Parc de la Creueta del Coll
| ||||
| Tipus | parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Coll (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pg. Mare de Déu del Coll, 77 | |||
| Lloc | turó de la Creueta del Coll | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46113 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Elogi de l'aigua | ||||
| Identificador | 6006-1 | |||
El Parc de la Creueta del Coll és una zona verda de Barcelona, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] Ocupa bona part de la muntanya del mateix nom, de 245 m d'alçada, coneguda també com a Turó d'en Falcó pel nom d'una masia, avui desapareguda,[2] i és considerada un dels «set turons de Barcelona», xifra presa per imitació dels set turons de Roma.[3]
Història i descripció
[modifica]Antigament era ocupat per una pedrera, que el va buidar gairebé del tot, deixant només la cara que mira al Tibidabo.[2] Fruit de la iniciativa ciutadana, el 1976 hi van sorgir diversos projectes: d'una banda, Parcs i Jardins hi va proposar un jardí ornamental però sense utilitat social; per un altre costat, es va voler convertir-lo en un camp de futbol, però el 1981 es va decidir traslladar-lo a un altre camp abandonat i construir-hi el nou parc.[1] Aquest va ser inaugurat el 1987, segons un projecte de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay (MBM Arquitectes).[2]
Ocupa 16 hectàrees, dividides en dos sectors diferenciats. El costat nord, orientat al Tibidabo, era una zona de desert a la que va aplicar-se un treball de reforestació per tal de crear zones de pícnic d'ús ciutadà. Al costat sud, el cràter de la pedrera abandonada va permetre crear un amfiteatre natural que podia tenir una funcionalitat urbana. Es va pensar com un espai per a fires i festivals que contribuís a fomentar l'esperit, la identitat i la cohesió social del barri.[1] S'hi pot accedir pel passeig de la Mare de Déu del Coll o pel carrer de Castellterçol. Si s'hi entra pel primer accés, dona la benvinguda un alt monòlit de ferro, l'Escultura, d'Ellsworth Kelly.[4]
Els principals elements de l'espai es troben connectats a través d'un espai circular de terrasses, talussos i el llac, que serveix com a piscina a l'estiu.[1] Al final del llac hi ha una altra zona, més elevada, amb aigua per sobre de la qual, sostingut per quatre gruixuts cables d'acer, s'hi troba l'element més preuat d'aquest parc: L'escultura Elogi de l'aigua d'Eduardo Chillida, feta de formigó i amb un pes de més de 50 tones.[4]
Al darrere s'hi troba una gran plaça de 6.000 m² envoltada d'un bon nombre d'arbres i on hi ha jocs infantis, taules de ping-pong i una cistella de bàsquet. Alguns dels arbres que es troben al parc són plàtans, alzines, arbres de l'amor, xiprers o washingtònies. Per la seva raresa, cal destacar una palmera datilera (Phoenix dactylifera) amb dos estípits.[2]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Parc de la Creueta del Coll». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 «10. Els Tres Turons: 1. El Turó i el Parc de la Creueta del Coll». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 10-04-2014.
- ↑ Amores Sánchez, Marcos «Els turons barcelonins: quants són? Quin és el més alt? I el més baix?». betevé, 04-12-2022.
- 1 2 «Parc de la Creueta del Coll». Parcs i Jardins. Ajuntament de Barcelona.
Vegeu també
[modifica]
