Forestal Catalana
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | FCSA |
| Tipus | Empresa pública |
| Història | |
| Creació | 19 de desembre del 1987 |
| Activitat | |
| Produeix | Llavors i planter |
| Serveis | Gestió i regeneració de boscs, construcció i manteniment d'infraestructures forestals |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Òrgan de premsa | Consell d'Administració |
| Empleats | 222 |
| Entitat matriu | Generalitat de Catalunya |
| Sucursal | Amposta, Sant Feliu de Buixalleu, Lleida, Girona, La Pobla de Lillet, Santa Perpètua de Mogoda |
| Part de | Generalitat de Catalunya  |
| Indicador econòmic | |
| Resultat operatiu | 11.513.224 (2014) |
| Benefici net | 27.452,50 (2014) |
| Lloc web | forestalcatalana.gencat.cat |
Forestal Catalana és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya en forma de societat mercantil anònima, creada el 19 de desembre del 1987 amb una missió mediambiental en la gestió i la regeneració dels boscs publics i privats de Catalunya.[1][2] Té un paper creixent en les activitats de prevenciò d'incendis forestals,[3] i en col·laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en la gestió de la vegetació de les lleres per prevenir les aiguades, fomentar la flora autòctona i lluitar contra les espècies invasores.[4][5]
S'encarrega entre d'altres de construcció d'infrastructures, de conservació del medi natural, de producció i comercialització de planta destinada a la repoblació forestal, de la gestió de recursos ramaders, aquícoles i de fauna, així com estudis i projectes. El nombre d'obres i treballs realitzats anualment supera els dos centenars. El 2014 tenia 222 empleats, 25 menys que l'any anterior.[6] Disposa d'un extens parc de maquinària i de transport forestal.[7] L'àrea de planters col·lecta llavors i parts de plantes per crear un banc d'espècies vegetals que serveixi per produir i comercialitzar planta autòctona d'origen conegut per a la reforestació i la restauració de boscs, àrees fluvials i boscs de ribera.[8] Gestiona un estoc superior als dos milions de plantes forestals,[7] però la venda de llavors i planter és menys d'un 1% dels ingressos d'explotació.[6]
El 2013 va signar un conveni de col·laboració amb el centre de recerca Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) amb seu a Solsona.[9] Col·labora amb gremis com ara el Gremi de Fusters, l'Institut Català de la Fusta i d'altres per millorar l'explotació del bosc i produir més fusta de qualitat, i fomentar el seu ús com material renovable per a la construcció sostenible. Actuen junts per un canvi de paradigma després de dècades de negligència quan el principal client era la indústria paperera, que no necessitava fusta bona, i l'abandó del bosc subsegüent a l'ocàs d'aquesta indústria a finals dels anys 1980.[10]
Des del 2010, l'organització va patir les retallades en el marc de la política d'austeritat imposada per Europa i el Govern d'Espanya que va necessitar reorganització i reducció de la plantilla.[11][12][13][14]
Al 2016 reb la Certificació Forestal PEFC (Programa de Reconeixement de Sistemes de Certificació Forestal) i obtenir també el distintiu CATFOREST, que es tracta d'una iniciativa del sector forestal català amb la finalitat de permetre a prescriptors, consumidors i la societat en general, identificar els productes forestals dels boscos de Catalunya en el mercat, amb garantia de sostenibilitat (gestió forestal sostenible), proximitat (Origen català ‐Boscos de Catalunya) i qualitat (estàndards de qualitat).
Referències[modifica]
- ↑ Albert, Vila i Lusilla. Catalunya, 20 anys d'autonomia, 1980-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2000, p. 44.
- ↑ «Escriptura de modificació de l'article 1 relatiu a la denominació social i de l'article 2 dels estatus socials relatius l'objecte social de societat unipersonal "Forestal Catalana, S.A."» (pdf). Generalitat de Catalunya, 26-06-2013. Arxivat de l'original el 2016-09-19. [Consulta: setempbre 2016].
- ↑ Vegeu per exemple: Agulló, Emili «Feines forestals a Sant Feliu contra incendis a l'Ardenya». El Punt Avui, 02-05-2016, pàg. 16.
- ↑ Astorch, Núria «Invertiran 252.000 euros en la millora de les lleres». El Punt Avui, 06-08-2016, pàg. 12.
- ↑ «Prospectem els camps on han introduït el caragol maçana». Empordà Info, 07-09-2015. «Efectius de Forestal Catalana recullen 27 nous exemplars del camp infectat al terme municipal de Roquetes i rastregen també una zona pròxima a l'Encanyissada»
- ↑ 6,0 6,1 «Forestal Catalana SA. Comptes anuals i informe de gestió de l'exercici 2014». Generalitat de Catalunya.
- ↑ 7,0 7,1 «Organigrama». Forestal Catalana. Arxivat de l'original el 2016-09-19. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ «Àrea de Planters de Forestal Catalana». Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), 03-03-2016. [Consulta: setembre 2016].
- ↑ «El CTFC i Forestal Catalana SA signen un conveni de col·laboració per accions de recerca i transferència en el medi natural». Nació Digital, 18-04-2014.
- ↑ Manresa, Julià «La fusta catalana: últim esforç per no entrar a l'UVI». Ara, 29-06-2014. «La indústria es mou per reanimar un mercat llastat pel mal estat dels boscos i l'escassa professionalització»
- ↑ Blanchar, Clara «Forestal Catalana despedirá a 90 personas, un tercio de la plantilla» (en castellà). El País, 13-06-2013.
- ↑ «La CUP rebutja l'ERO a l'empresa Forestal Catalana que suposa el desmantellament dels equips de gestió dels espais naturals protegits». Candidatura d'Unitat Popular (CUP), 08-07-2013.
- ↑ «La «tisorada» elimina el Centre de la Propietat Forestal i Forestal Catalana SA». Nació Digital, 01-06-2010.
- ↑ Castillón, Xavier «El Centre de Fauna dels Aiguamolls no tancarà». El Punt Avui, 14-07-2013, pàg. 21. «L'acord entre Forestal Catalana i els treballadors permet que continuï com a punt de primers auxilis»
Enllaços externs[modifica]
- Forestal Catalana - Lloc web oficial
- «Forestal Catalana Sa». Bloomberg.