Forestal Catalana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióForestal Catalana SA
Dades base
Abreviació FCSA
Tipus entitat Empresa pública
Història
Fundació 19 de desembre del 1987
Activitat
Productes Llavors i planter
Serveis Gestió i regeneració de boscs, construcció i manteniment d'infraestructures forestals
Organització i govern
Seu central 
Òrgan principal Consell d'Administració
Empleats 222  (2014)
Societat matriu Generalitat de Catalunya
Sucursals Amposta, Sant Feliu de Buixalleu, Lleida, Girona, La Pobla de Lillet, Santa Perpètua de Mogoda
Afiliacions Generalitat de Catalunya
Xifres destacables
Ingressos  (2014[1])
Ingressos d'explotació 11.513.224
Beneficis 27.452,50 (2014)

Web forestalcatalana.gencat.cat
Modifica dades a Wikidata

Forestal Catalana és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya en forma de societat mercantil anònima, creada el 19 de desembre del 1987 amb una missió mediambiental en la gestió i la regeneració dels boscs publics i privats de Catalunya.[2][3] Té un paper creixent en les activitats de prevenciò d'incendis forestals,[4] i en col·laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en la gestió de la vegetació de les lleres per prevenir les aiguades, fomentar la flora autòctona i lluitar contra les espècies invasores.[5][6]

Tractament silvícola a Molló
Treballs en terrenys de difícil accés

S'encarrega entre d'altres de construcció d'infrastructures, de conservació del medi natural, de producció i comercialització de planta destinada a la repoblació forestal, de la gestió de recursos ramaders, aquícoles i de fauna, així com estudis i projectes. El nombre d'obres i treballs realitzats anualment supera els dos centenars. El 2014 tenia 222 empleats, 25 menys que l'any anterior.[1] Disposa d'un extens parc de maquinària i de transport forestal.[7] L'àrea de planters col·lecta llavors i parts de plantes per crear un banc d'espècies vegetals que serveixi per produir i comercialitzar planta autòctona d'origen conegut per a la reforestació i la restauració de boscs, àrees fluvials i boscs de ribera.[8] Gestiona un estoc superior als dos milions de plantes forestals,[7] però la venda de llavors i planter és menys d'un 1% dels ingressos d'explotació.[1]

El 2013 va signar un conveni de col·laboració amb el centre de recerca Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) amb seu a Solsona.[9] Col·labora amb gremis com ara el Gremi de Fusters, l'Institut Català de la Fusta i d'altres per millorar l'explotació del bosc i produir més fusta de qualitat, i fomentar el seu ús com material renovable per a la construcció sostenible. Actuen junts per un canvi de paradigma després de dècades de negligència quan el principal client era la indústria paperera, que no necessitava fusta bona, i l'abandó del bosc subsegüent a l'ocàs d'aquesta indústria a finals dels anys 1980.[10]

Des del 2010, l'organització va patir les retallades en el marc de la política d'austeritat imposada per Europa i el Govern d'Espanya que va necessitar reorganització i reducció de la plantilla.[11][12][13][14]

Al 2016 reb la Certificació Forestal PEFC (Programa de Reconeixement de Sistemes de Certificació Forestal) i obtenir també el distintiu CATFOREST, que es tracta d’una iniciativa del sector forestal català amb la finalitat de permetre a prescriptors, consumidors i la societat en general, identificar els productes forestals dels boscos de Catalunya en el mercat, amb   garantia de sostenibilitat   (gestió forestal sostenible), proximitat (Origen català  ‐Boscos de Catalunya) i qualitat (estàndards de qualitat).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Forestal Catalana SA. Comptes anuals i informe de gestió de l'exercici 2014». Generalitat de Catalunya.
  2. Albert, Vila i Lusilla. Catalunya, 20 anys d'autonomia, 1980-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2000, p. 44. 
  3. «Escriptura de modificació de l'article 1 relatiu a la denominació social i de l'article 2 dels estatus socials relatius l'objecte social de societat unipersonal "Forestal Catalana, S.A."» (pdf). Generalitat de Catalunya, 26 juny del 2013. [Consulta: setempbre 2016].
  4. Vegeu per exemple: Agulló, Emili «Feines forestals a Sant Feliu contra incendis a l'Ardenya». El Punt Avui, 2 maig del 2016, pàg. 16.
  5. Astorch, Núria «Invertiran 252.000 euros en la millora de les lleres». El Punt Avui, 6 agost del 2016, pàg. 12.
  6. «Prospectem els camps on han introduït el caragol maçana». Empordà Info, 7 setembre del 2015. «Efectius de Forestal Catalana recullen 27 nous exemplars del camp infectat al terme municipal de Roquetes i rastregen també una zona pròxima a l'Encanyissada»
  7. 7,0 7,1 «Organigrama». Forestal Catalana.
  8. «Àrea de Planters de Forestal Catalana». Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), 3 març del 2016. [Consulta: setembre 2016].
  9. «El CTFC i Forestal Catalana SA signen un conveni de col·laboració per accions de recerca i transferència en el medi natural». Nació Digital, 18 abril del 2014.
  10. Manresa, Julià «La fusta catalana: últim esforç per no entrar a l’UVI». Ara, 29 juny del 2014. «La indústria es mou per reanimar un mercat llastat pel mal estat dels boscos i l’escassa professionalització»
  11. Blanchar, Clara «Forestal Catalana despedirá a 90 personas, un tercio de la plantilla» (en castellà). El País, 13 juny del 2013.
  12. «La CUP rebutja l’ERO a l’empresa Forestal Catalana que suposa el desmantellament dels equips de gestió dels espais naturals protegits». Candidatura d'Unitat Popular (CUP), 8 juliol del 2013.
  13. «La «tisorada» elimina el Centre de la Propietat Forestal i Forestal Catalana SA». Nació Digital, 1 juny del 2010.
  14. Castillón, Xavier «El Centre de Fauna dels Aiguamolls no tancarà». El Punt Avui, 14 juliol del 2013, pàg. 21. «L'acord entre Forestal Catalana i els treballadors permet que continuï com a punt de primers auxilis»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]