Fra Marçal de Vilafranca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFra Marçal de Vilafranca
Biografia
Naixement (ca) Carles Canyes Santacana
1917
Vilafranca del Penedès
Mort 20 agost 1936 (18/19 anys)
Barcelona
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Frare i estudiant
Orde religiós Orde dels Frares Menors Caputxins
Enaltiment
Família
Germans Marcel·lí de Castellví i Marc de Castellví
Modifica les dades a Wikidata

Fra Marçal de Vilafranca o Fra Marçal de Vilafranca del Penedès (Vilafranca del Penedès, 1917 - Barcelona, 20 d’agost de 1936) és el nom de religió de l'estudiant i frare de l’orde caputxí català Carles Canyes Santacana.[1]

Fill dels Canyes Santacana, una família molt religiosa. Dels nou fills que van tenir, quatre es van fer frares. Tots ells van ser religiosos. El més gran era fra Marc de Castellví, professor de Sagrada Escriptura i traductor de bona part de la Bíblia al català. El segon, Fra Marcel·lí de Castellví, va ser missioner al Caquetá, i també un investigador internacionalment reconegut de les ètnies i les llengües de l’Amazònia colombiana. Fra Marcel·lià de Vilafranca era el tercer i el qui va viure més anys, primer Prefecte Apostòlic de Letícia, a l’Amazones. Fra Marçal va néixer el 1917 mentre els seus pares vivien a Vilafranca. De petit, va estudiar amb les Carmelites de la Caritat i amb els religiosos de la Sagrada Família. Amb nou anys, més jove del que era habitual, va ser admès al Seminari Seràfic, on el seu germà Marcel·lià estava ja fent els darrers cursos. Amb quinze, l'edat mínima requerida aleshores, començà el noviciat a Manresa. Després es desplaçà a Olot i posteriorment a Sarrià, quan el Col·legi de Filosofia hi va ser traslladat. El desig era el de ser missioner, com el seu germà Marcel·lí.[1][2]

Quan la fraternitat dels caputxins de Sarrià es va dispersar el juliol de 1936, després que el convent fos incendiat i saquejat, ell i els seus dos germans Marc i Marcel·lià se’n van anar cap a casa dels seus pares, que aleshores vivien a prop del convent, al carrer Clos de Sant Francesc 23. Els primers dies, els tres germans Canyes encara van celebrar l’eucaristia en un oratori privat a casa d’un capellà veí. Però el 24 de juliol, quan el perill augmentava, els dos grans van preferir buscar altres amagatalls. Fra Marçal es va quedar a casa amb els pares i la germana, que es deia Teresa. La família va sofrir diversos registres, acompanyats d’interrogatoris i amenaces. Els milicians van trobar notes de fra Marc sobre la Sagrada Escriptura, i des d’aquell moment van marcar-se com a objectiu detenir-lo. Aleshores, els Canyes van decidir buscar un altre lloc on viure, on fossin menys coneguts. La seva germana Teresa va trobar un pis al carrer París 21 i van començar el trasllat, amb la intenció d’emportar-se’n també aquell capellà veí. L'agost de 1936 una patrulla els va venir a buscar de nit a casa. El cos sense vida de fra Marçal de Vilafranca, de dinou anys, va aparèixer a l’Avinguda Pearson de Pedralbes la nit del 20 d’agost. Els seus familiars van poder reconèixer la fotografia al Dipòsit Judicial de l’Hospital Clínic.[1]

El 2015 es va celebrar a la Catedral de Barcelona l'acte de beatificació de Fra Marçal de Vilafranca i de vint-i-cinc companys més, frares màrtirs morts entre 1936 i 1937, durant la Guerra Civil Espanyola. La celebració fou presidida pel prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el cardenal Angelo Amato, i fou concelebrada pel cardenal de Barcelona Lluís Martínez Sistach, el vicari general i ministre de l’Orde dels Frares Menors Caputxins, fra Mauro Jöhri, juntament amb bisbes catalans, religiosos i preveres.[3][4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Rives, José. «Fra Marçal de Vilafranca». Mártirs. Franciscans Caputxins. [Consulta: 15 setembre 2018].
  2. Grases Gonzàlez, Pere. Una Família extraordinària: Els Canyes de Castellví. La Múnia: Societat cultural "La Munienca", 1990. 
  3. «Beatificació de vint-i-sis frares màrtirs de l'orde dels caputxins (1936-1937)». Bisbat de Sant Feliu, 21-11-2015. [Consulta: 15 setembre 2018].
  4. Rives, Jose. «Aprovació del martiri de 26 caputxins». Franciscans Caputxins. [Consulta: 15 setembre 2018].