Mas Falcó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallcarca i els Penitents (Barcelonès) | |||
| ||||
El Mas Falcó era una finca situada a l'actual barri de Vallcarca de Barcelona. Donava nom al turó d'en Falcó, actualment anomenat de la Creueta del Coll.[1]
Història
[modifica]El 1648, Serena de Falcó i Costa es va casar amb Josep Francesc de Copons i de Sabater, senyor de la Manresana,[2] i l'hereu fou Josep de Copons-Falcó i d'Aimeric.[3] El 1685, aquest es va casar amb Josepa de Boixadors i de Sentmenat,[4] i foren pares de Francesc Xavier de Copons-Falcó i de Boixadors, destacat austriacista que s'hagué d'exiliar a Viena[5] i es va casar amb Maria Caterina d'Ivorra i de Vilallonga, baronesa de Cervelló i senyora de Sant Vicenç dels Horts.[6]
El 1726, Francesc Xavier de Copons-Falcó, actuant en nom propi i com a procurador del seu pare, va establir en emfiteusi 9 mujades de terra a Salvador Vidal,[7] i el 1742 una altra peça de 5 mujades a Pere Gecseli.[8] El seu primogènit Agustí de Copons i d'Ivorra morí solter el 1762,[9] i fou succeït pel seu germà Ramon, que el 1767 va rebre el títol de marquès de la Manresana.[10] El seu fill Ramon Francesc de Copons i Despujol[11] va morir sense descendència i fou succeït per la germana d'aquest, Maria Josepa de Copons i Despujol,[12][13] que es va casar amb Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, marquès de Barberà.[14]
El 1830, el seu fill Josep Ramon de Pinós i de Copons de la Manresana, marquès de Barberà i la Manresana,[15] (que moriria poc després) i el seu germà Rafael[16] van vendre la finca, que en aquell moment tenia una extensió de 71,5 mujades[17][18] (unes 35 hectàrees), més una altra peça de 16 mujades, a Joan Antoni de la Barre i de Pechman (1770-1851), baró de la Barre de Flandes i de Pechman,[19] per unes 20.000 lliures.[20][21][17] Entre 1842 i la seva mort, el baró va segregar parcel·les per a edificar i algunes peces de terreny més grans a la part sud de la finca.[21][17]
El 1900, l'Ajuntament d'Horta va aprovar el projecte d'urbanització de bona part de la finca,[22] que va donar lloc a un barri d'estiueig de la menestralia barcelonina, la urbanització de Can Falcó, formada per cases de planta baixa, alguna petita indústria, torres (sobretot als carrers de Gustavo Adolfo Bécquer i del Baró de la Barre) i camps.[23] El 1913 rebé un gran impuls en ser unida a l'avinguda de la República Argentina mitjançant el viaducte de Vallcarca.[21][24]
El 1906, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar un concurs d'adquisició de terrenys per a futurs parcs, i el 1907, el baró Agustí de la Barre en va oferir 186.920 m² a 0'15 pessetes/m². A finals d'any, l'Ajuntament acceptà l'oferta i es va signar un contracte de compravenda per 773.165 pessetes. Tanmateix, el baró va morir el 1908 i la seva filla Pilar no va acceptar la venda, iniciant una sèrie de ligitis que durarien fins al 1924.[21][17]
Descripció
[modifica]El mas, de grans dimensions, tenia planta baixa, primer pis i les golfes, amb un caràcter senyorial i residencial,[25] i en els seus terrenys hi havia la font del mas Falcó que, canalitzada per l'aqüeducte de Can Turull, abastia d'aigua la vila de Gràcia.[26]
Referències
[modifica]- ↑ «1. El Turó i el Parc de la Creueta del Coll». Rutes històriques per Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 10-04-2014.
- ↑ «Joan Francesc de COPONS i SABATER». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
- ↑ «Joan de COPONS-FALCÓ i d'EIMERIC». geneanet. Joan Vinyes i ParramonMartín Rodríguez.
- ↑ «Josepa de BOIXADORS i de SENTMENAT». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
- ↑ «Francesc Xavier de COPONS-FALCÓ i de BOIXADORS». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
- ↑ «Maria Caterina d'IVORRA i de VILALLONGA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Simon, 07-09-1726.
- ↑ AHPB, notari Miquel Cabrer, 24-07-1742.
- ↑ «Agustí de COPONS i d'IVORRA». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
- ↑ «marquesat de la Manresana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Ramón Francisco de COPONS DE LA MANRESANA y DESPUJOL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Maria Josepa de COPONS i DESPUJOL». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
- ↑ «Josefa de Copons y Despujol». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «José-Esteban-Galcerán de Pinós Alentorn y Sureda-de-Sant-Martíl». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «José-Ramón de Pinós y Copons». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Rafael de Pinós y Copons». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 «La creueta del Coll. Somni i realitat actual». historiadegracia.com.
- ↑ «Baró de la Barre, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Juan Antonio de la Barre y Pechman». Historia Hispánica. Real Academia de la Historia.
- ↑ AHPB, notari Josep Fèlix Avellà i Navarro, manual 1.149/32, f. 17v-31c, 28-01-1830.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 «Cronologia de Can Falcó». historiadegracia.com.
- ↑ «Urbanització dels terrenys de Can Falcó propietat del Baró de la Barre a Gràcia». Q101 Urbanització i Reforma 175/18. AMCB.
- ↑ «Vallcarca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Tots els barris de Barcelona. II. 2a edició. Barcelona: Edicions 62, 1980, p. 81. ISBN 84-297-1180-5.
- ↑ Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El Tinter, SAL, abril 2003, p. 64.
- ↑ «Mas Falcó - Aqüeducte de Turull». Ajuntament de Barcelona.