Font del mas Falcó
| Tipus | Font  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallcarca i els Penitents (Barcelonès) | |||
| ||||
La font del mas Falcó era una mina d'aigua situada a la finca mas Falcó, al barri de Vallcarca, de Barcelona. Al segle XVIII subministrava aigua a la vila de Gràcia, a través de l'aqüeducte de Turull.[1] Al segle xix el subministrament arribava fins a Barcelona.[2]
Recorregut de l'aigua[modifica]
Mas Falcó[modifica]
La mina es va construir a la extensa finca del mas Falcó, propietat del baró de la Barre, que estava dotada de diverses fonts, a les quals se'ls atribuïa propietats medicinals.[3] La finca s'estenia pel turó d'en Falcó, que posteriorment s'anomenà turó de la Creueta del Coll.[4]
.jpg)
Aqüeducte de can Turull[modifica]
L'aigua conduïda des de la font, salvava la fondalada del torrent de la Farigola a través de l'aqüeducte de Turull, a la finca de can Turull. Aquesta finca, actualment de propietat municipal, encara conserva part de l'aqüeducte de pedra.[5]
Font de la Travessera de Gràcia[modifica]
L'aigua arribava per conductes soterrats fins a una font pública situada al número 126 de la Travessera de Gràcia, que s'anomenava de Mas Falcó per la procedència de l'aigua. La font actual es va inaugurar el 5 d'abril de 1845. És una font de paret, entre dos edificis. Té tres aixetes i està proveïda d'un fanal per a assenyalar-lo, cosa que mostra la importància que tenia per als veïns. El 1920 s'hi va afegir una decoració amb ceràmica de Salvador Sunet.[3]
Barcelona[modifica]
Al segle xix es va fer arribar l'aigua fins a Barcelona. La conducció de la font del mas Falcó es va unir amb la d'altres mines de Collserola (Mina d'en Cortés, mina Nova de Sant Gervasi, mina del Frare Negre, mina del Frare Blanc, mina de la Diputació) a la caseta d'en Regàs, situada per sobre de l'actual plaça de Gal·la Placídia. Una mica més avall la conducció arribava a la caseta de la Travessera, baixant per la riera de Sant Miquel, seguint el camí de Jesús, desaparegut en construir el passeig de Gràcia, i a l'alçada aproximada del carrer de Consell de Cent, arribava a la caseta de Jesús, o mesurador, després passava per sota de les muralles i arribava al Portal de l'Àngel. Dins de la ciutat l'aigua es distribuïa a uns dipòsits repartidors, que proporcionaven l'aigua a fonts, institucions o cases.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Corbera, Joan; Fernández, Juanjo; Giménez, Carlota; Macià, Jaume; Sanz, Carles «Atles de l'aigua d'Horta-Guinardó». El Pou. Grup d'Estudis de la Vall d'Hebron i la Muntanya Pelada, juny 2019. ISSN: 2604-6938.
- ↑ 2,0 2,1 Guàrdia i Bassols, Manuel. La Revolució de l'aigua a Barcelona: de la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967. Barcelona: MUHBA, Ajuntament de Barcelona, 2011, p. 40-44. ISBN 9788498503654.
- ↑ 3,0 3,1 «El acueducto de Gràcia». La Vanguardia, 03-03-2019.
- ↑ «Rutes històriques per Horta-Guinardó». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «El Bosc Turull amaga les restes de l’aqüeducte que abastia Gràcia». Betevé, 06-11-2015.