ E / 41.382828°N,2.178528°E / 41.382828; 2.178528
BCIL
Identificador IPAC: 41220
Modifica les dades a Wikidata

La font de Sant Just és una font de Barcelona a la plaça de Sant Just, fent angle amb els carrers Lledó i Palma de Sant Just. L'antiga font era de construcció gòtica, transfigurant-se el 1831, durant l'època neoclàssica. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

Ubicada al districte de Ciutat Vella, la Font de Sant Just està al mig de la plaça però fa tester amb l'illa d'edificis d'habitatge delimitada pels carrers Lledó i palma de Sant Just. Es tracta d'un volum construït que per les seves dimensions no es pot considerar edifici sinó una construcció annexa de planta baixa sense accés a l'interior. Està format per un volum únic i compacte amb una única obertura en forma de rosetó de petites dimensions en una de les façanes laterals. L'accés es fa únicament a través de l'interior de l'edifici veí.[1]

La façana principal és un pla rectangular massís de pedra on s'integra un frontis classicista. En aquest frontis s'integra el conjunt de la font dins d'un nínxol emmarcat per un arc de mig punt. A dins es troba la basa d'aigua amb dos brolladors de bronze que surten directament del mur de pedra. A cada costat d'aquests brolladors es presenten tres caps humans, en baix relleu. Per l'alçada de la seva boca i la semblança dels rostres donen la sensació que haurien estat els brolladors originals. Una cornisa clàssica remata el nínxol. Tot el volum petri està coronat per una balustrada d'estil molt senzill i d'època més recent. Com a decoracions tenim en aquesta façana tres elements esculpits en pedra; al centre una escultura de Sant Just i als extrems uns escuts amb referències a la ciutat i a la nació.[1]

La façana de l'esquerra és igual a la principal però mancada dels elements clàssics afegits. En canvi disposa del petit rosetó circular amb traceria de pedra.[1] Per finalitzar, la façana de la dreta és la més curta i no té cap obertura. Totes les façanes disposen dels elements esculpits en pedra però substitueixen la figura del sant per un falcó heràldic de perfil.[1] La coberta és plana amb terrat accessible des d'un dels habitatges de l'edifici adjunt.[1] És una obra medieval quant a construcció amb elements classicistes com el frontis i la balustrada. Cal destacar les escultures, tres a cada façana, d'estil gòtic.[1]

Història[modifica]

La llegenda vincula a Joan Fiveller, com a descobridor, mentre caçava, d'una deu d'aigua a la serra de Collserola, i, en el projecte de portar les seves aigües a la ciutat, tan mancada d'elles en aquells moments. La data d'aquest fet és 1427, si bé altres historiadors situen en 1367 la seva construcció original.

A la zona principal de la font, té tres aixetes inserides en màscares de pedra de Montjuïc i una pica del mateix material. En el frontis hi ha una imatge de Sant Just sostenint amb una mà la palma del màrtir. També té dos escuts, el del rei i el de la ciutat i, entre aquests, el relleu d'un falcó atrapant una perdiu, en record de les caceres d'en Fiveller.[2]

La font donava al cementiri parroquial que era a la plaça. El 1831, prohibit aquest tipus de necròpolis dins de la ciutat, la font va ser restaurada i s'hi va afegir la balustrada de terra cuita que té a sobre. És d'un auster estil romàntic, i una sèrie de plantes que en pengen contribueixen a donar encant a l'indret, on era costum, en temps reculats, fer-hi funcions teatrals.[3]

L'any 2003 va tornar a ser restaurada.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Font de Sant Just». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].
  2. 2,0 2,1 MOLINAS AMORÓS, R., 2011. "Plaça de Sant Just", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 111.
  3. «Font de Sant Just». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font de Sant Just Modifica l'enllaç a Wikidata