Fosfocreatina

La Fosfocreatina, N-Metil-N-(fosfonocarbamimidoil)glicina també coneguda com a PCr (Pcr), és una creatina fosforilada, una molècula que serveix de reserva ràpidament mobilitzable de fosfats d'alta energia en músculs esquelètics i cervell. Fou descoberta^[1]^[2] per Grace i Philip Eggleton de la Universitat de Cambridge^[3] i de manera separada per Cyrus Fiske i Yellapragada Subbarow de l'Escola Mèdica de Harvard^[4] el 1927.

Química[modifica]

La fosfocretina es forma de parts de tres aminoàcids: Arginina (Arg), Glicina (Gly), i Metionina (Met). Pot ser sintetitzada per la formació de guanidinoacetat des de Arg i Gly (en el ronyó) seguida per metilació (es requereix S-adenosilmetionina (SAM)) a creatina (en el fetge), i fosforilació per creatina kinasa (es requereix ATP) a fosfocreatina (en el múscul); catabolisme: deshidratació per formar creatina. La fosfocreatina se sintetitza en el fetge i es transporta a les cèl·lules musculars via el corrent sanguini per emmagatzematge.

Funció[modifica]

La fosfocreatina pot donar un grup fosfat a l'ADP per formar ATP durant els primers 2 a 7 segons a continuació d'un esforç muscular o neuronal intens. Inversament, un excés d'ATP pot ser usat durant un període de baix esforç per convertir la creatina a fosfocreatina. La presència de creatina kinases (CK-MB, MB per múscul/cervell) en el plasma sanguini és indicatiu de danys en el teixit i serveix per diagnosticar infart de miocardi.^[5]

Referències[modifica]

↑ Saks, Valdur. Molecular system bioenergetics: energy for life. Weinheim: Wiley-VCH, 2007, p. 2. ISBN 9783527317875.
↑ Ochoa, Severo. Sherman. David Nachmansohn. 58. National Academies Press, 1989, p. 357–404 (Biographical Memoirs). ISBN 9780309039383.
↑ Eggleton, Philip; Eggleton, Grace Palmer «The inorganic phosphate and a labile form of organic phosphate in the gastrocnemius of the frog». Biochemical Journal, 21, 1, 1927, pàg. 190–195. PMC: 1251888. PMID: 16743804.
↑ Fiske, Cyrus H.; Subbarao, Yellapragada «The nature of the 'inorganic phosphate' in voluntary muscle». Science, 65, 1686, 1927, pàg. 401–403. DOI: 10.1126/science.65.1686.401. PMID: 17807679.
↑ Schlattner, U.; Tokarska-Schlattner, M., and Wallimann, T. «Mitochondrial creatine kinase in human health and disease». Biochimica et Biophysica Acta - Molecular Basis of Disease, 1762, 2, 2006, pàg. 164–180. DOI: 10.1016/j.bbadis.2005.09.004. PMID: 16236486.

Enllaços externs[modifica]

Human Metabolome Database at the University of Alberta

[1] Saks, Valdur. Molecular system bioenergetics: energy for life. Weinheim: Wiley-VCH, 2007, p. 2. ISBN 9783527317875.

[ochoa-2] Ochoa, Severo. Sherman. David Nachmansohn. 58. National Academies Press, 1989, p. 357–404 (Biographical Memoirs). ISBN 9780309039383.

[3] Eggleton, Philip; Eggleton, Grace Palmer «The inorganic phosphate and a labile form of organic phosphate in the gastrocnemius of the frog». Biochemical Journal, 21, 1, 1927, pàg. 190–195. PMC: 1251888. PMID: 16743804.

[4] Fiske, Cyrus H.; Subbarao, Yellapragada «The nature of the 'inorganic phosphate' in voluntary muscle». Science, 65, 1686, 1927, pàg. 401–403. DOI: 10.1126/science.65.1686.401. PMID: 17807679.

[5] Schlattner, U.; Tokarska-Schlattner, M., and Wallimann, T. «Mitochondrial creatine kinase in human health and disease». Biochimica et Biophysica Acta - Molecular Basis of Disease, 1762, 2, 2006, pàg. 164–180. DOI: 10.1016/j.bbadis.2005.09.004. PMID: 16236486.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]